10 de desembre de 2010

FAL·LÀCIES EN LLATÍ

A filosofia estem treballant les fal·làcies a través del llenguatge. Aquestes tenen nom s en llatí.
Entre aquestes trobem les més utilitzades, com per exemple:
  • Ad hominem (contra l'home) que és una crítica a l'home però no a l'argument.
    Ex:
    Plató defensa que els filòsofs han de ser reis, però tothom sap que ell és un masclista, classista i defensor de una societat sense una llibertat, per tant els filòsofs no han de ser dirigents.
  • Ad baculum (al bastó) que és una amenaça o alguna conseqüència negativa sense cap argumentació.
    Ex: no parlis tant, perquè sinó et quedaràs castigat en l'hora del pati.
  • Ad populum-populo (al poble) que és quan s'utilitza el que vol la gent per guanyar-se la confiança.
    Ex: si voleu tindre drets, voteu-me.

  • Ad verecundiam (apel·lació a l'autoritat) creure una cosa que ha dit una persona sàvia per prendre-la com a vertadera.

    Ex: si no fos perquè en Joan li va agradar molt, diria que aquesta pel·lícula és molt dolenta.

  • Ad quoque (tu també) s'acusa una persona del mateix que t'està acusant.
    Ex: un partit polític és acusat de tenir un finançament il·legal; el seu president es defensa dient que cap partit compleix escrupolosament la llei de finançament.
Però no només hi ha aquest tipus de fal·làcies, sinó que també en trobem d'altres. Ara bé, en podríeu dir algunes?

Com: la fal·làcia de post hoc que vol dir (Falsa causa), EX: fumar fot matar, llavors els cigarrets són la causa d'aquesta mort.

Abigail Chang
1r Batx

12 comentaris:

Anahi ha dit...

Molt bona idea Abi!! No havia pensat que eren fal·làcies amb nom llati i que e podiem fer una entrada... i amb lo que em va costar estudiar-les...

Ester ha dit...

Ostres, les famoss fal·làcies de filosofia,aligual que l'Anahí ami també em va costar estudiar-les.. molt original l'entra Abi! (:

Adrià ha dit...

Aquestes falàcies les hem estudiat a filosofia!
Bona entrada Abi!

Mireia ha dit...

Buf, quins records més emocionants!
Mai havia sentitparlar de les fal·làcies, i menys que estiguéssin en llatí.
Recordo com diu l'Anahi, com eren de difícils...
Buscant un amica per internet n'he trobat algunes més (aquestes no les hem treballat a filosofia):
- Argumentum ad crumenam (apel·lació a la riquesa).
- Argumentum ad lazarum (apel·lació a la pobresa).
- Argumentum ad nauseam ( argument de repetició).
- Argumentum ad ignorantiam (argument per la ignorància).

Bé no en dic més, perquè m'estic allargant una mica, i aquestes ja en són algunes!

Bona feina Abi!

Ivan ha dit...

Ben trobada questa entrada Abi!

Jo no deixaré escrita cap fal·làcia més sino que posaré la descripció del que és una fal·làcia per si algé encara no ho sap:

Una fal·làcia és un raonament no vàlid o incorrecte però amb aparença de raonament correcte. És un raonament enganyós o erroni (fal·laç), però que pretén ser convincent o persuasiu.

Ave!

Pol ha dit...

No habia pensat en això, bona ideea i bona entrada Abi!!

Sandra Solé ha dit...

que complicades! no s'havia que existien, ara ja ser que he d'estar preparada per quan em toqui estudiar-les

Yasmina Ketami ha dit...

Tenim que estar preparats per quan ens toqui estudir-les, semblen molt complicades, per sembla que podrem amb el teu comentari estudiar'ne una mica.
Gràcies

Albert Serratacó ha dit...

Estic preocupat, si algun dia ho estudiem estic segur que serà molt díficil perquè pel que es veu, fàcil no té la punta de ser-ho.

Nadine ha dit...

Que difícil! Quan ens toqui a nosaltres estudiar-ho ho tindrem mes aprés després de llegir aquesta entrada. m'ha agradat llegir-la:)

Martí ha dit...

Aquestes fal·làcies són pròpies d'un llenguatge molt elevat i professional, no són tan usades per la gent del carrer.

Sofia Pineda ha dit...

Mai havia sentit cap d'aquestes fal·làcies en llatí! Crec que aquesta entrada està bastant bé per aquells que estudien filosofia. Però alhora he après jo també!
Molt bona entrada!