LA CELEBRACIÓ DEL CAP D'ANY A L'ANTIGUITAT
Aquesta és l'última entrada i per acomiadar-nos us volia explicar com les diferents cultures antigues celebraven el final d'un cicle, el que ara coneixem com el Cap d'Any. La celebració de l'any nou és la més antiga i universal, però hem de saber que no sempre ha començat l'1 de gener, a l'antiguitat aquesta data estava marcada pels esdeveniments astronòmics i agrícoles. Ja que no existia un calendari al que seguir, per tant, era el temps entre el conreu i la collita el que representava un cicle.
La festa més antiga d'any nou se celebrava a la ciutat de Babilònia, 2000 anys aC. Aquesta festivitat se celebrava el març durant l'equinocci de primavera i durava 11 dies. Durant els onze dies que duraven les festes s'eliminaven les diferències socials, es suspenien els actes administratius i els pares donaven llibertat als seus fills.
Tenien un caràcter molt religiós i s'iniciaven quan un sacerdot, durant l'alba s'anava a banyar a les aigües del riu Eufrates mentre cantava al déu de l'agricultura Marduk. Demanant un cicle més, un any més, de bones collites. A continuació passaven un carner decapitat pels murs del temple que absorbia qualsevol mal que podia estar a prop de l'edifici. Així és com començava l'Akitu, el nom de la celebració. Els babilonis creien que gràcies als déus el món es netejava simbòlicament i quedava llest per la tornada de la primavera.
Comentaris
És per això que et vull dir una curiositat que m'ha semblat interessant.
Els antics perses celebraven el seu any nou d'una manera coneguda com a Nowruz, que literalment significa nou dia, se celebra durant l'equinocci de primavera (al voltant del 21 de març). Aquesta festivitat ha estat observada durant més de 3.000 anys i simbolitza la renovació i la reencarnació de la natura.
Espero que t'hagi servit.
Aquest festival estava dedicat al déu Saturn, i els romans creien que durant aquest temps els ordes socials es desfarien temporalment, permetent que tots els ciutadans participessin de la festivitat en igualtat. Això podria ser considerat com una antiga precursora de les nostres pròpies celebracions modernes de l'any nou.
Sabies que en l'Antiga Romà, un dels orígens pels quals feien aquestes celebracions era per honrar el déu Janus. El representaven sempre amb dues cares, una vella i l'altre jove, per simbolitzar l'any que se'n va i el que està per vindre.