31 d’octubre de 2016

L'AMISTAT: MITE DE DAMÓN I PíTIAS

Què és una amistat veritable? Tal com va dir el filòsof grec Aristòtil: "L'amistat és un ànima que habita en dos cossos; un cor que habita en dos ànimes."
Aquesta afirmació la veiem clarament en el mite de Damón i Pítias, dos noms emblemàtics que han passat com a  símbols del què significa realment la paraula amistat. Tant és així, que aquesta història és un exemple a seguir i, tanmateix, una lliçó de vida.

Damón i Pítias eren grans amics des de la infantesa. Confiaven plenament en ells i ambdós tenien la certesa que no hi havia res que no fossin capaços de fer l'un per l'altre. Un dia, el destí els va posar a prova i van haver de demostrar la fortalesa i sinceritat de la seva lleialtat i amistat.

Segons la mitologia, Dionís era un tirà que regnava a la ciutat de Siracusa, Sicília, i era tan cruel que davant qualsevol provocació per part d'algun habitant, aquest era condemnat a mort. Un cert dia, va sentir un discurs d'un jove anomenat Damón, queixant-se i debatent sobre les crueltats que en aquell moment el tirans duien a terme. D'aquesta manera, Dionís el va condemnar a mort però aquest, abans de morir, va suplicar que li deixés el temps suficient per anar a acomiadar-se de la seva dona, els seus fills i deixar en ordre els temes personals.En mig d'aquella situació, Damón que havia estat en silenci al costat del seu amic, va donar un pas al front i es va dirigir al rei amb aquestes paraules que van sorprendre a tots els presents:

- Jo em quedaré aquí com a presoner a Siracusa fins que Pitias torni. Ho faré per la profunda amistat que ens uneix com a germans. Pots estar segur que Pitias tornarà mentre em tinguis a mi com a presoner.

Dionís, completament sorprès davant aquella intervenció inesperada va observar els dos amics en silenci i, finalment, va acceptar la proposta amb la condició que si Pitias no tornava, ell moriria en el seu lloc. Tot seguit, els dos amics es van abraçar amb llàgrimes als ulls davant l'admiració de tots els presents i, finalment, el rei va donar el permís a Pítias d'abandonar Siracusa durant un temps limitat. Després d'uns dies de la seva partida, Dionís, en veure que no tronava, no podia suportar els seus desitjos d'autosatisfacció i d'autocomplaença. Així doncs, es va dirigir a la presó per tal de veure si Damón es penedia del tracte i per riure d'ell ja que havia donat la vida per un amic que segurament l'havia traït.

- Quasi se t'ha acabat el temps. És inútil que demanis misericòrdia. Vas ser un neci en acceptar la promesa del teu amic. De veritat vas creure que sacrificaria la seva vida per tu o per qualsevol altre persona? Mai ningú faria tal cosa. L'amistat no és més que una invenció, un somni inventat per aconseguir fàcilment els propis interessos i utilitzar els homes per complir i arribar als propis objectius.

Mentrestant, però, Damón confirmava plenament en la fidelitat del seu amic quasi com en la seva pròpia existència. Finalment, va arribar el dia de la sentència i Pítias no havia arribat. No obstant, Damón no va deixar de confiar ni un sol moment en el seu amic i en cas que morís, no deixaria de dubtar de la seva lleialtat i de l'amistat que els unia. Encara no havia acabat de pronunciar aquestes paraules quan Pítias, cansat i ferit, va entrar a la sala i es va dirigir als braços del seu amic salvant-lo i explicant-li el perquè del seu retard.
Dionís va escoltar aquelles paraules perplex de forma que els seus ulls i el seu cor es van emocionar davant les llàgrimes i els mots dels dos amics quan s'acomiadaven per sempre. Li va resultar impossible resistir-se davant la demostració d'una lleialtat i una amistat d'aquella immensitat fet que el va portar a revocar la sentència. El rei afirmava el fet de desconèixer una amistat com aquella i els va prometre la llibertat a canvi d'un favor: ensenyar-li la forma de ser partícep d'una amistat tant sincera com aquella.

I així acaba aquesta història, una lectura que m'ha ensenyat el verdader valor de l'amistat i ha marcat les meves metes com a ésser humà. Des de que vaig llegir aquest text, no he oblidat ni un sol dia el que una amistat real és capaç de fer. És més, qui no vol ser partícep d'una amistat com aquesta?


Mireia Recuero Solà
1r Batx

4 comentaris:

Ferran Gil ha dit...

Trobo que l'elevança que es fa a l'amistat en aquest mite és molt interessant i agradable. La moralitat que transmet la història m'encanta i la història té un punt curiós, igual que molts mites.

Vinyet Vila ha dit...

Quin mite tant bonic! Tota la raó en que en què l'amistat ha de ser algo tant verdader, molt bona entrada.

Martina Vilar ha dit...

Uaau quin mite. Aquesta història ens demostra el què és realment una amistat. Molt bona feina Mireia!

Angie Pérez ha dit...

Totalment d'acord amb la teva reflexió final, clarament trobem el verdader valor de l'amistat en aquest mite, molts ens hauriem de repensar que significa per nosaltres.