HERA, LA REINA DELS DÉUS

Hera, o també coneguda en romà com a Juno, va ser la més gran de les deesses de l'Olimp. Representava la dona ideal, era la deessa del matrimoni i la família, i protectora de les dones al part. Tot i que fos considerada sempre fidel, també era coneguda per la seva naturalesa gelosa i venjativa, que eren principalment dirigits cap a les amants del seu marit i els seus fills il·legítims.

Hera, Marie-Lan Nguyen

Hera és filla de Cronos i Rea i germana de Zeus, Posidó, Hades, Demèter, Hestia i Quiró. Com tots els seus germans, excepte Zeus, Hera va ser engolida pel seu pare, però gràcies a l'enginy de Metis (filla d'Oceà) i la força de Zeus, va ser retornada al món.

Tot i ser germana de Zeus, es van enamorar i es van casar, Hera va ser la tercera esposa de Zeus i van tenir uns fills anomenats: Hebe (deessa de la joventut), Ares (déu de la guerra), Il·lítia (deessa del part) i Hefest (déu del foc). No obstant això, es diu que Hera va llançar a Hefest de la muntanya de l'Olimp per la seva lletjor i en caure a la terra, va quedar coix. En altres relats també es diu que Hefest va ser llançat per Zeus precisament per la seva coixesa. En tots els casos, Hefest va guardar rancor a la seva mare i fins i tot la va empresonar en un tron especial. Hera es va poder alliberar del dispositiu, prometent al seu fill la mà d'Afrodita en matrimoni.

Juno i Júpiter, d'Annibale Carracci

Hera lluitava constantment amb la infidelitat del seu marit i sovint es venjava ràpidament. Leto va ser castigada per Hera prometent maleir qualsevol terra que donés refugi a la deessa embarassada. Només després de mesos de rodamón va poder Leto trobar un lloc (Delos) per poder donar a llum al seu fill, Apol·lo. Fins i tot va ser Hera qui va obligar fer que la seva filla Il·lítia prolongués el part a nou mesos.

Una altra de les víctimes de la gelosia d'Hera, va ser Sèmele que va ser enganyada per Hera perquè demanés a Zeus que es revelés en tota la seva esplendor divina i la vista la va destruir immediatament.

La mort de Sèmele, Peter Paul Rubens

Cal·listo va ser un altre de les amants de Zeus que va partir la ira d'Hera en ser convertida en un os i caçada per Àrtemis. Zeus, compadit, la va convertir més tard en la constel·lació Ossa.

Júpiter i Cal·listo, François Boucher, 1744 

Aquests són només un dels exemples de les venjances d'Hera cap a les infidelitats del seu marit, però n'hi ha un munt més.

Es diu que Oceà i Tetis, l'havien criat al confí de la terra. La van acollir quan Zeus lluitava amb els Titans. Hera els hi va estar sempre agraïda i quan es van barallar Oceà i Tetis, ella va intentar de reconciliar-los. Algunes tradicions diuen que les Hores van ser les que van educar a Hera, o bé l'heroi Temen, o les filles d'Asterió.

Oceà i Tetis,  Klaus-Peter Simon

Li està consagrat el paó, perquè en les seves domes porta els cent ulls d'Argos Panoptes, que fou el seu fidel servidor. Els ulls del paó també representaven els ulls que hauria de tenir Hera per vigilar que el seu marit Zeus no li fos infidel. A Beòcia, s'hi celebrava el festival en honor seu, Dedàlia.

Juno i Argos,  Peter Paul Rubens

Hera es representa solemne, sovint al tron i coronada amb el pols (una corona cilíndrica usada per algunes de les grans deesses) i porta a la seva mà una magrana, símbol de la fèrtil sang i la mort.

Hera 

Hera va ser una de les principals protagonistes de la història de la Guerra de Troia. La deessa va estar sempre en favor dels aqueus i sovint tramava amb altres déus per provocar la caiguda de Troia, ja que mai va perdonar el príncep troià París per triar Afrodita com la deessa més bella sobre d'ella.

Guerra de Troia, Johann Georg Trautmann

Hera va ser una figura molt important a la religió grega. Era la patrona d'Argos, que posseïa un santuari per a ella des de mitjans del segle VIII aC.

                                       Santuari d'Argos dedicat a Hera,

                                              Herbert Ortner

També tenia un temple dedicat a ella a Olímpia (650-600 aC). L'illa de Samos, que segons alguns relats és el lloc on va néixer, ja era un centre de culte a la deessa grega en el període micènic, a mitjans del segon mil·lenni aC.

Hera de Samos, autor desconegut

Hera era molt apreciada a Elis, on les monedes representaven la deessa als segles V i IV aC.

Monedes d'Elis que representen Hera

A tota Grècia es disputaven competicions esportives per a dones, els Jocs Hereus, en honor a Hera, així com a festivals matrimonials anuals (hierogàmia) en què les parelles representaven el matrimoni de Zeus i Hera.

Representació de hierogàmia, autor anònim

A la cultura romana, la deessa va continuar existint com a Juno, encara que representava principalment els atributs de bona família i fidelitat matrimonial, d'Hera més que la gelosa venjadora de la infidelitat. Juno era un dels déus romans més importants juntament amb Júpiter i Minerva; de fet, també era la patrona de la mateixa Roma.

La Matronàlia, era una festa anual que se celebrava en honor seu al juny, el mes que aixecava el seu nombre i el període considerat més propici per casar-se en la cultura romana.

La Matronàlia, Francisco Pradilla Ortiz

Aquí us deixo un vídeo musical que us parla d'Hera en una manera més creativa i original:

Maria Vasileva

4t ESO