EL JUDICI DE SÒCRATES

Molts coneixem a Sòcrates, el gran filòsof atenès que va viure en el  s V. aC i va ser mestre d'altres figures destacables com Plató. Però pocs coneixen quin va ser el seu final. 

  

Bust de Sòcrates

Després de les guerres del Peloponès, Atenes estava immersa en un període d'inestabilitat. Justament en aquella època, més concretament al 399 aC Sòcrates va ser citat a judici, acusat d'un greu delicte en aquella època: impietat i corrupció de la joventut.  Aquesta acusació sobretot venia per les seves idees. 

Va ser un polític demòcrata anomenat Ànit qui va mostrar la seva preocupació pels comportaments del filòsof i va decidir denunciar-lo. Però l'acusació no la va formar tot sol, sinó amb dos homes més: Mèlet, un poeta tràgic, i Lícon d'Atenes un altre polític. 

El judici el van presenciar l'acusació, un tribunal popular format per unes 500 persones que havien de dictaminar sentència i, naturalment, l'acusat, que anava acompanyat per dos dels seus deixebles: Plató i Xenofont. 

Sòcrates va argumentar que simplement no podia abandonar les seves creences i que sempre havia estat un bon ciutadà. A més, ell no volia intervenir en la democràcia ni en la política sinó que desitjava perfeccionar la moral, per això es dedicava a caminar per l'àgora i fer preguntes a la gent. 

L'actitud del filòsof va ser percebuda com a arrogant i, per tant, la gran majoria va votar a favor de la seva culpabilitat. 

Sòcrates es va poder defensar una segona vegada, però la votació del jurat (280 vots a 220) el va condemnar a mort. Però, tot i això, Sòcrates va perdonar al jurat i va remarcar que ningú sabia si la mort era un bé o un mal.

                                Quadre de Charles Dufresnoy representant la mort de Sòcrates
                                       

L'execució es va enderrerir un mes, ja que el judici es va celebrar durant unes festivitats en honor a Apol·lo, durant les quals no era ben vist dur a terme execucions. 

Durant aquell període de temps, tal com explica Plató en alguns dels seus escrits, els deixebles visitaven constantment al seu mestre i fins i tot van arribar a proposar-li una manera de fugar-se, però Sòcrates havia acceptat la seva sentència. El 15 de febrer del 339 moria,  a l'haver begut cicuta, una planta verinosa.

Però, abans del seu últim alè va pronunciar unes paraules cap a un deixeble: "Critó, devem un gall a Asclepi, no t'oblidis de pagar el deute". 

S'ha especulat sobre el significat d'aquestes, però, la versió més acceptada és que es referia al fet que la vida és una malaltia de la qual ens curem en morir. 

Vosaltres què creieu, què volia dir Sòcrates? Hi esteu d'acord? 

Us deixo per aquí un vídeo que explica amb més profunditat les causes del judici:

Maria Teresa Valls 

1r Batx