El mite de les sirenes parla d'unes criatures que tenen el do de la música i poden cantar de manera tan bonica i hipnòtica que fan fallida la voluntat dels homes. Tot i això, el seu cant condueixi fins a la mort. Per això els enganys fatals se'ls anomena "cants de les sirenes".
El mite de les sirenes va ser uns dels més antics i dels més versionats. Va formar part a diferents mitologies de cada país en el món i que apareixen representats en objectes molt antics. Fins i tot dona aparició i consolidació de les faules greges.
Les sirenes eren peixos de la cintura cap avall, aus al tors i tenien cap de dona, gairebé amb uns cabells molt llargs. De mica en mica es va anant modificant fins a acabar anomenat com meitat peix i meitat dona.
Es creia que en principi que les sirenes representaven les animes dels difunts o essers que conduïen les animes fins a l'inframon, però Hermes ho va canviar el seu paper. Tot i això, les sirenes sempre han tingut un vincle amb la mort, per això els mites que surten les sirenes van relacionats sobre la mort i el misteri.
La Sirenita de Copenhague, Advard Eriksen, segle XX
Les sirenes habitaven davant de l'illa de Sorrento. La seva principal característica era la seva veu bellíssima que atrau fascinats els homes. La seva veu era tan perfecta i bella que els mariners els escoltava hipnotitzats. Embruixats, els mariners seguien les seves veus i saltaven dels seus vaixells fins a finalment ofegar-los fins a la mort. Si no aconseguien utilitzar el seu poder hipnòtic sobre els homes que les escoltaven, qui havia de morir era una.
Ulisses i les sirenes, d'Herbert James Draper (1909)
L'episodi més destacat del mite de les sirenes va ser quan Odisseu, o Ulisses, torna a casa després de la Guerra de Troia. Advertit dels poders que portaven les sirenes, i aconsellat per Circe, va ordenar a tota la tripulació que es tapessin les seves orelles amb cera, per no poder escoltar les melodies hipnòtiques de les sirenes. Mentre Odisseu es va lligar el pal del vaixell, indicant als mariners que no el deslliguessin, encara que els ho supliqués.
El vaixell passa per territori de les sirenes i Odisseu vas suplicar perquè el deslliguessin, però els mariners no li va fer cas. Així doncs, vas aconseguir travessar sense cap mena de perill. Complint la seva missió, van lliurar la vida de Partènop on va ser arrossegat fins a la costa i en honor seu s'hi va implantar una ciutat que portes el seu nom. Més tard aquesta va acabar anomenant-se Nàpols
Fotografia de la ciutat de Nàpols
Per més informació, el vídeo ensenya com eren les sirenes i com han anat revolucionant fins a l'actualitat
Sempre he escoltat coses de les sirenes, però realment mai he pensat que tinguessin cap relació amb la mitologia. És molt interessant saber que les sirenes són relacionades amb la mort i el misteri i com tan sols amb el seu cant és mortal. Bona entrada!!
Una entrada interessant, penso que és un dels mite que generalment tothom més o menys coneix, potser no tan amb detall, però que les sirenes canten i enamoren al que porten els vaixells fins que aquest acaben naufragant, ja que amb la veu que tenien i els seus cants eren tan dolços que acabaven enamorat i tot això comportava que naufraguessin. Bona entrada!
Interessant... Les sirenes han set representades en el món dels dibuixos animats d'una manera positiva, llegint aquesta entrada, entens que les aparences enganyen, no tot lo bonic es bo, ja que aquests éssers son tramposos i perillosos. Bona Entrada!
No tenia idea que les sirenes estaven relacionades amb la mitologia grega. Tal com expliques, les sirenes sempre han estat relacionades amb la mort dels mariners. Un exemple que crec que tothom sap és la pel·lícula de Jack Sparrow on les sirenes es posen a cantar i alguns marines es tiren a l'aigua acabant morint. Podem veure com són molt belles, però els seus cants porten a la mort.
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són: Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme. Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium . Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina ) , i recintes laterals ( alae ). Atrium Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias, en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
.jpg)
Comentaris