EL JUDICI DE PARIS: LA POMA DE LA DISCÒRDIA
En la Mitologia grega, un episodi conegut com "El Judici de Paris" va desencadenar una sèrie d'esdeveniments que van portar a la Guerra de Troia i es va convertir en un símbol de discòrdia i rivalitat entre déus. Aquesta intrigant història gira entorn d'una simple poma d'or i la decisió d'un jove príncep troià que va canviar el destí de la seva ciutat per sempre.
Judici de Paris, François-Xavier Fabre
L'Origen del Conflicte:
El relat del judici comença en una festa celestial en la qual les 3 deesses més poderoses de l'Olimp: Hera, Atena i Afrodita, es disputen la poma daurada, coneguda com la "Poma de la Discòrdia". Zeus tria a un mortal, el príncep troià Paris, perquè prengui la decisió i atorgui la poma a la deessa que consideri més bella.
Les Promeses de les Deesses:
Cada deessa intenta subornar a Paris perquè la tri. Hera, la reina dels déus i protectora del matrimoni, promet riquesa i poder, Atenea, la deessa de la saviesa i l'estratègia ofereix saviesa i destresa en la guerra. D'altra banda, Afrodita, la deessa de l'amor i la bellesa promet a Paris l'amor de la dona més bella del món, Helena, l'esposa de Menelau, rei d'Esparta.
L'Elecció de Paris:
Finalment, Paris pren la seva decisió i atorga la poma a Afrodita, atret per la promesa de l'amor i bellesa eterns. No obstant això, la seva elecció, te conseqüències catastròfiques. Aquesta elecció no sols desencadena la sèrie d'esdeveniments que portarà a la Guerra de Troia, sinó que també marca a Paris com a personatge controvertit i condemnat en la mitologia grega.
El Desencadenant de la Guerra de Troia:
El rapte d'Helena, la conseqüència directa del judici de Paris, provoca la ira de Menelau i dels grecs en el seu conjunt. La cerca d'Helena i la posterior venjança dels grecs marquen l'inici de la Guerra de Troia , un conflicte èpic que durarà anys i es convertirà en una de les històries més famoses de la mitologia grega. Aquí, el judici de Paris no sols és el punt de partida d'una tràgica cadena de successos, sinó que també il·lustra com les decisions individuals poden tenir un impacte significatiu en la història col·lectiva.
Us deixo un episodi on explica aquest mite breument:
4t ESO
Comentaris
Pel que fa a la part relacionada amb la història no és una cosa nova que la decisió individual tingui conseqüències per tota una societat. Tots els cops que han passat a la història són ben diferents, però a la vegada tots desastrosos. Suposo que encara ens falta un llarg camí per no repetir els mateixos erros del passat. Quan aprendrem dels nostres errors? (Si és que ho fem en algun moment).