MEDUSA
Medusa o altrament anomenada gorgona, és, entre d'altres, un personatge molt conegut de la mitologia grega. Aquesta la descriuen amb dos aspectes ven diferents degut a la variació de relats que tenim. En primer lloc, trobem a la mítica gorgona del cap rodejat de serps, la boca plena de grans ullals i amb la mirada que petrificar qualsevol que observi els seus ulls. Per l'altra banda tenim una preciosa jove humana. Aquesta creença es va crear quan Ovidi, un poeta llatí, va fonamentar que era una sacerdotessa d'Atena.
Les gorgones eren filles de Forcis i Ceto. Elles s'anomenaven Esteno, Euríal i Medusa. De les tres, Medusa era l'única mortal però es considerava la gorgona per exel·lència. Medusa vivia en un cova situada al límit occidental del món, a prop del país dels morts. És deia que era un dels monstres més despietat de la terra.
Com ja he comentat abans Medusa té algunes variacions sobre els relats però nosaltres ens centrarem amb els més comuns que són:
1.En primer lloc, tenim a una jove Medusa que era una dona molt guapa, però va voler rivalitzar amb Atena i els déus la van castigar traient tota la seva bellesa.
2.En segon lloc i per acabar tenim la variació en que Medusa era una preciosa jove que exercia de sacerdotessa en el temple d'Atena i la seva missió era protegir el temple. La seva ballesa va captivar al déu del mar Posidó. Un dia Medusa es trobava protegint el temple quan Posidó la va violar. Atena al veure el que havia passat en el seu temple es va enfadar i va maleir a Medusa convertint els seu cabells amb serps i li va donar la característica de petrificar a les persones que miressin els seus ulls. Més tard aquest abús de poder, amb la majoria d'interpretecions, donaria lloc a un embaràs, en el qual posteriorment ens la tornem a trobar en el mite de Perseu i el cap de Medusa. Perseu després de decapità a Medusa es diu que del seu coll en van sorgir la seva descendància: Pegàs i Crisàor.
Més tard després de les aventures de Perseu, aquest va donar el cap de Medusa a Atena qui la va lluir en el seu escut tornant-se invencible. Pel contrari Perseu es va quedar la sang la qual atribuïa qualitats màgiques: la sang que va brotar de costat esquerre de Medusa era un verí mortal mentre que la sang que va sortir del costat dret curava i ressusitava el qui la bevia.
En molts casos Medusa s'atribueix els signe d'un caràcter maligne de la dona, ja que els grecs van voler representar a una dona dimoni, la mare de la mort, el costat obscur de la feminitat. Encara ara deprés de molts anys la podem trobar referent a nosaltres ja que se la considera un símbol del feminisme.
Comentaris