RÒMUL I REM

Tot va començar quan Amuli va derrocar al seu germà Numitor, que aleshores era el rei d'Alba Longa, una ciutat mítica del Laci. Amuli, perquè ningú li pogués prendre el tro, va matar a tots els fills de Numitor, i va condemnar a la seva filla Rea Sílvia a ser sacerdotessa de la deessa Vesta i que així es mantingués verge. 

Tot i així, un dia mentre Rea Sílvia dormia al bosc, el déu Mart la va violar, i quedà embarassada. Quan va arribar l'hora de que nasqués l'infant es va adonar de que eren bessons; Ròmul i Rem. Amuli va fer llençar els nadons al riu, per evitar futures reclamacions del tro. A la seva mare la van condemnar a sofrir el càstig propi per les vestals que han perdut la virginitat: la van enterrar viva. Titus Livi, un historiador romà, ens diu en la seva obra Ab Urbe Condita Libri (Des de la fundació de la ciutat), que Rea Sílvia va ser rescatada pel déu Tiberí, el qual la va fer immortal i s'hi casà. 

Amuli tirant els nadons al riu

El riu en el que els bessons van ser tirans es va desbordar i la cistella en la que estaven va arribar a terra. Una lloba anomenada Luperca es va sentir atreta per el plor dels nens i s'hi va acostar. Els va recollir i els portà al seu cau, a dalt de la muntanya Palatí, on els va alletar fins que un pastor anomenat Fàustul els trobà i se'ls emportà a casa seva, on ell i la seva dona Larència els van criar com si fossin els seus fills. 

Ròmul i Rem, Peter Paul Rubens

Ròmul i Rem van créixer com uns pastors normals, sense saber d'on venien, fins que un fet posa en descobert els seus orígens. Uns lladres que s'havien barallat amb Rem, l'acusen davant d'Amuli d'haver fet malbé els camps de Numitor. Finalment se l'hi cedeix a ell lliurar-li el càstig. Però quan Numitor coneix a Rem i s'adona de la seva edat i l'existència del seu germà bessó, lliga caps i aconsegueix endevinar que es tracta del seu nét. Tot te encara més sentit quan Fàustul explica a Ròmul les circumstàncies en les que els havia trobat i les sospites que tenia des de feia temps. Aleshores van preparar un pla per acabar amb Amuli: Ròmul ataca el palau amb els seus amics pastors, i Rem ho fa des de casa de Numitor. Van aconseguir matar a Amuli i tronar el tro a Numitor. 

Els bessons, després de descobrir el seu llinatge reial, van decidir fundar una ciutat al lloc on havien estat trobats. Immediatament va sorgir una disputa per quin dels dos germans donaria nom a la ciutat i en seria el rei, ja que no es sabia quin dels dos era el més gran. La decisió es va deixar voluntat dels déus. Primer va semblar que afavorien a Rem, perquè va veure sis voltors, però després Ròmul en va veure dotze. Ròmul es va proclamar rei i va traçar els límits de la nova ciutat al voltant del Palatí, amb una arada tirada per un toro i una vadella. Rem no va acceptar la seva derrota, i va desafiar al seu germà saltant el solc que traçava la futura muralla. Ròmul el va matar, travessant-lo amb una llança. Així va néixer Roma, a la que Ròmul va anomenar a partir del seu propi nom. Era el 21 d'abril del 753 a.C.

              

Amàlia García Pous
4t ESO 

Comentaris

Arnau Giner ha dit…
Aquesta entrada es molt interessant, el mite demostra la brutalitat de la societat grecoromana, i com tot aquest tipus d'actes eren gairebé normalitzats, tan quan llençen als germans al riu, com quan es es bateixien en duel a mort. Molt bona entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LA SOCIETAT ROMANA

LES CASES ROMANES