3 de gener de 2017

LA DONA A L'ANTIGA ROMA

En moltes de les entrades que he fet hi ha hagut algun moment o altre, en el qual he hagut de separar la dona de l'home, ja que hi havia moltes diferències de gènere per això he decidit fer una entrada exclusivament de la dona, ja que ella també es mereix una entrada per ella, tot hi així sabem molt poc sobre la marca que les dones van deixar a la societat romana.


Roma va ser una societat patriarcal i això va provocar que les dones mai tinguessin l'oportunitat d'emancipar-se.

Les dones es trobaven des de la seva infantesa fins al moment del seu casament sota l'autoritat d'un familiar. Quan la dona es casava, deixava de formar part de la família per posar-se sota l'autoritat del seu marit i obtenia la classe social del seu espòs, si aquest es moria se li designava un tutor que normalment tornava a ser algú de la seva família. A roma ja existia el divorci però generalment era l'home el que ho sol·licitava. El millor estat amorós per la dona era la vídua perquè era molt més lliure que qualsevol altra dona casada i a més feia servir la fortuna com ella volia.




Elles passaven molt temps a casa, a aquestes dones se les anomenava: matrones.
Resultat d'imatges de la dona romana
Representació de dones romanes

La classe social en la qual una dona naixia ens determinava que seria en la societat. Sabem que elles mai van tenir una totalitat dels drets ciutadans ni tampoc podien gaudir de la majoria dels privilegis socials o polítics com els homes. Les feines femenines eren sobretot manuals, treballaven amb coses de vestir i estètica. A les dones no els permetien botar o se elegides en càrrecs polítics. Normalment la dona lliure manava a casa a als seus fills, a qui també supervisava la seva educació no podia sortir de casa sempre que volgués. Es diu que el nom de la dona no el sabia casi ningú, només els seus familiars, així que, només ells el podien pronunciar, ja que, creien que anomenar el nom d'algú era el mateix que establir un contacte físic.

Les nenes tampoc rebien la mateixa educació que els nens, només podien anar fins a l'escola mitjana i mai podien accedir a la superior, tot i així les filles dels més poderosos van arribar a un nivell molt gran de cultura gràcies als seus professors particulars. Era molt habituals que adquirissin una cultura d'entreteniment, com la dansa o tocar algun instrument. Les famílies més riques tancaven a les seves filles a casa i les feien cosir, així asseguraven que no feien res dolent. A dotze anys moltes noies ja estaven relacionades amb qui seria el seu futur marit. Consideraven a una dona adulta a catorze anys, des de aquest moment l'anomenaven "senyora".

Com podem veure en tota l'entrada, i com molts ja sabíem, el gènere masculí era el dominant.



Eva Bujons
1r Batx

3 comentaris:

Vinyet Vila ha dit...

És molt fort que el millor estat amorós per una dona fos ser viuda perquè era quan eren més lliures... la desigualtat de gènere fa tants anys que hi és que ens costarà molt fer que tothom vegi la dona i l'home com a éssers iguals que són.

Ferran Gil ha dit...

Quedava i queda molt per avançar en el món femení. La veritat és que em pensava que la dona no estava tan discriminada en el món romà, tot i que sí que sabia que com a ciutadà la dona no estava tan ben considerada com un home i que eren elles qui se'n cuidaven de les feines domèstiques. M'ha semblat una entrada molt interessant, que et fa reflexionar però que t'aporta noves idees al mateix temps.

miii ha dit...

Hola Eva! He trobat molt interessant la teva entrada i que creguis i vulguis dedicar una entrada a la dona romana. Trobo que és una entrada que fa adonar-te que, avui en dia, la igualtat entre home i dona és falsa i que encara queda molta feina per fer, evidentment.També dir que moltes llibertats que les dones tenim avui en dia, no s'aconsegueixen fins al segle XX com, per exemple el dret a vot.
Realment, és marevellós que es visualitzi aquest tema, ja que ajuda a adonar-se que encara queda molt camí per endavant. Enhorabona!

Míriam