Plató va néixer el 427 a.C a Atenes, en una família aristocràtica, que descendia del rei Codre. Els seus pares eren Aristó d'Atenes i Perictione. Plató tenia dos germans: Adimant i Glaucó, i una germana: Potone. Mes tard, quan Aristó va morir, la seva mare, Perictione va casar-se amb Pirilampes, amb qui va tenir un fill (germà de Plató) anomenat Antífon.
El veritable nom de Plató es deia que era Aristocles, però era conegut per el sobre nom de Plató, per la seva saviesa i per el seu front.
Quan Sòcrates va morir, Plató va començar una època de viatges. Visqué a Mègara, Corint, Egipte i Tàrent. A Tàrent, va conèixer el pitagòric Arquites, el qual va fer que Plató coneixès a Dionís, tirà de Siracusa. A més de tot això, també el va influir molt en el seu pensament al igual que Sòcrates. De Tàrent, va aprendre que la matemàtica és el model de ciència demostrativa. També va creure que la realitat té dos nivells diferents.
1- Nivell dels objectes
2- Nivell del concepte
Plató creia que en els estats s'havia d'instal·lar l'aristocràcia, o bé una dictadura que consistia en filòsof-rei, ja que deia que el poder i el coneixement han d'anar agafats de la mà. Creia que el govern només el mereixia el que sabia, i el que havia dedicat la vida a les idees i a la seva ànima.
A Siracusa, va intentar posar un model d'estat. Però Dionís, es creu que era un dictador dolent, així que es van barallar ( Plató i Dionís ) i finalment Dionís va empresonar-lo i posteriorment el va vendre com esclau. Per casualitat, el va rescatar un amic, i Plató va tornar a Atenes el 387 a.C i funda l'acadèmia.
Sobre aquesta teoria diu que les idees existeixen però que estan fora de l'espai i el temps. Per ell les idees són el principi de les coses, sobre el qual es construeix el "món sensible". Segons Plató hi havia dos mons:
- El món de les idees: el coneixement intel·lectual.
- El món sensible : el món que coneixem pels nostres sentits, el que veiem i toquem.
Per explica la teoria de les idees, ens explica dos mites molt importants:
-El mite de la caverna:
El mite de la caverna consisteix en què una persona es troba en una cova des del seu naixement, lligat en una cadira, sempre mirant a la paret del davant seu, aquesta persona mai ha sortit de la cova, per tant no coneix la realitat. A darrere de la persona, hi ha unes persones que al voltant d'un foc es van movent. Aquestes formes les veu la persona que està lligada a la cadira, per tant la realitat d'aquesta persona són les figures que veu davant seu. Un dia els homes decideixen deslligar i alliberar a l'home que està lligat? Plató ens explica que aniria cap a la llum, se sentiria des ubicat. A partir d'aquest mite Plató ens proposa: què passaria si nosaltres ara estiguéssim vivint en una "caverna" i ens alliberessin?
A continuació us deixo un vídeo per si voleu aprofundir en el tema del mite de la caverna:
El mite de la metàfora de línia consisteix en traçar una línia del punt "A" al punt "B", posteriorment entre aquests dos punt i posem la "C", però partint les dues parts desiguals. Si ho dividim en dos punts, és a dir, A/C i B/C, ens adonem que una part és més petita que les altres, Plató ens diu que en el segment més curt el considerem una imatge del segment llarg. Després Plató assigna a cada segment un diferent grau de visió sobra la realitat i de coneixement. Llavors aquests dos segments els tornem a dividir per "D i "E" i finalment ens queda: AD/CD:CE/C/B. El primer segment representaria el món sensible i el segon el mon intel·ligible.
Biel Font
1r Batx
5 comentaris:
M'ha sobtat que Plató no sigui el nombre real, ho desconeixia... i m'hagués agradar, tot i que no es gens tècnic i no aniria molt be amb la resta de l'entrada, que es parlés la relació del sobrenom amb el tema de la front. Sé que no es molt seriós, i de fet si que ho es aquesta entrada, molt ben feta i amb moltes dades... però haig de confessar que aquesta dada es la que més m'ha sorprès.
També destaco que els intents d'imposar el món de les idees i la visió política em sembla una utopia semblant a l'actual.
Una entrada molt interessant, deixam afegir en quan el seu model de societat perfecte (segons ell, és clar) que deia que tothom neixia diferent, és a dir que tothom naixia amb una ànima diferent, i que n'hi havia 3 tipus, eren: els irascibles, que eren els que anirien encaminats cap a l'exèrcit, ja que la seva aptitud era la valentia; els concupiscibles, que serien els manufacturers, artesants...; i finalment els racionals, que eren les persones que estaven fetes per pensar, és a dir, els filòsofs, que són els que haurien de governar les ciutats ja que eren els únics que coneixien el bé verdader.
Per ell, una societat justa és quan cada individu compleix la funció que té per naturalesa, que són els anteriors.
Una entrada molt interessant.
No sabia que Plató no era el seu nom real i que ell es deia Aristocles.
Una altre informació que podriem afegir, és que Plató va ser el primer filòsof en donar resposta al problema del canvi (entre Parmènides i Heràclit), arribant a la conclusió que les coses si que canvien, i que sí que podem arribar al coneixement.
Una entrada molt interesant, el que més m'ha criat l'atenció ha set que el nom de Plató amb el que tots el coneixem no és el seu autèntic nom. Deixem afegir que les primeres teories de l'estètica que es refereixen propiament al coneixament mitjançant els sentits arrenquen d'ell.
M'ha agradat molt la teva entrada, perquè surten dades sorprenents que ningú s'imagina si no aprofundeix amb el tema. D'altra banda, voldria dir que, fa un temps, vaig estudiar que Plató va ser el primer autor en preguntar-se per la psicologia, ciència que estudia els processos mentals dels éssers humans.
Publica un comentari a l'entrada