EL COMPLEX D'ÈDIP

Alguna vegada heu sentit parlar de les teories psicoanalítiques de Sigmund Freud? Heu sentit mai a parlar del mite d'Èdip? Doncs com ja us imaginareu aquests 2 temes estan molt relacionats l'un amb l'altre, i aquí us explicaré per què. Potser no sabeu de què estic parlant, per això a continuació us introduiré una mica en aquesta teoria i en qui és el seu creador. 

Sigmund Freud va ser un neuròleg nascut a Txèquia el 6 de maig del 1856. Amb orígens jueus, aquest home va ser anomenat el pare de la psicoanàlisi, a més a més d'haver sigut una de les majors figures intel·lectuals al segle XX i el creador de la teoria del complex d'Èdip.

                            Fotografia de Sigmund Freud 1921, Max Halberstadt

Però, què és el complex d'Èdip? En aquesta teoria psicoanalítica, Freud afirma que l'instint sexual es desperta a la infantesa, i a mesura que creixem, aquest instint es va desenvolupant en 5 fases diferents.

FASE 1: Aquesta, rep el nom de "Fase Oral", i va dels 0 a 1 anys. Aquí la boca apareix com a font de plaer en els nadons. Ells comencen a experimentar el plaer amb la satisfacció de prendre llet del pit de la mare quan tenen gana. Per aquest motiu veiem els pits de les dones com a font de plaer i sexualitat.

FASE 2: De la segona fase se'n diu "Fase Anal", i va dels 1 als 3 anys. En aquesta etapa comencen a aprendre a controlar les seves necessitats fisiològiques, com ara la necessitat de defecar. Aquí els nens relacionen aguantar les ganes d'anar al lavabo amb el plaer, ja que si fan això, quan vagin a fer les seves necessitats sentiran més satisfacció.

FASE 3: La tercera fase es diu "Fase Fàl·lica", i va dels 3 als 5 anys. En aquest moment els nens ja descobreixen els genitals com a font de plaer, i la seva relació de plaer es dirigeix cap a la mare sencera, convertint-se en el seu primer objecte de desig. El nen troba un sentiment més hostil amb el seu pare, i descobreix en la mare una mena d'atracció sexual, això es el que Freud anomena Complex d'Èdip.

FASE 4: D'aquesta quarta fase se'n diu "Fase de Latència", i va dels 5 als 11 anys. Aquí els nens continuen desenvolupant el seu instint sexual però amb més calma, l'aspecte sexual en ells està més adormit i per tant els desitjos apareixen d'una manera més lleu.

FASE 5: L'última fase és la "Fase Genital", i va a partir dels 12 anys. En aquesta última etapa el nen comença a passar per la pubertat i per tant la sexualitat comença a ressorgir. Aquí el nen ja percep els genitals com a zona generadora de plaer i comença a exterioritzar i expressar els seus desitjos.

Però, com és que tot això està relacionat amb el mite d'Èdip? Doncs principalment es basa en què en aquest mite, Èdip s'enamora de la seva mare i es casa amb ella. Segons la mitologia grega, aquesta és la seva història:

Èdip era fill de Jocasta i Laios, els reis de Tebes. Quan Èdip va néixer, Laios, el seu pare, va anar a consultar a l'oracle de Delfos, i aquest li va revelar que Èdip mataria el seu pare i que seria espòs de la seva mare. Per aquest motiu, Laios va ordenar a un dels seus súbdits que matés el nadó. Malgrat les ordres del rei, el súbdit es va apiadar del nen i en comptes de matar-lo, va lligar-li els peus en un arbre deixant-lo penjat. 

Per allà va passar Forbas, un pastor dels remats del rei Corint, que en sentir els plors i laments del nadó va córrer a alliberar-lo. Ell li va donar el nen a Pòlib i a la seva esposa Mèrope per tant de que en tinguessin cura, Mèrope, encantada amb el petit nen, va donar-li el nom d'Èdip, que vol dir "El dels peus inflats".

Èdip va créixer sota la cura dels reis de Corint, però una nit, un borratxo li va dir al noi que Pòlib i Mèrope no eren els seus veritables pares. Èdip buscant respostes va anar a demanar-li a la seva mare si allò era cert, però ella mentint va dir-li que ella era la seva única i veritable mare. No content amb la resposta, Èdip va anar a visitar l'oracle de Delfos, i aquest li va revelar que ell es casaria amb la seva mare i mataria el seu pare. Amb aquesta revelació, el noi va fugir cap a Fòcida i va jurar mai més tornar a Corint.

En el viatge es va trobar amb un senyor en un carruatge, que davant la negativa de que cap dels dos es donaven pas al carruatge, Èdip va acabar matant al senyor. Arribant a Tebes, Èdip, es va trobar amb l'esfinx, un monstre amb cap, cara i mans de dona, ales d'ocell , cos de gos, urpes de lleó, veu d'home i cua de serp. Aquesta horrible criatura formulava una pregunta a qualsevol que passava per el seu costat, i a qui no contestés correctament, li provocava la mort.

L'esfinx li va fer la següent pregunta:

-Quin és l'únic ésser que habita la terra, que té dues potes, tres potes, i quatre potes?- 

L'esfinx i Èdip, François Xavier Fabré

- L'ésser humà. Gategem amb quatre potes quan som nadons, quan creixem, caminem amb dos potes, i quan ens fem vells caminem amb 3 potes: dues cames i un bastó.- 

En contestar correctament, l'esfinx es va tornar boig i es va suïcidar. Així, Èdip, va alliberar Tebes del monstre que portava molt temps torturant-los, i en forma d'agraïment del poble cap a Èdip, van decidir casar-lo amb la reina. Així doncs, Èdip es va casar i va tenir 4 fills amb ella: Etèocles i Polinicies, i Antígona i Ismene.

Hi ha diferents versions del que va passar després, però us explicaré la que més vegades he trobat:

Temps després de casar-se i regnar durant bastant temps, una plaga que provocava que les dones i el bestiar quedessin estèrils, va omplir la ciutat. Èdip en veure el que estava passant a la seva ciutat, va anar a consultar l'oracle de Delfos buscant una solució. L'oracle li va dir a Èdip que la culpa de la malaltia la tenia la persona que havia matat Laios, l'epidèmia només podria acabar amb la mort del culpable. 

Tirèsies, el vident cec, va dir que l'assassí de Laios era Èdip, que ell havia matat al seu pare. En escoltar això, el rei va acusar al vident d'haver conspirat amb Creont per fer-lo fora del palau. Jocasta i Èdip van explicar-se entre ells les seves versions del que havia succeït a aquell camí. Tots dos van decidir mantenir la versió en que una tercera persona havia matat Laios, però quan un missatger de la delegació de Corint va arribar per notificar de la mort del rei, va passar lo impensable. Aquell missatger era també el pastor que havia trobat Èdip, i ell li va confessar que no era fill de Mèrope, el rei va demanar tot al pastor, i així Èdip va saber la veritat. En adonar-se de la veritat, els reis es van tornar bojos en assabentar-se que havien comès incest, així, Jocasta es va suïcidar i Èdip es va arrencar els ulls. 

                              Antígona guiant el seu pare Èdip, Charles Jalabert

Com que Èdip no va sortir de la ciutat immediatament, la gent del poble el van haver de fer fora, sense que ni els seus propis fills tinguessin pietat d'ell. Només Antígona va acompanyar el seu pare a Colono, Grècia, on temps després Èdip va morir.

En aquest vídeo teniu el mite d'Edip, per si en voleu saber més:

Angie Soto

4t ESO