EL DRET ROMÀ

El dret romà va ser un ordenament jurídic (conjunt de lleis) de l'Antiga Roma. Va ser aplicat als ciutadans el 753 a.C fins el segle VI d.C, quan l'emperador Justinià I va reunir totes les compilacions jurídiques en un mateix ordenament jurídic Corpus Iuris Civilis. 

Aquí tenim una estàtua amb la balança que representa el dret i la justícia

Etapes del Dret Romà:

-Arcaic (753-450 a.C)

-Preclàssic (450-130 a.C)

-Clàssic

-Postclàssic

El dret romà té tres principis:

1r- Viure honestament (Honeste vivere)

2n- No fer mal a ningú (Alterum non laedere)

3r- Donar a cadascú el que es mereix (Suum cuique tribuiere)

Per construir l'ordenament jurídic que forma el dret romà es va agafar com a base el costum, és a dir, els actes que estaven socialment acceptats. 

Per tant els romans van escriure en l'ordenament com regulaven tan l'esfera pública com la privada. Fent lleis que han quedat reflectides en el nostre ordenament en el Codi Penal, Codi Civil i en el Codi del Comerç, entre altres normes que constitueixen la base del sistema jurídic.

A part del costum, el Dret Romà tenia altres fonts de les que escriure: les decisions del Senat sobre les normes que havien de seguir els ciutadans; els pronunciaments dels magistrats romans; les lleis que aprovava el poble; les decisions que prenien els plebeus en les assemblees; i a partir del Principat, les normes que venien dels propis emperadors...

Aquestes decisions, preses per les diferents parts en què s'organitzava la societat romana, van servir per donar forma un ordenament que establia els drets i llibertats dels ciutadans i la forma de resoldre els conflictes o de castigar els incompliments, de manera escrita.

Hi havia diferents formes de comprendre el que era just:

- Ius: que eren les normes creades pels homes.

- Iniuria: que era el contrari a les normes anteriors.

- Fas: el que en deien voluntat divina.

- Nefas: el contrari a la voluntat divina.

L'ordenament estava dividit en:

  • Dret públic: que vetllava per la relació Estat-ciutadà
  • Dret privat: regulava les relacions entre els ciutadans i els seus interessos

Tot i ser una legislació molt antiga, la seva influència en diferents factors socials, polítics i econòmics ha traspassat en el temps, ja que els romans van saber fer una legislació capaç de respondre als conflictes que sorgien entre el poble, buscant la solució més justa en cada cas. També va ser un punt referent per l'evolució de les ciències del dret. El dret romà en l'actualitat és molt important ja que ens ha deixat conceptes essencials en la legislació actual, com per exemple:

-Jurista (iuris consultus)

-Patria potestat (patria potestas)

-Magistrat (praetor)

-Senat (senatus)

Aquí us deixo un vídeo on ens explica què és el dret romà molt breument i la seva influència en l'actualitat

Paula García 

4t ESO

Comentaris

Anònim ha dit…
Una entrada molt interessant i ben explicada.
Personalment nohabia sentit parlar gaire sobre el dret Romà, però si que m’havien explicat que la balança representava la justicia per als romans, i crec que moltes vegades. No sómconscients de la influència que el dret Romà té sobre la nostre societat avui en dia.
Guillem Vivet ha dit…
Molt ben explicada, m'ha set facil a l'hora de entendre la entrada. No habia llegit mai sobre aquest tema i encara es bastant interssant.
Anònim ha dit…
Felicitats. LAquesta entrada explica amb detall i senzillesa un tema que d'entrada ja es tediós: el dret. En general és un tema bastant més desconegut i que ens crida menys la atenció als estudiants. Sobretot m'ha sorprés sapiguer que els fonaments del dret romà han estat vius al llarg dels darrers segles. Constata la força de la civilització romana, més enllà de la arqueologia o la mitologia, lo més visible...
Enhorabona.
Anònim ha dit…
Una entrada molt interessant, entenedora i precisa. Només tinc una pregunta, a les dones també els hi eren aplicats aquests drets o eren diferents depenent del gènere?

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES