SÍSIF

Sísif va ser rei d'Èfira, l'actual Corint. A la mitologia grega se'l considerava fill d'Eolo, déu del vent, i durant el seu regnat a Èfira va destacar per ser ingeniós a l'hora de governar.

      Sísif, Ticià Vecelli 1548

El mite d'aquest rei explica que va presenciar com Zeus segrestava a la nimfa Egina. Va pensar en no explicar-ho a ningú, i així va ser fins que el pare de la nimfa va arribar a Èfira preguntant per la ella. Llavors Sísif va demanar a Asopo que, a canvi de confessar-li on era ella, ell hauria de donar una font d'aigua dolça per la polis. El déu va acceptar gratament i ambdues parts van complir el seu tracte. 

Això va esdevenir un problema quan Zeus va assabentar-se'n i entra en còlera. Li envia a Sísif el déu de la mort, Tànatos, amb l'objectiu de que el matés i el portés a l'inframón. El rei de Corint, sense vacil·lar, va convidar aquest déu a una cel·la  a dinar, i quan menys s'ho esperava va tancar a Tànatos allà. Aquest fet va provocar que durant una temporada no hi haguessin morts, i per tant, no arribava gent a l'inframón. Això va molestar a Hades, qui demanà a Zeus una solució. En conseqüència, Ares va ser enviat a Corint per acabar definitivament amb la vida de Sísif.

Sísif, que ja preveia que estava a punt de morir, va demanar la seva dona que no l'enterrés amb honors fúnebres. Així quan va arribar al món dels morts, va dir a Hades que estava indignat amb el que la seva dona havia fet, i que volia tornar al món dels vius per renyar-la. El que el déu de l'Inframón no s'imaginava era que Sísif no tenia la intenció de tornar fins que fos vell.

Quan va morir per darrer cop, Zeus i Hades van imposar-li el càstig perpetu d'haver d'arrossegar una roca enorme per una muntanya amb molt pendent i que sempre que estigués a punt d'arribar al cim la roca caigués de nou, i així eternament.

Aquest mite va ser utilitzat per Albert Camus, filòsof del segle XX, per parlar sobre l'existencialisme.

A continuació es troba un vídeo que explica el mite:

Duna Garcés

1r Batx