12 de desembre de 2016

EL MAQUILLATGE EN L'ÈPOCA ROMANA

Per tenir un aspecte esplèndid, les dones i els homes de l'antiga Roma passaven hores davant els miralls. Parlant, sobretot, de gent de classes socials elevades.
La cosmètica ja era molt elaborada, i moltes tècniques i productes d'aquella època s'utilitzen encara actualment. Per aconseguir el maquillatge feien servir majoritàriament productes de la vida quotidiana (no tots). 
Quan sortien de casa, tant ells com elles volien estar perfectes. Alguns homes es pintaven els ulls, les celles o les parpelles, i es posaven pólvores a la cara per aclarir el rostre.
A tots els agradava tenir la cara blanca, era símbol de bellesa, per això les pólvores la blanquejaven.
Els colors que utilitzaven les romanes per maquillar-se eren el blanc i el vermell, el blanc el feien servir per a tota la cara i el vermell per acolorir els pòmuls, que era símbol d'una bona salut. Les tèmpores se les marcaven de color blau, per ressaltar-les. Els ulls, igual que ara, havien de ser grans i amb unes llargues pestanyes. Ho feien amb una pólvora negra egípcia, es realçaven la mirada i per les pestanyes i l'ombra d'ulls utilitzaven antimoni. També trobaven molt atractiu que les seves celles estiguessin unides sobre el nas, pràcticament com una única cella, i se les perfilaven.
Encara que això sembli una cosa actual, per estar perfectes tampoc podien tenir ni una arruga, ni taques, ni pigues.
És espectacular veure que poc ha hagut d'evolucionar el maquillatge fins ara, ja que els romans ho van aconseguir gairebé tot.
No he parlat dels pentinats, perquè passaven hores i hores i portava molta feina arreglar-se el cabell. L'ornatrix era la que s'encarregava de tot el tema dels pentinats.
El maquillatge de les senyores, per Juan Giménez Martín

















Vinyet Vila
4t ESO

5 comentaris:

Eva Bujons Cudinach ha dit...

Molt bona entrada Vinyet! Com he pogut llegir en la teva entrada, el maquillatge és una de les coses que encara existeix actualment i no ha evolucionat massa. El que m'ha semblat molt estrany i diferent que nosaltres, és que, ells volien semblar de color de pell més clar per símbol de riquesa i actualment volem semblar molt més foscos, sense arribar a un extrem. També m'ha semblat curiós el fet que ells s'ajuntessin les dues celles mentre nosaltres, actualment, evitem que ens passi això.

Ferran Gil ha dit...

Després de llegir això, es deixa clar que des de l'època romana l'interès per la cosmètica i per tant, per tenir una "cara maca". Potser per culpa dels romans som els grans deixebles d'una cultura occidental que només es per culpa de l'aparença i de com som físicament.

emma osei ha dit...

molt interessant aquesta entrada. el maquillatge ha esta sempre a la nostre vida.el que mes m'ha semblat curios es tenir la cara blanca es un simbol d'una bona salut

Martina Vilar ha dit...

Mira que ara els homes no es maquillen perquè es pensen que és cosa de dones. Aquest article ens demostra que els homes també es poden maquillar sense vergonya perquè abans els homes es maquillaven sobretot els egipcis.

Mireia Recuero Solà ha dit...

Molt bona entrada! A través d'aquest escrit podem veure les grans semblançes en el maquillatge d'avui en dia com buscar una perfecció sense arrugues, ni taques o tanmateix els ulls grans com a símbol de bellesa. No obstant això, també tobem clares diferencies com la recerca d'una pell blanca o les celles unides. No obstant, el més important per les dones d'aquella època era, com has mencionat, la blancura de la pell com a símbol de distinció social. De fet, Ovidi, l'autor d'un breu llibre on donava consells per conservar la bellesa del rostre, va escriure: «Sabréis también procuraros blancura en el rostro empolvándoos».