DIFRENTS PERSPECTIVES EN LA MITOLOGIA GREGA I EN L'ACTUALITAT
Al llarg de tota la història, els humans hem intentat donar sentit en el món que ens envolta. A les cultures antigues d'arreu del món, ho veiem provat amb mites i històries. Ara que existeix la tecnologia i ciència, som capaços de veure com succeeixen realment els fenòmens naturals. Abans a l'antiga Grècia, quan presenciaven alguna cosa com ara desastres naturals o coses estranyes, tenien que buscar una explicació per a ells mateixos.
En aquesta entrada, us explicaré exemples en la mitologia grega o en la vida quotidiana dels grecs que interpretaven coses diferents del que ara s'entén.
Medusa era una bella donzella. La seva bellesa va cridar l'atenció a Posidó, que la va desitjar i va procedir a violar-la al santuari de Atena. Quan Atena va descobrir el que havia passat, va buscar venjança transformant els cabells de Medusa en serps, de manera que qualsevol que la mirava es convertiria en pedra directament.
Quan tots llegim el mite de Medusa, sempre se'ns acut: Per què castiga Medusa en lloc de Posidó quan ella és la víctima?
En la mitologia, quan llegim aquest mite, entenem que Atena castiga Medusa. Però, en l'actualitat hi ha diferents interpretacions sobre aquest "càstig": En lloc de castigar Medusa amb un cap de serps que podria convertir els homes en pedra, la protegeix. És a dir, beneeix Medusa amb la capacitat de poder defensar-se dels homes, així mai més tornaria a patir.
Un tatuatge de Medusa d'avui en dia significa algú que ha patit agressió sexual. En recuperar la identitat de Medusa, estan dissipant la creença que ser victimitzat significa que han de ser castigats.
 |
| Tatuatge de la Medusa |
 |
| Cap de Medusa, Peter Paul Rubens |
LA DEESSA HERA I LA SEVA RELACIÓ AMB ZEUS
Zeus i Hera eren germans i es van casar. Com a déu del cel, Zeus va tenir accés més fàcils a les dones del món i en va aprofitar al màxim. A més el seu poder com a déu li feia difícil resistir-se.
La relació entre Hera i Zeus sempre havia estat tumultuosa. Hera volia Zeus per a ella mateixa, però, Zeus era constantment infidel, i Hera passava tot el seu temps venjant-se de les deesses, amants, i la descendència del seu marit.
Zeus reflectia el somni de tots els homes a l'antiguitat, i també reflectia el doble estàndard de l'època; les dones estaven pensades per ser perseguides i dedicades als seus marits, fos el que fos, i els marits podien tenir relacions i fills amb qualsevol dona que volguessin.
La pregunta que segurament us heu fet és: per què no "castiga" el seu marit però a les altres dones sí?
La pregunta que us he plantejat es mostra clarament en la nostra societat. El més probable és que la persona que és enganyat viu en un món de fantasia o en una relació idealitzada i es creu que no hi ha cap problema.
Quan la seva parella és infidel, no poden acceptar que hagi estat la seva elecció. En canvi, acostumen a donar la culpa a la tercera persona (home o dona) que sedueix intencionadament la seva parella. Però tenen cura de no criticar mai el seu marit perquè això posaria en dubte la seva relació. Podem veure aquesta mentalitat en la deessa Hera.
S'ha d'entendre també que ella no era capaç de lluitar directament contra el déu. Hera castigant Zeus només faria caure la seva ira sobre d'ella. En castigar els seus amants ja que eren igual que a ella com a deessa o inferior, dona mortal eren preses fàcils i era una manera d'enviar un missatge que el que esta fent està malament i una forma de venjança cap al seu marit.
 |
| Hera i Zeus - Annibale Carracci |
 |
| Hera enganyant a Sèmele perquè s'incirinés - Peter Paul Rubens |
Comentaris