MEDUSA
Medusa és considerada una de les criatures més icòniques de la mitologia grega. El seu poder de deixar a la gent de pedra literalment, i el seu cabell tan particular han fet que amb els temps es converteixi en una antagonista inconfusible a la nostra cultura. Tot i això, la gran majoria no sap l'origen d'aquest ésser, el qual explicarem a continuació.
Medusa era la filla de Forcis i Ceto. Medusa i les seves dues germanes- Esteno i Euríal- eren les tres gorgones, les quals eren una espècie de monstre marí. De les tres germanes, es deia que la més bella era Medusa amb gran diferència. Es diu que la seva bellesa era tal, que Posidó va fixar-se en ella irremeiablement.
Quan, un dia, ella es trobava al temple , el déu dels oceans va abusar d'ella en aquell mateix lloc. Atena, ofesa per la falta de respecte que va haver de patir pel que va passar en el seu temple, va descarregar la seva fúria sobre Medusa. Va convertir-la en una gorgona d'aparença horrible com les seves germanes, i a més, va canviar el seu cabell per serps i els seus ulls convertien a qualsevol que els mirés en pedra.
Medusa, Gian Lorenzo Bernini 1630
Després de la seva transformació, Medusa va ser desterrada a habitar a les terres hiperbòries, una regió que es trobava al nord de Tràcia.
Del que va passar entre Posidó i Medusa, en va sorgir un embaràs. Això va enfurismar encara més a , i va decidir ordenar-li a Perseu, fill de Zeus i Dànae (una mortal), que la matés.
Per aconseguir la seva missió, va necessitar l'ajuda de varis déus: Hermes, déu del comerç i les fronteres, li va entregar unes sandàlies voladores, una sàrria i una falç; Hades, déu de l'inframón, li va deixar un casc que li permetia ser invisible pel seu oponent; finalment, Atena, deessa de la saviesa, li va entregar un escut polit de tal manera que els poders de la gorgona es reflectissin no arribessin a l'heroi.
Quan Perseu va arribar al lloc on vivia Medusa, va fer ús de les sandàlies voladores per posar-se al seu damunt i, així, va tallar-li el cap.
Perseu amb el cap de Medusa, Benvenuto Cellini 1554
De la decapitació de Medusa, del seu coll, van sortir-ne els seus fills: Pegàs, el cavall amb ales i Crisaor, el gegant. Atena va voler quedar-se amb el cap de la gorgona i utilitzar-lo d'escut en les seves batalles- pels poders que tenia i que seguia posseint fins i tot després de morir. Finalment, la sang de Medusa va ser guardada pels Déus per raons que mai s'han confessat, tot i que es pensa que la sang que sortia de les venes del seu braç esquerra, era un verí letal, i que la que sortia del braç dret era un elixir amb poder sanador que fins i tot podria fer ressuscitar als morts.
En conclusió, penso que caracteritzant Medusa com un personatge antagonista i malèvol es va cometre un gran error en el seu dia. No només pel fet de que va ser víctima d'una violació, sinó també perquè Atena va culpar-la a ella pel que va passar. Encara és sorprenent que avui dia es segueixi pensant que la gorgona més popular de la mitologia grega fos un monstre quan, després d'analitzar la seva història, és evident que no va ser més que la víctima d'una tragèdia.
Duna Garcés
1r Batx.
Comentaris