ELS DÉUS I LA SEVA RELACIÓ AMB LA ECONOMIA DE L'ANTIGA GRÈCIA
L'antiga Grècia és famosa per varis motius com els jocs olímpics, l'arquitectura,.. entre aquest motius es troba la religió i els déus. Pel grecs no només habitaven el mont Olimp, sinó que també intervenien en la vida quotidiana, des de l'administració dels recursos fins a la prosperitat i el benestar.
ELS DÉUS DE L'OLIMP
PROTAGONISTES DEL COSMOS GREC
Els deus grecs conformaven una família variada i fascinant. Els 12 olímpics, liderats per Zeus, eren les principals deïtats adorades en la religió grega, cadascun amb un domini que afectava aspectes clau de la vida grega, inclosa l'economia.
1. Zeus: déu del cel i el tro, i rei de tots els déus
2. Hera: deessa del matrimoni i la família.
3. Posidó: déu del mar i els terratrèmols.
4. Demèter: Deessa de l'agricultura i la fertilitat de la terra, molt important per l'economia agrària.
5. Atena: deessa de la saviesa, de l'estratègia i de la indústria; el seu culte sovint promovia habilitats practiques i productives.
6. Hermes: déu del comerç, els viatgers i els lladres, protector de les activitats comercials i de l'acumulació de bens.
La veneració d'aquests déus no només explicava fenòmens naturals i còsmics, sinó que també influïa en com els grecs gestionaven el seus recursos.
LA RELACIÓ DELS GRECS AMB DÉUS I L'ESTALVI
Tot i que el concepte d'estalvi no existia en el sentit modern, els grecs participaven la moderació del l'ús dels seus recursos i valoraven la sophrosyne o prudència. Creien que mantenir un equilibri entre la despesa i l'acumulació de bens era una forma d'honorar els déus, evitant la hybris ( excés o arrogància), la qual podia atreure la ira divina.
EL PAPER DE DÈMETER I L'AGRICULTURA
La deessa Demèter, responsable de la fertilitat de la terra i la collita, simbolitzava la importància de conservar els recursos. durant els seus festivals, com les Tesmofòries, se celebràvem ritus per assegurar collites abundants i per promoure la prudència en la gestió dels aliments. L'economia grega depenia en gran part de l'agricultura, i s'animava els ciutadans a ser diligents i cursos amb producció i l'emmagatzematge dels cultius.
Atena, la deessa de la saviesa i la indústria, fomentava una producció efectiva i ben elaborada de bens, i era associada amb la laboriositat i la planificació acurada. A Atenes, el temple d'Atena custodiava tresors i tributs, que es gestionaven amb l'ajuda de funcionaris i estaven destinats a finançar projectes públics ,alhora, a garantir el benestar de la ciutat. El seu culte promovia el valor de la prudència i la responsabilitat econòmica com a font de prosperitat duradora.
Hermes, déu del comerç, promovia la circulació dels bens i la riquesa, però també l'administració i l'estalvi. L'habilitat en els negocis i l'acumulació de bens a traves del comerç eren respectades i es considerava que hermes atorgava sort en aquestes activitats. els grecs valoraven l'astúcia en els negocis, però també la importància de conservar part de la riquesa acumulada com a reserva davant èpoques d'escassetat i crisi.
Pels grecs era crucial viure en harmonia amb la voluntat divina, la qual cosa incloïa una actitud moderada respecte als diners i els bens materials. Les pràctiques religioses fomentaven una gestió acurada i equilibrada dels recursos , i aquells que practicaven la prudència econòmica eren vistos com a virtuosos. Aquest enfocament de l'estalvi no es limitava només als béns materials, sinó també a la preservació dels recursos naturals i a la responsabilitat en l'ús de la terra i l'aigua.
Andrea Farré
1r Batx
Comentaris
Bona entrada