DIONÍS

Dionís és el déu del vi i la vinya, del teatre i de les festes. Dionís sempre surt representat amb raïm (simbolitza les vinyes, es a dir el vi) o amb una pantera negra. Dionís també se'l pot anomenar Bacus.

               Bacus, Caravaggio c.1598       

                                                Dionís cavalcant un lleopard,

                                        segle iv aC mosaic de Pel·la (Macedònia)  

                                 

El déu Dionís va tenir un naixement força estrany. La seva mare és la mortal Sèmele, una princesa tebana, la qual s'havia quedat embarassada de Zeus. Un cop més, Hera s'assabenta de la infidelitat del seu marit i decideix venjar-se. Decideix llavors assumir la forma de Bèroe, la vella nodrissa de Sèmele, per apropar-se a la noia i preparar la seva venjança: pregunta a Sèmele quina és l'autèntica aparença del pare dels déus i la noia li respon que no ho sap, perquè només l'ha vist sota alguna forma metamorfosada. 

Això sembra la llavor de la curiositat en Sèmele, qui, el proper cop que Zeus va a visitar-la, li demana poder-lo contemplar en la seva forma real. Zeus, atrapat per una promesa que prèviament havia fet a la noia (satisfer-la en allò que li demanés), accedeix a la petició: quan es mostra a Sèmele tal com és (el déu del llamp i el tro), la noia mor carbonitzada. Hermes, però, aconsegueix treure del ventre de Sèmele el fill encara no nat i l'introdueix en una cuixa de Zeus, que després cus. L'infant acabarà de gestar-se dins Zeus, fins que neix com el déu Dionís.

TEATRE DE DIONÍS:

El teatre de Dionís, ha sigut el més gran de l'antiga Grècia, li van posar el nom de Dionís ja que és el déu de la disbauxa i el teatre.

COM ERA REPRESENTAT:

El representacions de Dionís a l'època arcaica: Estava representat amb barba, coronat amb pàmpols, coberts per una pell de cérvol o pantera, amb una cràter de vi a la mà i envoltat de Sàtirs, silens o  mènades.

A l'època clàssica i hel·lenística era representat sense barba, és a dir més jove.

Bruna Riera

1r Batx