CRONOS I EL NAIXEMENT DELS DÉUS OLÍMPICS

Cronos en la mitologia grega era un tità fill d'Urà i de Gea, el qual en ordres de la seva mare van tendir-li una trampa, ja que es volien desfer d'ell. Gea va  fer creure a Urà que li volia donar una abraçada, en aquell moment Cronos amb una dalla va aprofitar que el seu pare estava despistat i el va castrar. D'aquella sang vessada van sorgir moltes criatures mitològiques com ciclops, monstres, dimonis, però també van sorgir les nimfes. En aquell moment Cronos va ocupar el lloc del seu pare i va començar a governar l'univers casat amb la seva germana, Rea. 

Gea, que podia predir el futur va saber que Cronos seria derrocat per un dels seus fills i li va dir. Cronos al enterrar-se d'això posseït per la por de ser derrocat, res més naixien els fills que tenia amb Rea se'ls menjava, i va menjant-se a Demèter, Hera, Hades, Hèstia i Posidó. Quan va néixer el sisè fill Zeus, Rea va enviar-lo en una àguila a les illes de Creta amagat en la caverna d'una muntanya. En comptes de Zeus, Rea li va donar a Cronos unes pedres embolicades, perquè ell creies que era el seu fill i s'ho va empassar. Zeus va créixer en una cova d'una muntanya de l'illa de Creta, alletat per una cabra i durant anys entrenant-se per al objectiu de derrotar a Cronos. 
 

Cronos i el seu fill, Giovanni Francesco Romanelí
                                                                    
Quan Zeus va créixer, va alliberar els seus germans de l'estómac del seu pare donant-li una poció perquè els vomités, o en algunes versions obrin-lo en canal. Junt amb els seus germans i ciclops va organitzar una "resistència" contra els titans i van lliurar un enfrontament conegut en la mitologia grega com la Titanomàquia, que va acabar amb la conquesta del mont Olimp, la victòria dels déus olímpics i l'empresonament dels Titans al Tàrtar.


Noah Calleja
1r Batx

Comentaris

Maria Teresa Valls ha dit…
M'ha semblat molt interessant l'entrada. Buscant informació sobre els dos bàndols que van lluitar en la Titanomàquia he descobert que alguns titans van desertar el seu bàndol i van lluitar a favor de Zeus. Entre ells trobem la titànica Hècate o el tità Oceà. Creus que els déus de l'Olimp haguessin guanyat sense l'ajuda que van rebre d'altres criatures?
Irene Roldán ha dit…
Bona entrada! Reflexionant sobre la discissió de cronos de menjar-se els seus fills per por d'acabar com el seu pare m'he adonat d'un nexe comú entre diferents mites. Comparant-lo per exemple amb Èdip Rei tots dos van acabar complint la seva predicció justament per intentar evitar-la en primer lloc. Això em fa pensar que a la Grècia antiga el que pretenien ensenyar és que ningú pot escapar del seu destí.
Paula Soldado ha dit…
Molt bona entrada! M'ha semblat molt interessant i està molt ben explicada. Saps per això quin paper van tenir després les nimfes i les altres criatures mitològiques després de la castració d'Urà?
Molt interessant la teva entrada!
Aquest mite ens destaca la seva narrativa rica i complexa, que revelen la dinàmica del poder, la traïció i el destí.
Es molt important i interessant aquest mite! Bona feina!





Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES