LES VIES ROMANES

Escrita per -
En un principi la funció més important de les vies romanes era el trasllat de les tropes, tot i que van acabar fent més servei de cara al comerç i a l'administració. Gràcies a això va ser possible la creació d'un imperi tan extens que tenia com a punt de partida la ciutat de Roma. Per aquesta raó hi ha aquella frase popular de "tots els camins porten a Roma".


Construcció: 
El primer pas que se seguia a l'hora de construir una via romana era marcar-ne els marges.
Seguidament s'extreia terra del futur camí i es reomplia em pedres i grava.
Finalment es col·locaven les lloses que feien entre 2,40 i 15 metres i havien d'estar força juntes per no deixar espais entremig.

 

Vies Romanes a Hispania?
Els romans també van implantar aquest sistema viari a Hispània com a tants altres indrets de l'imperi.
La via més coneguda és l'anomenada Via Augusta que traçava tot el litoral mediterrani dés dels Pirineus fins a Cadis.
Aquesta via de comunicació media uns 1500 km i passava per ciutats importants enl'època com Tarraco, Carthago nova, Hispalis i Gades (Tarragona, Cartagena, Sevilla i Cadis).


Una altra via molt important és la Via de la Plata que ressegueix de nord a d
sud gran part del territori occidental peninsular.Al llarg del seu recorregut travessa ciutats importants com Salamanca, Cáceres i una de les capitals romanes com ho és Mèrida que era anomenada Emerita Augusta.

 
Vies Romanes a Europa:
Les vies romanes van travessar l'actual Europa deixant les següents grans vies de comunicació:

Via Dominica: Era la via que entrellaçava Hispània i Itàlia, resseguint ciutats importants de l'actual territori francès.

Via Egnatia: Via romana que travessa l'actual grècia i arribava fins a l'actual capital Turca d'Istambul.

Xavier Roura
4t ESO

Comentaris

Anònim ha dit…
M'agradaria afegir un matís en aquesta entrada molt interessant, i és que moltes de les vies romanes van servir per construir les autovies i autopistes més importants d'avui en dia. La carretera que passa per casa nostra, per exemple, n'és un bon exemple.
26 de gener del 2017, a les 10:59
Martina Vilar ha dit…
Molt bona feina Xevi!! Aquest article s'entén molt bé. No sabia que hi haguessin unes vies molt llargues i que ja tinguéssin un nom. He après algunes coses.
28 de gener del 2017, a les 13:26
Eva Bujons Cudinach ha dit…
La veritat és que sí, tots alguna vegada o altre l'hem sentit l'expressió "tots els camins porten a Roma" i segurament molts no en saben la raó.
Pel que he pogut llegir, els viatges per aquestes vies eren molt llargs, per la lentitud dels vehicles. En aquests vehicles tampoc hi havia espai per gaires productes així que quan es podia els viatges comercials es feien per riu o per mar.
Ser, que s'han conservat moltes d'aquestes antigues vies romanes fins a l'actualitat, i que moltes d'aquestes vies que ells utilitzaven, les utilitzem també nosaltres, tot hi així les hem transformat en carreteres, autopistes o ferrocarrils.
30 de gener del 2017, a les 16:55
Unknown ha dit…
M'has fet els deures
GRÀCIES, el blog esta súper be i clar
23 d’octubre del 2019, a les 10:35
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació