CLÀSSICS A LA ROMANA

Hipàrquia d'Aleixandria , v a ser una dona que va pertànyer a l'escola dels cínics junt amb el seu marit, Cartes de Tebes i el seu germà, Metrocles. Va ser mestra de matemàtiques, filosofia i astronomia, i va viure en una època en què l'home era el principal ciutadà de la societat entre a els anys 346 a C. i 300 a C. Ella va ser de les primeres dons que va trencar amb l'esquema i va contestar sistemàticament el sistema políticosocial de l'època, i va rebutjar integrar-s'hi seguint a els Seus principis com a lliure pensadora.   Hipàrquia, Charles William Machell  1885   Hipàrquia va ser una dona que es va negar a renunciar als seus coneixements Científics per convertir-se en cristiana tot i acceptar tota fe i religió. Va ser víctima d'una traïció per Motius polítics, en una època en què no és tolerava el paganisme i per aquest motiu, Hipàrquia va ser acusada injustament per 'un grup de religiosos cristians a l'Alexandrina de principis del segle V.  ...

Medusa és considerada una de les criatures més icòniques de la mitologia grega. El seu poder de deixar a la gent de pedra literalment, i el seu cabell tan particular han fet que amb els temps es converteixi en una antagonista inconfusible a la nostra cultura. Tot i això, la gran majoria no sap l'origen d'aquest ésser, el qual explicarem a continuació. Medusa era la filla de Forcis i Ceto. Medusa i les seves dues germanes- Esteno i Euríal- eren les tres gorgones, les quals eren una espècie de monstre marí. De les tres germanes, es deia que la més bella era Medusa amb gran diferència. Es diu que la seva bellesa era tal, que Posidó va fixar-se en ella irremeiablement. Quan, un dia, ella es trobava al temple , el déu dels oceans va abusar d'ella en aquell mateix lloc. Atena, ofesa per la falta de respecte que va haver de patir pel que va passar en el seu temple, va descarregar la seva fúria sobre Medusa. Va convertir-la en una gorgona d'aparença horrible com les seves germ...

Nascuda a Lesbos (segle VII aC), Safo de Lesbos va ser una compositora i poetessa grega. Es coneix molt poc de la seva vida tot i així sabem que residí la major part de la seva vida a l'illa, tret d'un temps d'exili a Sicília, provocat per lluites entre l'aristocràcia local. Imatge de Safo de Lesbos. Anònim. Safo neix a Eresos (o Mitilene), illa de Lesbos. Filla d'una família noble i rica. Al morir el seu pare, quan ella tenia 6 anys, va comprometre's a ajudar la seva mare (Klais)  a tirar endavant el negoci familiar i els seus tres germans (Càrax, Làric i Eurigi). La Grècia de Safo era el resultat de grans transformacions polítiques i civils. Les monarquies s'enderrocaven i els grecs s'alliberaven del feudalisme  per expandir el comerç i conquerir l'Àsia menor, Sicília i la península Itàlica. Era un moment de molts enfrontaments entre l'aristocràcia i la democràcia. Els demòcrates aconseguien l'autoritat enriquint-se i comprant el vot per pr...

Aracne era filla del tintorer Idmó, i va néixer a Lídia. Se la coneixia per la seva gran habilitat de teixir i brodar; tothom l'admirava i ella ho sabia. S'ho creia tant, que afirmava que era millor que Atena ,  la deessa de,  entre altres títols, l'artesania.   El seu gran orgull la va portar a desafiar Atena a brodar un tapís, per comprovar qui en sabia més. La deessa va acceptar el repte, incrèdula. Aracne o la Dialettica , Paolo Veronese, 1520 Primer, Atena es va presentar en forma d'anciana per advertir-li del seu mal comportament cap als déus i l'hi va aconsellar que fos més modesta.  La jove va ignorar els seus consells i la va contestar amb insults, el que va causar que la deessa, amb ira, es revelés. Seguidament, la competició va començar.  Atena, va brodar els dotze déus principals de l'Olimp amb tota la seva grandesa i  la victòria d'ella mateixa sobre Posidó en els orígens d'Atenes . A part , per advertir encara més a Aracne, també hi ha q...

La guerra de Troia i l'exèrcit aqueu, és a dir, Grècia va ser concebuda entre els segles XIII i XII a.C, a la antiga a l'Àsia menor.   El casus belli   de la guerra entre els dos exèrcits els troians contra els dels aqueus  va ser debut a que els troians, en concret Paris el fill de Príam van raptar a Helena d' Esparta . U na noia preciosa filla de Zeus i Leda. Una noia que ja estava casada amb un altre noi, Menelau el que en aquells moments era l'emperador de Esparta. Per això Menelau va demanar ajuda al seu germà Agamèmnom, a l'exèrcit aqueu, i junts van partir a la que anys més tard esdevingué la guerra de Troia. Un cop l'exèrcit aqueu va arribar a les vistes de Troia, els grecs van sortir de les naus i es van plantar davant dels Troians. Aquil·les,  un noi jove guapo i valent, va iniciar la disputa entre els troians, Grècia comandada per a Aquil·les van fer retrocedir al que quedava de l'exèrcit troià. Grècia es va plantar a les costes on va transcórrer...

En el moment del neixement A l'antiga Roma el naixement d'un nadó era un moment cerimoniós que marcava el seu futur. Els nadons naixien a casa.  Immediatament després del naixement el nadó es posava als peus del pare, qui l'havia d'acceptar com a fill. Si el reconeixia l'alçava en braços ( tollere filium ), si no el reconeixia el nadó era rebutjat. Quan passava això, el posaven en un clot per a escombraries i moria. Podia ser que algú el recollís fer fer-lo servir d'esclau en el cas que fos un nen o prostituta en el cas de que fos una nena. Aquest rebuig era degut a malformacions o bé a qüestions econòmiques (els pobres perquè no els podien mantenir i els rics per no haver de repartir l'herència) i solia passar més a nenes que a nens. Cerimònia del nounat   Una vegada el nounat era reconegut per el seu pare era purificat a l'altar ( lustratio ) i se li penjava al coll una bulla o un amulet d'or o de cuir.  Bulla d'or, Imatge extreta del blog ...

Les nimfes, d’acord amb la mitologia grega i romana, són divinitats de la natura. Eren considerades genis femenins de de diferents elements com els rius, les muntanyes, els boscos, les fonts i els llacs. Venen de matrimonis entre déus i semidéus, i  a vegades, tot i que no gaire sovint, amb humans. Sovint eren cridades per les reunions dels déus de l’Olimp, tot i que normalment només les associen com a ajudants d’alguns deus com Apol·lo o Àrtemis. Eren éssers amb molta bellesa, que no envellien i no morien a causa de malalties, però no eren immortals. També podien tenir els fills dels déus, així es tornaven immortals encara que elles no ho fossin. Se'ls posava el nom a partir de la funció que tenien o on vivien. Es divideixen en dos grans grups: Les que eren divinitats menors , que eren venerades per la natura. Personificaven tribus, races o estats , les que s’associaven a una localitat o raça. Les que eren considerades divinitats menors es separaven en quatre grups: Nimfes de l’ai...