EL MITE DE LA CAIXA DE PANDORA
Després que Prometeu robés el foc als déus i l'atorgués als humans, Zeus el va castigar manant a Hefest que modelés una dona amb fang, aquesta va ser dota amb tot el que els déus li podien donar. Afrodita li va donar bellesa, Hermes la seducció i les mentides, Atena la saviesa, Apol·lo la música...
Un cop va estar feta la van enviar a Epimeuteu, germà de Prometeu perquè s'hi casés. Quan va arribar a casa d'Epimeteu anava acompanyada per una caixa, com a "regal" de Zeus la qual no es podia obrir sota cap circumstància. Epimeteu li va fer una promesa a Prometeu i era que mai acceptaria un regal dels déus. Però Epimeteu, encisat per Pandora ignorà la seva promesa i la va acceptar. Pandora, dotada amb la curiositat va obrir la caixa de la qual en van sortir tots els mals del mon fent que arribessin als humans. Pandora, quan la va voler tancar es va deixar a dins l'únic esperit bo, el de l'esperança (Elpis). D'aquí ve la frase "l'últim que es perd és l'esperança". Una altra expressió que neix d'aquest mite és "obrir la caixa de Pandora", la qual vol dir que que fas una acció que a simple vista sembla inofensiva però que pot acabar en conseqüències horribles.
Com acostuma a passar, hi ha una altra versió del mite que diu que a la caixa en lloc de mals en van sortir béns.
4t ESO
Comentaris
Una curiositat que pode afegir, és que Epimeteu va ser un tità fill de Jàpet i Clímene, i el nom de Epimeteu significa “el que reflexiona després”