30 de setembre de 2017

COM SERIA EL REFERÈNDUM DE L'1 D'OCTUBRE A L'ANTIGA GRÈCIA?

Avui en dia coneixem la democràcia com el sistema de govern del poble, on el ciutadà té dret a participar de forma directa en les decisions polítiques; normalment en forma d'eleccions.
A l'Antiga Grècia va ser on va començar la democràcia que coneixem avui en dia, però amb grans diferències que són incomparables respecte als nostres temps. Va ser també a Grècia on van haver-li les primeres consultes a la ciutadania o eleccions, i per tant el primer poble de la història que permetia el vot d'una part de la ciutadania.

La democràcia grega...

...i la democràcia actual...









...com afrontarien un referèndum?
A Catalunya estem vivint moments històrics i cada dia, a través dels mitjans de comunicació, la paraula democràcia està molt present. Així doncs, aprofitant que l'origen de la democràcia és Grècia i que a Catalunya la democràcia està sent un dels mots fonamentals per entendre el procés d'independència, com hagués estat un referèndum a l'Antiga Grècia?

LA PREPARACIÓ DEL REFERÈNDUM

Abans d'explicar el procés per arribar a la votació, cal dir que la paraula referèndum no apareix fins el segle XVI en un estat de Suïssa i que el concepte plebiscit no sorgirà fins a l'Antiga Roma; per tant, el referèndum a la grega l'haurem de traduir com si es celebressin unes eleccions tal com es feien llavors. Dit això, us explicaré com es preparava una votació.


En primer lloc, es cridava a votar a tots aquells homes adults que fossin ciutadans, atenesos i amb drets. Això, per tant, excloïa a esclaus, dones, nens i a tots aquells que no fossin d'Atenes o grecs.

LA CELEBRACIÓ DE LES VOTACIONS

A partir d'aquí, al dia de votació s'elegien uns candidats per l'Assemblea de forma aleatòria entre tots els ciutadans que tenien dret a vot. Un cop elegits, a l'Assemblea hi tenien diverses funcions polítiques i governamentals i decidien sobre diversos aspectes de l'actualitat. Aquestes decisions se solien acabar en unes votacions que s'efectuaven amb pedres: la pedra blanca corresponia a votar SÍ i la pedra negra corresponia a votar NO. D'aquesta forma, els ciutadans grecs començaven a efectuar una democràcia directa.


L'Assemblea d'Atenes, va actuar com a fonament de la democràcia
Si volguéssim adaptar el nostre referèndum a l'Antiga Grècia, l'única opció que tindríem és voler-nos separar d'Atenes i convertir-nos en una nova ciutat-estat. Si és el cas, els nostres representants de l'Assemblea haurien de decidir afirmativament o negativament en relació a la qüestió d'independitzar-nos d'Atenes. Cal tenir en compte que el resultat que fos s'acceptaria i segurament no hi hauria massa problemes per la separació, cosa que actualment sembla impossible tenint en compte que envien policia espanyola quan hi ha qualsevol referència al referèndum. 
També és necessari recordar que en aquesta votació només hi participen homes i gent poderosa; fet que actualment la nostra democràcia és més representativa i plural.

Ferran Gil
1r Batx

8 comentaris:

Maria Erra ha dit...

És una molt bona entrada Ferran! Estem passant uns moments històrics a Catalunya i és important saber també d'on hem tret el que ara ens permet votar i entre tots decidir què volem que passi amb el nostre futur com a comunitat. També és cert que hi ha diferències.
És curiós, però, que creguis que a l'Antiga Grècia ens deixarien decidir. Sens dubte, a Espanya no...

Marta Orte ha dit...

Trobo que has triat un tema molt interessant per una entrada, Ferran. M'ha semblat molt curiós que es votés amb pedres (de color blanc en cas que la votació fos 'sí', i negres en el cas del 'no'), però clar, és evident que no es podria votar amb paperetes, per exemple. Personalment, però, no m'imaginava que fos d'una manera tan senzilla.

També em sembla molt oportú o si més no correcte que el resultat que sortís en les votacions fos acceptat sense cap mena de dificultat, cosa que estaria molt bé que passés en l'actualitat i amb la situació que hem viscut i estem vivint.

Tot i això, però, dono la raó a la Maria quant a que sí que hi ha força diferències entre les dues èpoques.

Helena ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Helena ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Helena ha dit...

És curiós arribar a la conclusió, mitjançant la teva entrada, que al llarg del temps hem avançat i em progressat, però que al mateix temps hem endarrerit (fent referència a que actualment a Catalunya sembla que utilitzar la democràcia és un crim i a l'antiga Grècia estava totalment permès). És molt interessant que publiquis aquesta entrada fent referència al que succeeix, ja que vivim el que més endavant s'explicarà a les classes d'història. Crec que és imprescindible saber l'origen de les nostres costums i de la nostra política. M'interessa això que expliques que a l'antiga Grècia hagués estat molt més fàcil independitzar-se, però vull saber el per què. Una separació d'un territori no comporta una pèrdua econòmica? És una hipòtesis.
Crec que actualment les pedres que a l'antiga Grècia s'haguéssin fet servir per a votar "sí" o "no", a Catalunya, la Policia Nacional les hagués fet servir per llançar-les als votants.

Alex Pujalt ha dit...

Hola! M'agradaria saber com has arribat a la conclusió de que en aquell momento no haguessin tingut gaires problemes en cas de voler independitzar-se, si ens posem en la situación d'aquells països no arribariem a la conclusió de que estem perdent alguna cosa i no impediriem aquest fet? Gràcies!

Ferran Gil ha dit...

Bones Àlex, dic que no hi haurien tingut gaires problemes per independitzar-se perquè les decisions que es prenien sempre a les assemblees s'acceptaven sense cap mena de complicació.
Espero que la resposta t'hagi servit d'utilitat!

Bruna Villegas ha dit...

És interessant saber l'origen de la democràcia actual. Tot i així costa d'entendre que, com has dit, abans no fos tan difícil realitzar un referèndum i independitzar-se com ara. Bona entrada, Ferran!