19 de gener de 2017

EL NADAL I LES SATURNALIA

Ara que sortim de les meravelloses festes de Nadal, i que jo encara estic pensant en elles... he decidit descobrir coses sobre aquestes, i he trobat que el Nadal, com moltes coses, ja existia en l'època dels romans, i rebia el nom de Saturnalia. 
Saturnalia era el Nadal romà, era la festa en la que els romans celebraven el solstici d'hivern, i era temps de pau, loteries i amics invisibles.
La fiesta del rey haba, Jacob Jordaens.
Aquesta festa era la festa de Saturn, un déu al que li atribuïen la introducció de l'agricultura i la vida civilitzada. Tenia lloc originalment el 17 de desembre, però la festa agradava tant al poble que van decidir celebrar-la durant una setmana, del 17 al 23 de desembre. Durant aquesta setmana els dies eren de pau, glòria, aturaven les guerres, els nens no anaven a l'escola i es produïen tota mena de manifestacions. 

Durant aquests dies també s'adorava el déu Saturn per haver posat pau i bondat a la terra i als homes, i per haver ajudat en l'agricultura i les collites.
Tant l'esperit com les tradicions recorden molt al Nadal nostre. Les famílies s'unien i organitzaven banquets exquisits en els que no faltava de res: rostits, pastissos, postres... Els esclaus també s'asseien en aquests banquets i els amos els servien, ja he dit que era una festa en símbol de pau i civilització.

També decoraven les seves cases amb espelmes, llums i entorxes i decoraven tots els arbres que tenien al jardí, igual que fem nosaltres amb el famós arbre de Nadal. I per últim i evidentment, no podien faltar-hi els regals, un dels més típics eren les figuretes de fang que representaven els bons desitjos i vibracions, i també existia l'actual amic invisible (tot i que no amb aquest nom).
Així doncs, podem veure que el Nadal sempre ha estat una festa preciosa i amb una intenció de pau, igualtat i felicitat, un temps d'estar en família, rebre i fer regals, i per mi, l'època més bonica de l'any.

 
Vinyet Vila
4t ESO

5 comentaris:

Angie Pérez ha dit...

Sempre és interessant tornar a les nostres arrels, i obviament en aquestes festes tan maques, concordo amb tu, és interessant saber el seu orígen. Personalment tenia entès que en el que nosaltres anomenem nadal els romans celebraven el solstici d'hivern com tu molt bé has citat, però pensava que era un ritual més religiós que no pas de familia. M'ha agradat molt saber que també eren èpoques de pau i felicitat com ho són avui dia.

Mireia Recuero Solà ha dit...

Una entrada veritablement interessant! Aquest text ens permet veure novament com les nostres tradicions ja fa anys que existeixen i, de fet, encara continuen vigents a l'actualitat. M'ha sorprès molt el fet que el Nadal de fa tants anys tenia moltes semblançes amb el d'avui en dia i com els banquets familiars ja eren una de les coses més importants.

Martina Vilar ha dit...

No hagués pensat mai que el nadal ja existia en l'època dels romans, es nota molt que venim dels romans. Sort que aquests romans tenien dies de pau. I no sabia que hi hagués loteria i amics invisibles. Trobo una entrada molt interessant. M'ha agradat saber que fa molts segles que ja existeix el nadal i espero que duri per sempre.

Eva Bujons Cudinach ha dit...

He llegit també que per aquestes èpoques els esclaus també tenien una mica més de llibertat, així que podien vestir com persones normals. Com tot, amb el temps es va convertir amb una festa popular semblant als nostres carnavals i evidentment al nostre Nadal. Per mi és molt bonic veure, que aquestes tradicions vénen de tan lluny i a poc a poc van evolucionant, a cada època ho celebraven referent a les seves creences i actualment jo penso que és una festa que reparteix felicitat a tothom i molta màgia als més petits.

Ferran Gil ha dit...

Realment bastant inimaginable que els romans celebressin un Nadal, em pensava que era una celebració purament cristiana. És tan curiós tot plegat, que sembla que el Saturnalia fos una còpia del Nadal espanyol, sobretot en relació a la loteria, el menjar i evidentment els regals.