LES SIRENES EN LA MITOLOGIA GREGA
Avui en dia, si a qualsevol de nosaltres ens demanessin què és una sirena, nosaltres respondríem sense dubtar que és una criatura (per alguns real, per altres fictícia) que viu al mar, amb la part superior del cos igual que la humana, però a la inferior hi té cua de peix. Aquesta és la descripció que tothom o la gran majoria donaria.
Una sirena, John Williams Waterhouse, 1901
Doncs si fóssim a l'antiga Grècia hauríem fet una descripció ben diferent. En la mitologia grega les sirenes eren un híbrid amb cap de dona i cos d'ocell rapinyaire. Atreien als navegants amb el seu dolç cant conduint-los a un destí fatal, el naufragi. El primer cop que van aparèixer en literatura va ser en la Odissea, d'Homer, portant a crear milers de llegendes sobre elles. En aquest llibre apareix Ulisses combatent amb les sirenes alades en el seu retorn a casa després de la guerra de Troia.
Lècit amb sirena, s.IV a C
També es diu que les sirenes, amb el seu dolç i peculiar cant van decidir competir amb les muses, les sirenes acabaren perdent i en senyal de victòria les muses els van arrancar les plomes. Les sirenes, derrotades i desplomades van acabar a les roques de bora les costes, esperant que algun vaixell naufragues per culpa del seu cant, que era l'únic que els quedava.
No es sap amb certesa què va ser el que va fer que les sirenes passessin de ser mig aus rapinyaires a mig peix, però se suposa que és degut a la seva associació amb el mar que aquests essers mitològics canviessin la seva aparença.
Ulisses i les sirenes, Draper Herbert, 1909
Marc Gómez
1r batx
Comentaris
Dit això, la imatge i la representació de les sirenes a la societat moderna ha anat evolucionant i canviant al llarg del temps. Ja que històricament sovint eren representades com a criatures perilloses i seductores que atreien els mariners a la seva mort. En l'actualitat, la imatge d'aquests ha tornat més diversa i matisada.