L'INFRAMÓN I LES SEVES PARTS
Com en moltes religions, es creu que les ànimes, després de la mort, viatgen a un món especial per elles on descansaran per sempre. En el cristianisme, per exemple, es creia que aquells que han set bones persones al llarg de la seva vida, aniran al cel, al costat de Déu; en canvi, les que han pecat, aniran a l'infern, un lloc sota terra on les ànimes pateixen per sempre més.
A la mitologia grega, aquest fet canvia una mica. El cel està únicament reservat pels Déus, així que les ànimes se'n van totes al món subterrani anomenat inframón. Aquest era el regne dels morts, governat pel déu Hades i la seva esposa Persèfone. Per accedir-hi, les ànimes havien de travessar un riu amb la barca de Caront qui els cobrava de dues monedes de coure pel viatge. Era per això que els familiars dels difunts, els enterraven amb les monedes sobre els ulls o sota llengua.
Com a guardià del món subterrani, hi havia un gos gegant de tres caps i cua de serp el qual s'anomenava Cèrber. S'encarregava d'impedir l'entrada dels vius a l'inframón i la sortida dels morts. Tot i que en alguns mites es veu com algun mortal el burla, com per exemple Hèracles als dotze treballs o Orfeu.
El món d'Hades tenia tres parts diferents:
1. El tàrtar
Era el lloc més profund de la terra, era com el seu soterrani, la masmorra dels condemnats. Allí es castigava eternament als pecadors, com ara: Sísif, un lladre i assassí que va ser condemnat a empènyer una roca molt pesada cap al damunt d'una muntanya, però aquesta sempre queia avall abans d'arribar a dalt; o Ixió, el primer humà que va matar un parent, el seu càstig va ser passar l'eternitat girant en una roda en flames.
2. Els camps Asfòdels
Era la part on reposaven les ànimes dels qui havien tingut una vida equilibrada i no havien pecat, els qui havien tingut una vida estàndard. Era una esplanada prou agradable, plena de flors asfodèliques, que era el menjar preferit dels morts. És sovint descrit com un lloc fantasmal.
3. Els camps elisis
La tercera part de l'inframón eren els camps elisis, una esplanada sagrada on les ànimes de les persones que havien estat virtuoses, grans guerrers, herois i molt ben reconeguts per les seves accions en vida, passaven l'eternitat. Allà tindrien una estança joiosa i feliç, amb uns paisatges verds i florits.
Irene Altés
1r Batx
Comentaris
Contestant a la teva pregunta, jo opino que en veritat potser sí que en part és just que els separin pel que han fet durant la seva vida, ja que moltes persones s'han guanyat la vida amb bondat i amb esforç i potser no es mereixerien estar en un lloc ple de maldat i càstigs, però, per altra banda, crec que s'hauria de perdonar i donar una altra oportunitat a tothom.