Entrades

COM SERIA EL REFERÈNDUM DE L'1 D'OCTUBRE A L'ANTIGA GRÈCIA?

Imatge
Avui en dia coneixem la democràcia com el sistema de govern del poble, on el ciutadà té dret a participar de forma directa en les decisions polítiques; normalment en forma d'eleccions. A l' Antiga Grècia va ser on va començar la democràcia que coneixem avui en dia, però amb grans diferències que són incomparables respecte als nostres temps. Va ser també a Grècia on van haver-li les primeres consultes a la ciutadania o eleccions, i per tant el primer poble de la història que permetia el vot d'una part de la ciutadania. La democràcia grega... ...i la democràcia actual... ...com afrontarien un referèndum? A Catalunya estem vivint moments històrics i cada dia, a través dels mitjans de comunicació, la paraula democràcia  està molt present. Així doncs, aprofitant que l'origen de la democràcia és Grècia i que a Catalunya la democràcia està sent un dels mots fonamentals per entendre el procés d'independència, com hagués estat un referèndum a l...

ATALANTA, L'ÚNICA HEROÏNA GREGA

Imatge
Sempre s'ha parlat d'herois a la mitologia grega , però això no significa que no hi haguessin heroïnes. Aquesta és la història de l'única heroïna de l'Antiga Grècia. EL MITE Atalanta era filla de Iasos i Clímene, reis d'Arcàdia. Els seus pares, però, no volien tenir una nena, així que la van deixar al mig d'un bosc situat al món Partemi. Va sobreviure, però gràcies a que la va trobar una óssa, que la cria com si fós filla seva. Anys més tard, un grup de caçadors la descobreixen i s'encarregen d'educar-la. Quan és una noia jove, Atalanta decideix que no es vol casar i es vol mantenir verge com la seva patrona, Àrtemis. Així doncs, quan uns centaures intenten violar-la, els mata amb fletxes. Atalanta, de Pierre Lepautre Hi ha mites que diuen que va vèncer al pare d'Aquil·les, Peleu, en un combat de lluita. També n'hi ha que ens expliquen com va salpar amb Jàson i els argonautes per anar a buscar el velló d'or. Tot i així, aquí el...

UNA FORMA DE VIDA QUE MEREIX LA PENA

Imatge
“Els  límits del meu llenguatge són els límits del meu món” Ludwig Wittgensetein. Estimada pluja, sempre que vens em fas reflexionar. El teu gris no em posa trista, però em fa pensar. Tu ets qui sembres el caos a les carreteres i la pau a través de les finestres. La música de fons et fa encara més melancòlica i els que s’estimen tenen una excusa per apropar-se més sota el paraigües. Avui doncs, he mirat per la finestra i en el meu reflex ple de gotes que queien i desprès de llegir un text d’Antoni Dalmases titulat Educar sense literatura, m’he posat a reflexionar sobre la societat en la què vivim.  Segurament tots haureu sentit les preguntes: Per què serveixen les humanitats? I la literatura? O les afirmacions: “Les humanitats no serveixen per res, són molt fàcils” o fins i tot la típica frase despectiva: “Qui val val i qui no al social”. M’estranyaria que en algun moment de la vostra vida no ho hagueu sentit, però jo si que ho he sentit i penso que aquestes afirm...

RESTES ROMANES PROP DE TARRAGONA (III)

Imatge
En aquesta entrada podreu trobar les últimes restes romanes més importants prop de roma que podem trobar. ARC DE BERÀ Tots els arcs romans estaven pensats per suportar alguna figura, una estàtua o un grup d'estàtues d'un gran valor honorífic. Després d'August es van difondre molt ràpidament aquest tipus de construccions, els quals la majoria d'aquestes ferien honor al seu emperador. No tots els arcs tenien la mateixa funció, alguns definien el límit d'un territori, d'altres es trobaven dins les ciutats o d'altres es construïen en memòria d'algú que havia mort. L' arc de Berà el podem trobar situat a la Via Augusta a uns 20 km al nord-est de Tarragona,  construït en honor a August. És d'una sola obertura i està construïda amb pedra calcària, d'una pedrera al costat de l'actual poble de Roda de Berà anomena n'Elies. El primer escrit que en trobem que ens dona informació sobre aquest monument és l'any 1563 quan A. Van Wyngaerd...

LES GUERRES PÚNIQUES

Imatge
Tots hem sentit parlar de les guerres púniques, però que va succeir realment en aquelles guerres? Les Guerres Púniques són tres guerres que van fer els romans contra els cartaginesos o també anomenats púnics. Tot va començar quan Roma, després d'haver aconseguit imposar el seu poder per tota la península Italiana, va esdevenir una potència mediterrània del mateix nivell que Cartago, situada al nord d’Àfrica, a l’actual Tunísia. Així doncs, els cartaginesos havien establert colònies per tot el nord d'Àfrica, el sud de la penínusla Ibèrica, Eivissa, Còrsega, Sardenya i Sicília. En aquesta situació, doncs, Roma i Cartago eren les dues potències en expansió destinades a enfrontar-se pel domini del Mediterrani occidental. Mapa històric de les guerres púniques  Així doncs, es van produir tres guerres, per tal de troba un guanyador. Tant és així que la primera guerra púnica es va realitzar al 264 a.C i va finalitzar al 241 a.C. Tot es va iniciar quan els mamertins, uns ...

BEN-HUR

Imatge
L'antiga Roma ha sigut objecte de moltes producc i ons cinematogràfiques tenint en conte que són la base de la cultura occidental.  Una d'aquestes pel·lícules és  Ben-Hur. Trama: Ben-Hur és la història d'un jove príncep jueu, un home respectat i admirat de la ci utat de Jerusalem durant la dura ocupació romana, l'any 30 dc. Aquesta ocupació provoca un gran sentiment de rebuig entre els habitants de Judea. Això fa que Messala, un militar amic de la infància de Ben-Hur li proposa que ajudi a l'imperi a trobar tots aquells que mostren reticència a Roma i que  Judà sigui un aliat clau de l'imperi. Judà es nega a l'oferiment ja que no vol trair al seu poble. Aquesta decisió crea tensions entre els dos amics . Al cap d'uns dies el governador romà destinat a J udea visita la ciutat de Jerusalem tot passant per sota la casa de Ben-hur des d'on cau una teula accid entalment davant e l cavall del go vernador. A ixò fa que el cavall s...

RESTES ROMANES PROP DE TARRAGONA (II)

Imatge
En aquesta entrada seguiré explicant les restes que podem trobar fora de la ciutat de Tarragona, que porten sobre la mateixa terra des de fa molts anys. Torre dels Escipions: La Torre dels Escipions és un clar exemple d'un monument funerari romà. A principis del segle I d.C, una família romana, la qual vivia amb una bona economia, va encarregar la construcció d'un mausoleu. Un mausoleu és una construcció funerària amb forme de torre. Està situada uns cinc quilòmetres i mig al nord-est de la ciutat. Estava formada per tres cossos quadrangulars i amb una teulada piramidal (la qual va desaparèixer). En la cara frontal i podem apreciar dues figures en relleu que representen al déu Atis, sota una escriptura dins d'una tabula ansata (suport o marc d'una inscripció romana de forma rectangular) que malauradament no podem veure molt bé a causa dels desperfectes del pas del temps. A la part superior podem observar la silueta de dos personatges, que es creu que són les pers...