7 de juny de 2016

GASTRONOMIA ROMANA

Tenien tres àpats principals al dia:
  1. IENTACULUM --> Esmorzar
  2. PRANDIVM --> Dinar
  3. CENA --> Sopar
IENTACULUM
En despertar-se feien un esmorzar molt lleuger (ientaculum), s'acostumava a menjar pa fregat amb all, ous, mel i fruit secs.  Els nens petits podien menjar també dolços i galetes.
Ous

Mel





Fruits secs
All
PRANDIVM
Cap al migdia tenia lloc un segon menjar que acostumava a fer-se drets i era ràpid. Els aliments propis eren preparats en fred o guisats com llegums, peix i fruita del temps.

CENA
L'àpat més important era el sopar, (cena), començava a les quatre, en realitat a la posta de sol. Quan era un sopar amb convidats es perllongava fins altes hores de la nit. En les famílies riques era quasi com una cerimònia, perquè aleshores es posaven vestits bonics, de colors, molt diferents del que usaven habitual ment. Els convidats anaven al sopar amb dos o tres esclaus, que ajudaven a l'amo a prendre els aliments a la taula i a rentar-se les mans entre un plat i l'altre. Sovint els amos els donaven dolços de la taula. Era molt habitual que els convidats portessin una cistelleta en la qual posaven fruites o dolços per als fills, i portaven també la pròpia tovallola, (mappa).

 En el sopar es distingien tres parts:
  • Gustus o gustatio que consistia en prendre uns entremesos: ous, olives, enciam, alls, bolets o peix en salmorra. Bevien mulsum (vi amb mel)
  • El sopar era pròpiament plats de verdures, cereals, ous, llegums, carns i peixos
  • Secundae mensae (postres) : habitualment amb dolços, fruita, fruits secs i vi dolç.

Foto on podem observar la postura que utilitzaven
a l'hora de sopar
Moltes poques cases tenien cuina per això molta gent comprava el menjar al thermopolivm.

El nom del menjador era triclinium, perquè eren tres llits amb el capçal davant d'una tauleta quadrada. Les dones solien menjar amb els seus marits i els esclaus només es posaven a taula amb els amos en alguns dies de festa.




Natàlia Bansell Hornowska
4t ESO

6 comentaris:

Ferran Gil ha dit...

L'article és molt interessant i curiós alhora; mai m'hauria pogut imaginar que l'esmorzar (ientaculum) i el dinar (prandivm) tinguessin tan poca importància respecte al sopar (cena); i que es portés una alimentació molt rica en hidrats de carboni.

Angie Pérez ha dit...

Un article molt interessant! Molt diferent al que són avui dia els nostres àpats on va tot del revès, al segle XXI l'esmorzar sempre més important que el sopar.

Salima Boudour ha dit...

M'ha agradat molt perquè ha sigut breu i entenedor, m'ha sorprès molt la postura que feien servir alhora de sopar, però el que trobo realment estrany es que portin dos o tres esclaus al qual ajudaven a l'amo a prendre aliments i rentar-se les mans entre un plat i l'altre

Xavier Roura ha dit...

M'ha encuriosit molt la distribució dels àpats a l'època romana ja que en la cultura catalana aquesta distribució és diferent perquè l'àpat més important és el dinar.
Has fet una feina impecable.

Eva Bujons Cudinach ha dit...

A l'hora de menjar tothom està apunt! Així que tenien els mateixos àpats que nosaltres però tenien una forma molt diferent de menjar ja que nosaltres normalment estem asseguts a les cadires el menjar a taula, i com podem veure a l'article ells no.

Martina Vilar ha dit...

Veig que l'esmorzar era un dels àpats més importants, i menjaven moltes coses per poder agafar energia per tot el dia. Un article molt interessant!