ARQUITECTURA ROMANA
El poble romà, és de caràcter més pràctic que el grec, tot i que de sensibilitat artística és menys refiada. La seva personalitat es va desenvolupar a través de l'àmbit de l'arquitectura, possiblement pel seu caràcter utilitari. No només es van utilitzar la volta i l'arc com elements arquitectònics, sinó que van tenir un paper de primer ordre, en l'època de l'Imperi, una arquitectura voltada de una gran grandiositat, diferent a l'arquitectura grega.
Tot i aquest àmbit de l'arquitectura, els artistes, els arquitectes grecs van continuar sota l'Imperi dirigint obres de primer ordre. De totes maneres no van faltar arquitectes romans envers les edificacions de Orient.
Quan l'art etrusc va ser desplaçat a començaments del segle III pel hel·lenístic, l'arquitectura republicana va assimilar cada vegada més les formes gregues, però també va donar camí a la creació de l'estil romà. El segle I a.C, es van construir ponts i aqüeductes que demostren un domini de l'arc i de la volta elevat al dels models orientals. Al Tabularium (78 a.C), era un edifici que tenia la ciutat de Roma per arxivar els documents estatals. Tenia planta trapezoïdal i dues façanes principals: una de cara el fòrum i l'altra de cara al turó.
El tabularium, 78a.C
L'arquitectura romana, fa fer un canvi i es van començar a construir edificis més luxosos i de grans quantitats. Es va crear un nou capitell i l'entaulament es va processar cada vegada amb més llibertat per poder fer contrastos de clarobscur més intensos. Es va arribar a utilitzar la mateixa columna com a decoració, ja que es va arribar a un moviment en les formes, que feia pensar en el barroquisme. El que va aportar més va ser la generalització de les cobertes amb voltes i a seva ocupació en edificis d'una amplitud abans desconeguda.
Pel que fa la construcció i l'enginyeria, es va fer una avanç dels materials. És van usar els diversos aparells que va descriure Vitrubi, era un arquitecte, enginyer i tractadista. El material pobre i barat, que exigia un revestiment ric (opcus tectorium) va ser molt important en l'arquitectura romana.
El material amb gran èxit com el formigó també va ser el maó, que va començar emprar-cuit al s.I a.C i va revre diferents noms segons la seva grandària: bipedalis, sexquipedalis i bessalis.
Els romans van atorgar els ordres grecs, però hi van afegir novetats, i també en van crear un de nou el qual es fonen jònic i corinti. A Roma l'ordre dòric, la columna, que normalment es de fust llis, acaba a la part superior en un bou estret que s'anomena astràgal, transició al capitell. Aquest, per influència etrusca, transforma la secció parabòlica de la seva equí en una cambra bocel i hi afegeixen a la part inferior un cos cilíndric. L'ordre també es coneix com a toscà.
En canvi, l'ordre jònic, la principal varietat és a la preferència romana per l'ocupació de totes les columnes, al marge del seu emplaçament. És del tipus de capitell jònic de cantonada, en què les volutes es mostren en els fronts anterior i també posterior, o sigui, en els laterals. Una altra innovació es l'oblit de l'origen de la forma la qual s'uneix el desig de produir un efecte més gran en riquesa.
L'ordre preferit del poble roma era el corinti.
Tipus de columnes de l'arquitectura romana
La primera aportació romana dels ordres clàssics va ser el capitell compost, s'anomenava així per els elements els quals el formaven, elements dels capitells jònic i corinti. Va aparèixer per primera vegada en l'arc de Tito el 81a.C, però més tard s'introdueixen en ell figures humanes com per exemple la d'Hèrcules, en els capitells de les Termes Caracalla.
Els romans de tant en tant podien superposar en una mateixa façana, convertint-la en un dels sistemes constructius més utilitzats en els grans monuments.
Es diu que els grecs van aprendre dels romans la invenció de l'arc. L'arc emprat pels romans és el semicircular o de mig punt. El primer cop que es va construir en gran escala va ser amb el fòrum de Leptis Magna a principis del segle III.
Fòrum de Leptis Magna,Trípoli
A finals del segle I, es va començar a construir la volta d'arestes, com en el Coliseu. És la volta de nervis de la Sette Bassi de Roma, es conseqüència dels arcs del Coliseu. És important la novetat de donar suport a la volta d'aresta sobre columnes als Termes de Caracalla, com he dit abans, on hi apareixen unes petxines per passar de la planta octogonal a la volta semiesfèrica.
Us deixo un slideshare perquè si no heu entès alguna cosa o vulgueu aprendre més sobre l'arquitectura romana us pugui ajudar.
Rut Lagonigro
1r batx
Comentaris