EL SISTEMA EDUCATIU A L'ANTIGA GRÈCIA

Durant la infantesa, fins el set anys, els nens els educaven a casa a partir de la mare amb qui aprenien tasques domèstiques. A partir dels sis o sets anys, després de la fase pròpiament infantil, que es deia trofeu, El seu objectiu era formar ciutadans perfectes mitjançant un ensenyament: literari i retòric, científic i filosòfic, sense oblidar l'educació física i l'artística.

• Aprendre a escriure i llegir

Els pares posaven els seus fills, a partir dels sis anys,  a mans d'un esclau, els pedagogs. La seva funció era portar i tornar els nens a l'escola, ajudar-los a fer deures o estudiar i ajudar-los a tenir bon comportament. Les nenes, en canvi, havien de ser educades sempre a casa, encara que creuen que en alguns llocs eren escolaritzades.

Les escoles eren privades, davant seu es trobava grammatistes (grammata), que s'ocupava dels nens fins que complissin 12 o 14 anys, encara que era una professió poc valorada. Les classes particulars estaven reservades als alumnes de famílies riques, mentre que els més humils havien d'assistir a l'escola.

Com es mostra en unes ceràmiques antigues, els alumnes escrivien en taules de fusta col·locades sobre els genolls, asseguts en tamborets. La taula estava impregnada de cera, (com eren fàcils de  corregir i reutilitzables les tauletes de cera eren el material d'escriptura més comú a les escoles).

pintura de cera, simbolitza l'estudi a les classes

La lectura era més difícil que actualment, pel simple motiu dels signes de puntuació. Els alumnes llegien en veu alta i memoritzaven diferents textos poètics com: Obres d'Homer, poesia lírica... Un citarista els ensenyava a tocar la lira per acompanyar el recitat dels poemes.

Com diu Plató, a les lleis la música formava part de la formació moral indispensable,  i tot home educat havia e ser capaç d'entonar cançons tradicionals                                                              o poemes acompanyats de la lira.

taules de cera, utilitzaven els alumnes pels deures

• Jornada escolar

Sovint anar a l'escola era pels nens una sensació poca agradosa, ja que la jornada escolar començava molt aviat. A més, a la tarda hi havia una segona sessió d'estudi i tampoc hi havia descans el cap se setmana, encara que alguns dies de l'any hi havia algun dia de festa.

Els mètodes pedagògics, a més a més, tenien molt poc en compte el nivell dels nens ja que a la lectura, per exemple, se'ls obligava a passar directament de l'aprenentatge de les lletres a la lectura, amb el resultat que hi havia nens que als 10 o fins i tot 13 anys encara no havien après a llegir.

• L'educació secundària

Representació on els adolescents de 14 anys podien estudiar en institucions tan prestigioses com l'Acadèmia d'Atenes.

Era més valorada i respectada en comparació amb la primària. Els mestres s'ocupaven dels joves entre els 14 i 18 anys. Aquets mestres eren sol·licitats al llarg del mon grec i fins i tot algun d'ells eren literaris reconeguts. Aquests, estudiaven als grans autors com Antífont, Demòstenes i Isòcrates, encara que també profunditzaven en matèries científiques com geometria, matemàtiques, i astronomia.

Durant l'adolescència, els nois es dedicaven a una altre disciplina de la formació grega: l'educació física desenvolupada en la palestra o al gimnàs. El mestre d'educació física vestia amb un llarg mantell i anava amb un bastó per corregir els seus alumnes. El càstig físic era molt comú, segons la mitologia, Lino, que va ser mestre de música d'Hèracles, irritat per la seva lentitud, va perdre la paciència i el va colpejar de tal forma que Hèracles li va tornar el cop amb la seva lira amb tan  mala sort que la va matar.

• Universitat a la grega

Finalment, als 18 anys, quan l'adolescent es convertia en un jove (ephebos), començava la darrera fase de la seva formació com a ciutadà grec, l'anomenada efèbia. Durant l'època clàssica, l'efèbia corresponia a un a mena de servei militar que durava dos anys, en que els joves vivien en una comunitat i aprenien a saber utilitzar les armes.

-Paideia, els antics grecs anomenaven paideia al llarg procés de formació dels futurs ciutadans, considerat com  a adquisició de coneixements i com a entrenament en determinades aptituds. La idea de base era que sense educació no hi podia haver cultura, i sense cultura no es podria imaginar un exercici modèlic ciutadania, que incloïa una participació influent en els òrgans polítics de la democràcia directa i una prestació militar gairebé vitalícia.

L'ideal de la paideia era aconseguir l'arete, una excel·lència públicament reconeguda en aquestes facetes, a l'atenció amb la forma física del cos i al perfeccionament de l'ànima. En termes competitius, l'areté continguda a la paideia havia d'actuar com a fonament dl lideratge. Tot i això, no cal exagerar la importància que tenia l'educació en la vida política de les ciutats gregues, ja que no calia saber llegir i escriure per participar a l'assemblea, formar part del consell, exercir una magistratura o entrar a un jurat popular.

• Diferències entre el sistema educatiu de l'antiguitat i el d'actualment

Abans l'educació era només per una minoria i servia per formar soldats, sacerdots o funcionaris. A Grècia només els nois de famílies riques rebien educació i les noies o gent pobra no hi tenia accés. Avui en dia, en canvi, l'educació és per a tothom, i en la majoria de tots és obligatòria fins a certa edat. Tan nois com noies poden anar a l'escola, ja que el sistema vol formar persones responsables i crítiques preparades per a la vida i feina. 

A més, les aules tenen taules i cadires de fusta ben preparades per a  cada estudiant, amb ordinadors i pantalles digitals per a buscar qualsevol tipus d'informació acadèmica o per als treballs.

Aules on estudien els alumnes avui en dia

Ara us pregunto, què preferiríeu vosaltres, el sistema educatiu a l'antiga Grècia o el de l'actualitat? Quin creieu que és millor?

Us adjunto on vídeo on explica específicament l'educació a l'antiguitat:

Maria Cruz

1r Batx