EL CIRC ROMÀ

L'estructura del circ romà prové de l'hipòdrom grec. Al circ s'hi feien curses de carros (quadrigues), principalment. Per això l'edifici era allargat i amb els extrems corbats. 

Al mig de la pista (arena) hi havia la spina, que dividia els dos costats de la pista. Allà hi solia haver obeliscos, estàtues de déus i els comptadors, en forma d'ous o de dofins. Al voltant de l'arena hi havia la graderia (cauea), que s'aguantava amb arcs i voltes. Hi havia una tribuna (puluuinar) on hi seien els magistrats i la família imperial. Als extrems de la pista hi havien les cotxeres (carceres).

Parts d'un circ romà

El circ més gran va ser el circ Màxim de Roma, on hi cavien 250.000 espectadors asseguts. 

Circ màxim, Roma

A Tarragona (Tarraco) hi ha unes restes molt ben conservades, d'un antic circ romà. Aquest va ser construït durant el regnat de Domicià, a finals del segle I d.C. Es trobava limitat per la muralla i és de menor longitud que altres circs romans.

Circ romà de Tarragona

Les curses de quadrigues o carros, que es celebraven al circ duraven tot el dia, des del primer, fins l'últim raig de sol. Hi havia els carros de dos cavalls (bigae), i els de quatre (quadrigae). A cada equip (factio) li pertenyia un carro, els cavalls i les aurigues. El punt més díficil en una cursa era quan el carro girava vora de les metae, ja que era molt perillós i podia haver-hi accidents mortals. Els espectadors apostaven i, per tant, en aquestes curses s'hi movien molts diners.

Estel Iborra

4t ESO