EL RAPTE D'EUROPA

Escrita per -

Europa era filla d'Agenor (rei de les regions de Sidó i Tir), i Telefasa (naiàde o nimfa dels cossos d'aigua dolça). La noia, que posseïa una bellesa sense par, es trobava un dia a la platja jugant amb les seves amigues. Zeus la va albirar i va quedar enamorat de la seva bellesa. Aleshores, va prendre la forma d'un bou d'un pelatge blanc brillant, i enormes banyes que recordaven la lluna, i es va llençar a els peus de la jove. 

Tot i que al principi estava espantada, a poc a poc Europa es va aproximar a la bèstia, ho va acariciar i, una vegada va perdre la por, va seure sobre el seu llom. El toro es va aixecar immediatament i va arrencar a córrer cap a el mar, mentre la jove cridava i s'aferrava a les banyes per no caure. Un cop a Creta, Zeus va posseir Europa prop d'uns bandits que, en ser testimonis de l'escena, van ser destinats a no perdre mai el seu fullatge.

El rapte d'Europa, Ticià

I per aquí us deixo un vídeo on ens explica detalladament la història del rapte d'Europa:

Marta Pratginestós

1r batx

Comentaris

Paula Soldado ha dit…
Marta! M'ha agradat molt el teu mite, està molt ben explicat! Saps per això, quina va ser la reacció dels bandits al veure que Zeus estava raptant a Europa?
15 de gener del 2024, a les 13:29
Irene Roldán ha dit…
Una de les curiositats d'aquest mite és que representa la unió entre orient i occident quan Zeus rapta a Europa. A partir d'aquest mite es va donar nom al continent europeu anys més tard. Això va succeir per què en algunes versions del mite el rei Agenor al saber que la seva filla havia estat raptada va córrer cap al mar mirant a occident mentre exclamava el nom de la seva filla, Europa. La gent en veure on mirava el rei van començar a anomenar així aquella terra.
15 de gener del 2024, a les 13:32
Martina Pareras ha dit…
Un mite molt interessant, però voldria afegir que en arribar a Creta, Zeus i Europa es van unir darrere l'ombra d'uns arbres que en record aquest moment mai perdrien les fulles. D'aquesta unió van néixer tres fills anomenats Minos, Sarpedón i Radamantis. Però l'amor de Zeus i Europa no va durar massa, ja que després, Zeus va casar a Europa amb el rei de Creta. Qui va adoptar als fills del déu com si fossin seus. Finalment, el toro del qual Zeus havia adoptat la seva forma va passar a ser una constel·lació que actualment representa al signe del zodíac Taure.
20 de gener del 2024, a les 20:59
Gil Claramunt ha dit…
Molt bon mite, aquetsa història explica una de les nombroses aventures amoroses de Zeus en la mitologia i representa el poder i la imaginació d'aquets déu suprem per aconseguir el que vol, en aquest cas Europa. Encara que a l'actualitat el rapte de noies evidentment no és acceptable, hi ha varis mites gregs i romans que utilítzen aquets fet quan algún déu s'enamora.

Moltes gràcies.
28 de gener del 2024, a les 13:01
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació