La menstruació no només és una funció biològica dels nostres cossos, sinó que des de sempre els éssers humans hem fet d'ella un fet sociocultural, amb mites, rituals, pràctiques relacionades amb el gènere, el poder... Al llarg dels anys, ha estat relacionada amb les religions i fins i tot amb les polítiques, socials i culturals.
En la Grècia clàssica, Hipòcrates (460-370ac), pare de la medicina moderna, en el seus escrits sobre les Malaltes de la dona, considerava que la sang menstrua era un producte de rebuig. També deia que que la sang es devia a que la dona era un ésser excessivament calent, i que només així podia temperar el seu organisme. A aquests anomenats símptomes de la histèria, la malaltia del desig, els grecs van aplicar el nom de "apnoia hyperika". Per tant, la solució segons Hipòcrates era: per les viudes, embarassar-se, i les solteres, el matrimoni.
Hipokrates, gravat de Peter Paul Rubens
La tradició popular i religiosa romana, atribuïen a la menstruació efectes perillosos. Philip el Vell, deia que no hi havia res més poderós que la sang menstrual de la dona. Creia que la sang femenina podia destruir camps de conreu, fer avortar als animals...
Al segle II- IV dC, diuen: " una dona amb la menstruació, és impura per set dies i ha de realitzar un ritual d'impuresa". També es va anotar: " Un home que cohabita amb una dona que està menstruant, mereix una pena de mort celestial.
L'origen de la paraula menstruació, està relacionada amb les dones, ja que deriva del grec "men", més lunar, "mene", Lluna. Hi ha un simbolisme amb la Lluna i el Sol, la Lluna no té llum pròpia i no és més que un reflex del Sol, per tant això simbolitza la creguda dependència de les dones cap als homes en aquell moment.
Cal remarcar que Aristòtil, va oblidar la dignitat de la dona en el seu sistema ètic, i gràcies a la seva autoritat intel·lectual, va impactar i influenciar de manera intensa, la societat, la religió i la ciència de casi dos mil·lennis.
En conclusió, al llarg de la història, l'origen de la menstruació es relacionava i s'encadenava a la filosofia i la mitologia astral, on la dona donava una imatge negativa davant l'home.
"The favourite" 1901 John William Godward, Submisa i reprimida.
En aquest vídeo podem entendre alguna de les curiositats del món de la dona en l'Antigua Grècia, ens pot servir per posar-nos a la pell de la situació que van viure, com eren vistes per l'autoritat de l'època, "home", de quina manera havien d'actuar, com havien de vestir i quines eren les circumstàncies que havien d'aguantar pel fet de ser mal vistes per la societat.
Clara Machuca
1r Batx
Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
Comentaris
Anònim ha dit…
Una entrada molt interessant. Però tinc na regunta, has dit que quan les dones tenien la menstruació es considerava impura per set dies i havien de practicar el ritual d’impuresa, però en què consistia aquest ritual?
Anònim ha dit…
Molt interessant! Una curiositat: se sap si Hipòcrates va ser qui va tenir la primera infulència d'aquesta visió de la mestruació tant negativa, o també ve d'altres persones, llocs, cultures o religions anteriors?
Anònim ha dit…
Molt interessant. És curiós com abans es tractava la menstruació com una cosa negativa (sent una cosa natural) i com ara (tot i que ja no hi ha aquest pensament) algunes persones encara ho tracten com a temes tabú (com si fos alguna cosa dolenta). És una clara senyal de masclisme, que ha perdurat en aquests segles.
Una entrada molt complerta. Puc afegir que, tot i que la civilització de l'antiga Grècia era molt avançada en tots els aspectes, les dones es consideraven molt inferiors. Una relació, per exemple, no es considerava vàlida si no hi participava com a mínim un home (és a dir, que les relacions homosexuals estaven acceptades fins a cert punt, però l'amor de dona amb dona no es considerava real, perquè una dona necessitava un home).
Una entrada interessant. Penso que abans el desconeixement portava a pensaments moltes vegades desorbitats, en canvi ara el coneixement i la medicina ens han portat a evolucionar i penso que avui en dia algun cop segueix sent tabú però generalment s'entén com un procés natural i de salut.
Aquesta entrada és molt interesant, ja que sempre hem vist la societat Grega com una societat molt avançada, però tot hi això, hi havien les mateixes injustícies de gènere. L'única pregunta que tinc es, has dit que s'havia de practicar un ritual de set dies, però, en que consistia aquest ritual?
Crec que és una entrada molt interesant perquè ens ajuda veure que aquests perjudicis socials que s'han tingut sempre cap a la menstruació venen de molt més enredera del que pensem tot i tenir a la civilització grega com una societat molt avançada, i que el masclisme sempre ha estat allà. També he trobat curiosa les teories que tenien al voltant d'on prové la menstruació i el fet que fessin rituals al respecte.
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són: Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme. Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium . Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina ) , i recintes laterals ( alae ). Atrium Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias, en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Comentaris
Però tinc na regunta, has dit que quan les dones tenien la menstruació es considerava impura per set dies i havien de practicar el ritual d’impuresa, però en què consistia aquest ritual?
Penso que abans el desconeixement portava a pensaments moltes vegades desorbitats, en canvi ara el coneixement i la medicina ens han portat a evolucionar i penso que avui en dia algun cop segueix sent tabú però generalment s'entén com un procés natural i de salut.