FAETÓ I EL CARRO DEL SOL
Faetó era l'únic fill del déu grec Hèlios (la personificació del sol). Els cretencs el deien adymus (estrella del matí i de la tarda).
Faetó presumia molt davant de les seves amistats dels seus orígens divins, però, en canvi, no el creien i es burlaven d'ell sobre el seu orgull. Enfadat, va anar a mostrar-li la seva indignació a Hèlios, que es va oferir a donar-li tot el possible per calmar la seva ira. Faetó, amb el seu caràcter de nen privilegiat, va demanar al déu que li deixés conduir el seu carro de sol per un sol dia, amb la finalitat de demostrar a tots l'origen del seu llinatge.
A Hèlios no li va permetre conduir el carro de sol perquè ell sabia que Faetó no estava preparat per guiar el carro de sol. Després que Faetó li hagi manipulat i suplicat molt al seu pare que li deixés conduir el carro, Hèlios va accedir temorós.
Faetó es va aventurar i va començar a enlairar-se amb el carruatge amb força d'un falcó. Però aviat, el jove va perdre el control del carro, fent que Faetó entrés en pànic. Primer va pujar molt alt fent que la terra és gelés. Després va baixar molt avall causant incendis i sequeres que van cremar la terra. També es va estampar amb la volta el cel sembrant el pànic als habitants de la terra.
Finalment, Zeus, veient el desastres que feia Faetó, va llançar un dels seus raigs per aturar-lo i intervenir el desastre que feia el jove amb el carro. A causa del raig, Faetó va caure al riu Eridà ofegant-lo a l'instant. Els seus amics van tenir molta pena, transformant-se en signes i les seves germanes van patir tant que les llàgrimes que van vessar es van transformar en salzes.
En aquest mite demostra l'orgull de Faetó i com els seus actes de voler demostrar a la resta quin era el seu lloc en el món va tenir conseqüències.
Comentaris
Tot i els seu amics que primerament es burlaven d'ell, després de ja no el tenien llavors van començar a sentir pena i van acabar convertint-se en signes. i llavors les seves germanes en salzes de la quantitat de llàgrimes que van arribar a vessar, em sembla molt interessant quina transformació va patir ja que els amics fossin uns signes i les seves germanes uns salzes.
Bona entrada!