L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA CLÀSSICA (III)

Escrita per -
L'època clàssica passa pels segles V - IV aC.
Característiques escultura clàssica:
  • La recerca del model ideal de bellesa humana.
  • Major naturalisme en la representació de les formes.
  • L'ús de canons per assolir equilibri, proporció i bellesa.
  • Una expressió serena i equilibrada.
  • Els temes representats són: Atletes, Deus i Herois.
  • Funció: Essencialment la contemplació estètica
En l'època clàssica es diferencia en tres períodes:
  • Primer classicisme o protoclassicisme
  • Classicisme sublim
  • Segon classicisme o classicisme tardà
PROTOCLÀSSICISME (Primera meitat segle V a.C.)

És un període de transició. Menor esquematisme i recerca d'un major naturalisme i dinamisme de les figures. Les obres més importants: Efebus de Kritios, Auriga de Delfos i Zeus d'Artemision. Aquestes obres presenten un naturalisme més gran en la composició i també en l'expressió. mostren un major coneixement de l'anatomia i un major dinamisme. 
Durant la segona meitat del segle V l'escultura grega aconsegueix plasmar en les seves obres el ideal de perfecció. Els artistes plasmen en les seves obres el ideal de bellesa humana. Per exemple: Policlet, Miró i Fídies.

Característiques:
  • Major naturalisme.
  • Pèrdua de la frontalitat rigidesa.
  • Ús del "cànon" per dotar al cos d'harmonia i proporció.
  • Expressivitat al rostre.
Guerrers de Riace

CLASSICISME SUBLIM (Segona meitat del segle V a.C)

Durant la segona meitat del segle V l'escultura grega arriba el seu cim aconseguint plasmar en les seves obres el ideal de perfecció, equilibri harmonia que cercaven. Els artistes plasmen en les seves obres el ideal de bellesa humana.

Característiques: 
  • Major naturalisme.
  • Pèrdua de la frontalitat i rigidesa.
  • Ús del "cànon" per dotar la cos d'harmonia i proporció.7
  • Expressivitat "continguda" al rostre.
Discòbol
Dorifor
POSTCLASSICISME O CLASSICISME TARDÀ (Segle IV aC)

Els escultors comencen a abandonar l'ideal clàssic introduint a les seves obres un major dinamisme i expressivitat. Apareix una novetat que és lla introducció del nu femení. La major expressivitat i dinamisme d'aquestes obres anuncien alguns dels trets que caracteritzaran l'escultura de l'època Hel·lenística.

Característiques:
  • Harmonia i proporció.
  • Major dinamisme.
  • Major expressivitat.
Hermes i Dionís infant
Martina Vilar
1r Batx

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

LES CIUTATS ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les ciutats romanes, totes tenen unes mateixes característiques: un traçat i uns edificis similars. Per construir-les primer s'estudiava el terreny, després es construïen i després es celebrava amb una festa. Ciutat romana Les ciutats estaven emmurallades i solien tenir quatre portes des de les quals sortien els dos carrers principals, el cardus  i el decumanus . Al punt on es creuaven aquests dos carrers hi havia el fòrum o plaça central on s'hi instal·laven els edificis públics més importants, com el temple, la cúria, el mercat i la basílica. A les ciutats romanes hi havia altres edificis públics, com el teatre o les termes, punts importants de reunió. Als afores de la ciutat es trobava el cementiri i l'amfiteatre. Temple: Els temples romans eren els edificis més destacats del fòrum, es situaven al centre i elevats. Els temples romans eren considerats la residència dels déus on els homes anaven a pregar-li.  La monumentalitat estava expressada sob
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació