21 d’octubre de 2016

HELENA I LA GUERRA DE TROIA

Helena era filla de Tindàreu, rei d'Esparta i de Leda tot i que el seu pare real era Zeus, el qual va baixar a la terra en forma de cigne i va enamorar Leda. La llegenda afirma que fins i tot Helena va néixer d'un ou confirmant la seva procedència divina.

Helena era una dona d'extraordinària bellesa, tant que des d'Homer Fins a Eurípedes van fer d'ella la pura representació de la feminitat.

Arribada a la pubertat la fama de la seva bellesa es va estendre per tot el món Grec i, el seu pare, Tindàreu va haver d'organitzar un concurs amb tots els pretendents d'Helena. L'afortunat guanyador va ser Menelau, el pròsper príncep de Micenes, així després del casament, aquest va accedir al tro d'Esparta.

El matrimoni va ser feliç des d'ençà i van concebre una filla: Hermíone. Després va aparèixer Paris, príncep troià, el qual provocà el desig d'Helena gràcies a la intervenció d'Afrodita. Així Helena, simulant el seu rapte, va fugir amb Paris cap a Troia aprofitant la partida de Menelau cap a Creta.

''Els amor de Paris i Helèna'' de Jacques Louis David (1788)
La lògica ira del marit abandonat va constituir La Guerra de Troia. Menelau es va posar en contacte amb tots els prínceps grecs que li havien jurat lleialtat, començant pel micènic Agamèmnon, el seu germà, i seguit per Aquil·les, Aiante, Ulisses ..., van preparar un poderós exèrcit i una flota amb mil naus amb destí a la ciutat governada per Príam, rei de Troia i pare de Paris, on començaren un asedi de deu anys amb tots els episodis bèl·lics narrats en la Ilíada d'Homer.

Després d'aquests deu anys els grecs van aconseguir entrar al recinte emmurallat gràcies a l'astúcia d'Odisseu. Menelau va anar a la trobada de la seva esposa amb el propòsit d'acomplir la seva venjança; però la visió de la seva bellesa el va paralitzar i va tornar amb ella a la seva pàtria.

A part d'Homer, altres autors grecs també tractaren el tema d'Helena, introduint variacions a vegades curioses sobre les motivacions de la princesa, que durant la seva estada a Troia es va adonar del seu error. Amb independència d'aquestes històries, Helena sempre ha estat una figura misteriosa. Encara que va ser víctima de circumstàncies que ella mateixa no podia controlar és considerada la primera femme fatale de la cultura occidental.



Les dones considerades femme fatale a la nostra cultura.

Angie Pérez
4t ESO

8 comentaris:

Salima Boudour ha dit...

M'ha agradat molt aquesta entrada, és molt curiosa i a part està molt ben explicada i estructurada.
No sabia que Helena era considerada la primera Femme Fatale de la cultura occidental.
És una entrada molt interessant, felicitats Angie!

Xavier Roura ha dit...

Cada dia descobrim coses noves sobre l'art i la literatura romana.
Crec que has fet una història molt entenedora i alhora detallada.
Molt bona feina

Ferran Gil ha dit...

Angie m'ha semblat molt interessant tot plegat. He après coses noves de la mitologia que no sabia!

Vinyet Vila ha dit...

Molt interessant l'entrada, la mitologia en sí i la guerra de Troia. Ho has explicat tot molt bé, felicitats!

emma osei ha dit...

has dit que helena era filla de zeus , es mortal o no?

Miquel ha dit...

És trist que a l'antiga roma els homes puguéssin fer adulteri, mentre que si una dona ho feia era repudiada. Però tot i així Helena se'n va anar amb el seu estimat! (tot i que d'amagatotis)

Mireia Recuero Solà ha dit...

És una entrada molt interessant!
No sabia la veritable història d'Helena ni el seu origen tot i que havia vist la pel·lícula Troia. Així doncs, aquesta entrada m'ha servit de gran ajuda a l'hora d'entendre la pel·lícula i ha produït en mi unes ganes immenses de tornar-la a veure. Tanmateix, he après curiositats sobre la vida d'Helena i, sobretot, m'ha cridat molt l'atenció que sigui considerada com la primera femme fatal.

Martina Vilar ha dit...

Una història molt interessant que sembla real. Molt bona entrada Angie!