LA DIVINA COMÈDIA I LA MITOLOGIA

Escrita per -

La divina comèdia és unes de les obres o poesies més importants i rellevants de la literatura italiana i universal. Va ser escrita per Dante Alighieri, uns dels poetes més reconeguts en literatura universal, en els anys 1308 i 1320. Aquesta obra és una poesia medieval on descriu l'estructura de l'altre món segons la seva època. Té tres etapes: l'infern, el purgatori i el paradís. També, l'obra està dividit amb 33 cants. 

Encara que aquesta obra sigui de la religió cristiana, les figures mitològiques són molt rellevants a l'obra, de fet la majoria de personatges es fan veure en aquesta, com per exemple Minos o Caront. També aquesta obra presenten figures crucials com Aristòtil i altres referencia a la geografia grega. Amb aquestes referències ens dona conèixer que Dante volia ampliar els seus coneixements a traves d'aquesta obra. 

Dante i la Divina Comèdia, Domenico di Michelino, 1465  

A continuació, mostraré algunes figures que es mostren a l'obra: 

CARONT 

El segon cant, una de les primeres figures infernals que es mostren al llibre es el barquer d'hades, Caront, qui s'encarrega de portar les animes sobre el riu d'Aqueront. 

Caront era fill d'Èreb i Nix. Aquell esser es representa com un home ancià, prim i malhumorat. Segons la mitologia , ell cobrava les animes amb un òbol. Si no portaves aquell òbol, estaves condemnat a vagar cent anys en l'inframon vagant entre les ombres. 

Caront, Gustave Doré, 1861

CÈRBER 

El gos infernal d'Hades també es presenta al cinquè cant de l'obra. És un gos de tres caps (segons Hesíode cinquanta) aquest ésser també posseïa una serp en lloc de cua. 

Aquest ésser mitològic té d'encàrrec de vigilar la porta d'Hades; s'assegurava que els morts no sortissin i els vius no puguessin entrar. Per això la majoria dels personatges ho havien que dormir per aconseguir entrar.    

Cèrber, William Blake, 1824

LES ERÍNIES 

En el novè cant apareixen les Erínies o també conegudes com les Fúries són personatges mitològics, deesses infernals del càstig i la venjança divina. Els seus noms són Mègera, Aletó i Trisifone. Tenen com encàrrec perseguir els  culpables.  



Les Erínies, Gustave Doré, 1860


Altres també com Hèrcules, Ulisses, les Flègies, El Minotaure i Gerió, apareixen en aquesta obra repetits en els cants de l'obra.  

Aquí sota us deixo un vídeo on explica mes detalladament sobre l'obra de la Divina Comèdia:

Lucas Torres 
4tA

Comentaris

Irene Altés ha dit…
És una entrada realment interessant aquesta. De fet, és curiós com, tot i sent una obra cristiana i que el temps en què es va escriure la cultura era profundament creient, s'hi barregessin tantes figures de la mitologia grega. Penso que potser això va ser per la influència de l'antic imperi Romà a Itàlia -el país de Dante-, que va construir una cultura molt basada en la grega.
22 de març del 2023, a les 9:34
Laura Font ha dit…
Molt bona entrada i molt ben explicada, havia sentit a parlar alguna vegada d'aquesta obra, però mai havia escoltat de que anava i tampoc sabia que dins d'aquesta hi havia tanta simbologia de a mitologia grega, si que en molts aspectes aquesta és molt present, però trobo que aquí hi és molt.
23 de març del 2023, a les 13:05
kawtar el mouden ha dit…
Una entrada molt interessant. M'ha agradat molt aquesta entrada, aportes informació bastant interessant d'aquesta obra. Una entrada molt original i molt curiosa. M'ha agradat molt que hagis explicat algunes figures on surten a l'obra. He arribat a escoltar alguna cosa del gos infernal, Cèrber, i també és bastant interessant la seva història. És molt curiós saber que aquest gos infernal, la seva feina era vigilar que els morts no sortissin i els vius no entressin.

Molt bona entrada!!!
23 de març del 2023, a les 13:08
Bassma Boukilou ha dit…
Bona entrada! És molt interesant ja que no s'avia res sobre aquesta obra i que la obra sigues de la religió cristiana però hi apareixen personatges de la mitologia grega. Les figures que apareixen en aquesta obra estant molt ben explicades i és molt interesant el que fa cada un d'ells.
26 de març del 2023, a les 13:17
Nora Agulló ha dit…
Que interessant! No tenia ni idea d'aquestes obres i tenen un rerefons molt interessant. Et volia pregunta que és el que t'ha suspès més d'aquestes obres, que t'ha portat a fer aquesta entrada, ja que pel que veig és una entrada amb varies característiques.
9 de desembre del 2023, a les 12:24
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

LES CIUTATS ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les ciutats romanes, totes tenen unes mateixes característiques: un traçat i uns edificis similars. Per construir-les primer s'estudiava el terreny, després es construïen i després es celebrava amb una festa. Ciutat romana Les ciutats estaven emmurallades i solien tenir quatre portes des de les quals sortien els dos carrers principals, el cardus  i el decumanus . Al punt on es creuaven aquests dos carrers hi havia el fòrum o plaça central on s'hi instal·laven els edificis públics més importants, com el temple, la cúria, el mercat i la basílica. A les ciutats romanes hi havia altres edificis públics, com el teatre o les termes, punts importants de reunió. Als afores de la ciutat es trobava el cementiri i l'amfiteatre. Temple: Els temples romans eren els edificis més destacats del fòrum, es situaven al centre i elevats. Els temples romans eren considerats la residència dels déus on els homes anaven a pregar-li.  La monumentalitat estava expressada sob
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació