EL MITE DE PANDORA
Avui en dia, solem utilitzar la frase “obrir la caixa de Pandora” que significa fer un acte impulsiu i irreflexiu que després comporta problemes, entrebancs o complicacions. No obstant això, d'on prové aquesta afirmació?
La història de Pandora i la seva famosa caixa s’emmarca dins del mite de Prometeu, que va robar el foc als déus per lliurar-lo als homes. Segons la mitologia grega, Prometeu era fill de Jàpet, descendent d’una divinitat, i de la deessa Clímene. Era germà d’Atles, Epimeteu i Meneci, als quals superava en astúcia i enginy. No tenia cap por als déus de manera que va ridiculitzar Zeus robant-li el foc. Tant és així, que la història de Pandora és una venjança de Zeus com a càstig per a conseqüència que aquest havia revelat a la humanitat el secret del foc. Així doncs, el mite de Pandora comença aquí:
Però una nit, mentre Epimeteu dormia, Pandora, moguda per la tafaneria, no va poder resistir la curiositat i va decidir obrir la capsa. Dintre d'aquesta, es trobaven tots el mals i desgràcies de la humanitat com les malalties, l'odi, les guerres malgrat que també contenia tots el béns. Ella en adonar-se del seu error va tancar la caixa ràpidament però va aconseguir que només un bé es quedés a la caixa, l'esperança, mentre que la resta de béns van tornar a l'Olimp i els mals van romandre al món humà. Tant és així que, avui en dia, encara es diu que l'esperança és l'última qualitat que perd un home.
Aquest mite doncs, ha influït de tal manera a l'actualitat que actualment existeix una marca de joies que porta el seu nom. Aquesta, doncs, té relació amb la historia mitològica ja que la marca pretén transmetre al comprador que posseeixen una gran quantitat de bens com els que hi havia dins la caixa de Pandora.
Prometeu donant el foc a la humanitat (1817) Heinrich Füger |
Zeus, enfadat amb Prometeu, ordena a Hefest, déu del foc, a crear una figura de fang, una donzella preciosa a qui tots el déus li van donar les millors aptituds per a ser capaç d'enamorar qualsevol dels homes. Així doncs, van crear una donzella que seria qui portaria totes les desgracies al món dels mortals. A més a més, abans de baixar a la terra, però, Zeus li va entregar una caixa indicant-li que no devia obrir-la mai per conèixer el seu contingut ja que, en el món dels humans, seria feliç i tindria tot allò que un home pot desitjar.
Amb aquestes indicacions, Zeus portà a Pandora a la terra malgrat que el càstig no va ser per Prometeu sinó per Epimeteu, el seu germà. Aquest, en veure-la es va enamorar sense tenir en compte les advertències del seu germà envers als regals de Zeus. Així que va decidir casar-se amb ella.
Però una nit, mentre Epimeteu dormia, Pandora, moguda per la tafaneria, no va poder resistir la curiositat i va decidir obrir la capsa. Dintre d'aquesta, es trobaven tots el mals i desgràcies de la humanitat com les malalties, l'odi, les guerres malgrat que també contenia tots el béns. Ella en adonar-se del seu error va tancar la caixa ràpidament però va aconseguir que només un bé es quedés a la caixa, l'esperança, mentre que la resta de béns van tornar a l'Olimp i els mals van romandre al món humà. Tant és així que, avui en dia, encara es diu que l'esperança és l'última qualitat que perd un home.
Joia de la marca Pandora |
Mireia Recuero Solà
1r Batx
Comentaris
Aquesta mitologia m'agrada molt.