EL JUDICI DE SÒCRATES
Molts coneixem a Sòcrates, el gran filòsof atenès que va viure en el s V. aC i va ser mestre d'altres figures destacables com Plató. Però pocs coneixen quin va ser el seu final.
Després de les guerres del Peloponès, Atenes estava immersa en un període d'inestabilitat. Justament en aquella època, més concretament al 399 aC Sòcrates va ser citat a judici, acusat d'un greu delicte en aquella època: impietat i corrupció de la joventut. Aquesta acusació sobretot venia per les seves idees.
Va ser un polític demòcrata anomenat Ànit qui va mostrar la seva preocupació pels comportaments del filòsof i va decidir denunciar-lo. Però l'acusació no la va formar tot sol, sinó amb dos homes més: Mèlet, un poeta tràgic, i Lícon d'Atenes un altre polític.
El judici el van presenciar l'acusació, un tribunal popular format per unes 500 persones que havien de dictaminar sentència i, naturalment, l'acusat, que anava acompanyat per dos dels seus deixebles: Plató i Xenofont.
Sòcrates va argumentar que simplement no podia abandonar les seves creences i que sempre havia estat un bon ciutadà. A més, ell no volia intervenir en la democràcia ni en la política sinó que desitjava perfeccionar la moral, per això es dedicava a caminar per l'àgora i fer preguntes a la gent.
L'actitud del filòsof va ser percebuda com a arrogant i, per tant, la gran majoria va votar a favor de la seva culpabilitat.
Sòcrates es va poder defensar una segona vegada, però la votació del jurat (280 vots a 220) el va condemnar a mort. Però, tot i això, Sòcrates va perdonar al jurat i va remarcar que ningú sabia si la mort era un bé o un mal.
Comentaris
Sabies que Sòcrates tenia l'oportunitat de ser exiliat en lloc de ser condemnat a mort, però va refusar aquesta opció? Durant el seu judici, es va mantenir ferm en les seves creences i principis, argumentant que exiliar-se significaria renunciar a la seva missió filosòfica de desafiar i qüestionar els ciutadans d'Atenes, i això, realment, diu molt d'ell.