13 d’octubre de 2016

EL SENAT ROMÀ

El senat romà va ser l'òrgan administratiu i representatiu més important de la República, que va sorgir com a contrapès a la institució reial. Era en aquest lloc on els senadors ratificaven les decisions legislatives i executives. La curia hostilia era on es van reunir durant l'existència d'aquest òrgan de Govern. El càrrec de senador era vitalici (durant l'època monàrquica), i en definitiva, el Senat era la institució que garantia l'estabilitat a Roma.


Imatge de l'estat actual de la curia hostilia, seu del Senat romà

 QUI FORMAVA PART DEL SENAT?

En un principi, el senat el formaven 300 persones, gairebé totes d'origen patrici (ancians de les famílies més importants), però des de l'inici de la República, els plebeus també van començar a prendre part d'aquest òrgan. A mesura que els plebeus anaven conquerint institucions i magistratures, anaven tenint més força i més veu al Senat, fins el punt que el segle III a.C. gran part del Senat era d'aquesta classe social. A més, aquesta majoria plebea es va enfortir clarament amb l'augment de fins a 900 senadors que va imposar Juli Cèsar durant l'època del seu lideratge, fent del Senat la màxima autoritat del moment.

Senador parlant davant del Senat
SOBRE QUINS ASSUMPTES HAVIA DE DECIDIR I TRACTAR EL SENAT?
  • Assumptes religiosos
  • Elecció de magistrats (només en casos extraordinaris)
  • Resoldre conflictes entre els magistrats
  • Qüestions de seguretat, policia i militars
  • Casos criminals molt greus que comportaven pena capital
  • Economia
  • Negociar amb Estats estrangers, sobretot amb Tractats de Pau i canvis territorials.
EL SENAT ROMÀ I EL SENAT ACTUAL: EN QUÈ ES DIFERENCIEN?
  • Segurament una diferència important entre el senat romà (durant la monarquia) i el senat actual és que el càrrec de senador no és vitalici actualment, ja que en el cas d'Espanya, per exemple, cada quatre anys es pot canviar.
  • Sobre les lleis, actualment les cambres de representació actuals, són les que modifiquen i aproven lleis, però aquestes han de ser ratificades per un òrgan superior. En l'època del senat romà les lleis que es canviaven, no havien de passar a ser ratificades per enlloc més.
  • Però la diferència més destacada entre els dos senats, és que en un hi ha dones hi d'altres no. Mai no hi va haver cap senadora en tota l'època que va durar aquesta institució; ni quan hi havia monarquia, ni quan hi havia República, ni durant l'època imperial.


DE QUINA MANERA S'ESCOLLIA UN SENADOR?

Els senadors s'escollien mitjançant una llista censal seguint el següent ordre:
  1. Aquells que no havien tingut cap nota censòria, eren preferents a l'hora de fer aquesta elecció
  2. Aquells que havien ocupat o exèrcit en una magistratura, com podria ser un excònsol.
El fet de realitzar aquesta tria de senadors, provocava que en cas de guerres o altres catàstrofes, la renovació de senadors al Senat fos important.  



Ferran Gil Molas
4t ESO

5 comentaris:

Xavier Roura ha dit...

És molt intesesant veure com en l'època de la república de Roma, ja es tenia força qualitat democràtica que fins al segle XVIII es perd completament.
Has fet molt bona feina Ferran!!!

Vinyet Vila ha dit...

Molt bona entrada Ferran! He pogut veure diferències entre el senat romà amb l'actual i també moltes semblances, ja m'imaginava que en aquella època les dones no tindrien dret a ser senadores... sort que les coses han canviat!!

Martina Vilar ha dit...

Molt bona entrada Ferran, ha sigut molt interessant saber coses sobre la política dels Romans. Es nota que t'agrada molt la política.

Salima Boudour ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Salima Boudour ha dit...

Que interessant!
M'ha sorprès que el càrrec de senador abans era vitalici i que durant aquella institució no hi hagi cap senadora.
Has fet molt bon treball, felicitats Ferran, molt bona entrada.