LA DEESSA DE LA BRUIXERIA

Hècate és una deessa d'origen arcaic, dilla d'Asteria i Perses, descendent directe de la generació dels Titans i independent del panteó Olímpic.
A més, Zeus reconeix els seus poders i antics privilegis, i això fa que el seu poder sigui encara més gran. 
Amb el temps, la personalitat d'Hècate es difumina i apareix una deessa molt més obscura i inquietant, vinculada al món de les ombres. A diferència d'Artemisa, que representa la llum de la lluna i el resplendor de la nit, Hècate representa la foscor i els seus terrors.
Estàtua de la deessa Hécate

Es creia que, a les nits sense lluna, la deessa baixava a la terra amb un grup de gossos fantasmals, així avisant la seva aparició. Ella enviava als humans als terrors nocturns: aparicions de fantasmes, espectres que menjaven carn humana, en qualsevol forma que s'imaginés, especialment a nens i dones per espantar-los.

Era la deessa de la bruixeria i tot allò arcaic, i l'adoraven especialment mags i bruixes, que feien sacrificis d'animals com el xai, gossos negres, sempre durant lluna plena. En aquests, ella apareixia en forma de gossa, euga, lloba, etc.
Tot i això, els mariners també la tenien com a deessa preferent i sempre li demanaven bones travesses. Els romans la van identificar com la deessa dels creuaments dels camins i els llocs vinculats amb la màgia. Es creia que Hécate i els seus gossos apareixien a espais apartats, que eren els llocs espectrals i dimoníacs. 


La mitologia també parla d'Hécate com una de les deesses més poc conegudes, la filla menor deZeus, que havia estat deessa de la lluna. A l'inframón era coneguda com la reina invencible i era qui portava les cerimònies de purificació o expiació de les ànimes. Ferea era un sobrenom d'Hècate.



Alba Riera
2n batx

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

ELS PATRICIS I ELS PLEBEUS

LES CIUTATS ROMANES