13 d’abril de 2018

DÈDAL I ÍCAR

Dèdal era un arquitecte, artesà i inventor molt hàbil que vivia a Atenes. Va aprendre el seu art gràcies a la deessa Atenea. Es famós per haver construït el laberint de Creta i inventar naus que navegaven per sota el mar. Es va casar amb una dona de Creta: Ariadna. Va tenir dos fills anomenats Ícar i Yapige. 

El seu nebot Talos era el seu deixeble, posseïa el do de la creació, era la classe de fill amb el que Dèdal somniava. Poc després, però, va resultar ser més intel·ligent que el mateix Dèdal ja que amb només dotze anys va inventar la serra, inspirant-se en l'espina dels peixos. Dèdal va sentir molta enveja envers Talos després d'haver-lo comparat amb el seu fill.
Una nit van pujar els tres a una teulada i des de allà; albirant Atena, van veure les aus i s'imaginaven diferents mecanismes per poder volar. Ícar va marxar cansat i llavors va ser quan Dèdal va matar a Talos empenyent-lo des de d'alt del teulat de l'Acròpolis. Al adonar-se del gran error que havia comès, per evitar ser castigat pels ciutadans d'Atenes, van fugir de l'illa de Creta, on el rei Minos els va rebre molt amistosament i els hi van encarregar diferents tasques.

El rei Minos, que havia ofès al rei Posidó, va rebre com a venjança que la reina Pasifae, la seva esposa, s'enamorés d'un toro. Fruit d'aquest amor va néixer el Minotaure, un monstre meitat home i meitat toro.
Durant l'estada de Dèdal i Ícar a Creta, el rei Minos els hi va revelar que havia d'empresonar al Minotaure. Per a tancar-lo, Minos va ordenar a Dèdal que construís un laberint format per milers de passadissos col·locats d'una manera tan complicada que fos impossible trobar la sortida. Però Minos, per a que ningú sapigués com sortir d'ell, va tancar també a Dèdal i al seu fill Ícar.

Van estar-hi tancats durant molt de temps i desesperats per a sortir, a Dèdal se li va ocórrer la idea de fabricar unes ales amb plumes d'ocell i cera d'abelles, per a poder sortir volant del laberint de Creta.

Abans de sortir, Dèdal li va advertir al seu fill Ícar que no volés massa alat, ja que si s'apropava massa al Sol, la cera de les seves ales es fondrien. Li va dir que tampoc volés massa baix ja que sinó les seves ales es mullarien i es farien massa pesades per poder volar.  


La caiguda d'Ícar, de Jacob Peter Gowi
Van començar el viatge i al principi Ícar va obeïr els seus consells, volava al seu costat, però cada cop va començar a volar més i més alt, oblidant-se dels consells del seu pare. Així doncs, es va apropar tant al Sol que es va fondre la cera que subjectava les plomes de les seves ales, va caure al mar i va morir ofegat. Dèdal va recollir el seu fill i el va enterrar a una petita illa que més tard va rebre el nom d'Icària.

Després de la mort de Ícar, Dèdal va arribar a l'illa de Sicíla, on hi va viure fins la seva mort a la cort del rei Còcal.

Helena Osset
1r Batx

4 comentaris:

Ferran Gil ha dit...

Encara no havia tingut mai la oportunitat de llegir un mite basat en un protagonista que és arquitecte.
És possible que la illa d'Icària que has anomenat sigui el títol d'un llibre del segle XIX sobre anarquisme/socalisme?

Angie Pérez ha dit...

Si bé els mites servien per explicar tota mena de realitats mitjançant històries inventades, també ens serveixen en l'actualitat per derivar noves visions de diferents aspectes de la vida. Del mite d'Ícar i Dèdal per exemple neix el complex d'ícar. En clau metafòrica sen's parla també sobre la importància de la mesura que s'ha de tenir davant l'ambició. Aquest complex afecta a aquelles persones que un cop han assolit un triomf i degut a l'arrogància o al seu esperit crític, comencen a fallar en moments clau de la seva vida iniciant així la seva decadència. Sol passar sobretot en esportistes.

Marta Orte ha dit...

Penso que aquest mite forma una història molt cruel en la que d'acció immoral en acció immoral, s'hi afegeix cada cop més gent. Com bé ha dit l'Angie, aquesta història ens serveix per comparar-la amb fets actuals. Per exemple, les persones que fan bullying, en moltes ocasions en fan per enveja, igual que Dèdal va matar a Talos al veure que era més intel·ligent que ell.

Martina Vilar ha dit...

Aquest mite es pot comparar amb l'actualitat, per exemple, l'enveja. Moltes persones tenen enveja dels altres, i quan tenen enveja se senten furiosos, llavors fan bestieses, en aquest cas, Dèdal mata en Talos, o bé fan fer la vida impossible a l'altra persona. Molt interessant!