LA VIDA D'UNA DONA ROMANA

Les dones romanes passaven molt de temps a casa, tenia cura de la casa, revisava les feines dels esclaus i cuidava els seus fills. Aquestes dones s'anomenaven matronae. A l'època romana les dones tenien més llibertat que les dones gregues. Les dones romanes acompanyaven els seus marits a les recepcions, banquets. La dona podia sortir de casa sense restriccions, però sempre acompanyada de diversos servents o un vigilant.

Dones romanes

En la realitat, la dona no era independent, sinó que solia estar sota la tutela d'un home, primer el seu pare, un cop casada, el seu marit. Si el pare o els seu marit es moria, se li designava com a tutor un familiar: el germà, el cunyat, el fill o un home escollit per ella. Normalment les dones vivien separades del seu tutor, llavors la majoria de les dones tenien una gran llibertat.

Les dones sortien de casa per anar a comprar, fer visites socials, veure espectacles públics. Les dones de la classe social es movien per la ciutat en una cadira de mans. També podien anar els termes. Les senyores riques no tenien obligacions. Elles no s'havien d'esforçar per vestir-se perquè era feina de les esclaves, sempre estaven acompanyades, fins i tot algunes senyores dormien amb una esclava.

Cadira de mans

A Roma existia el divorci, però havia de decidir el marit, en canvi les dones riques tenien llibertat per decidir si volien el divorci o no.

Martina Vilar
4t ESO