GASTRONOMIA ROMANA

Tenien tres àpats principals al dia:

1. IENTACULUM --> Esmorzar
2. PRANDIVM --> Dinar
3. CENA --> Sopar

IENTACULUM

En despertar-se feien un esmorzar molt lleuger (ientaculum), s'acostumava a menjar pa fregat amb all, ous, mel i fruit secs.  Els nens petits podien menjar també dolços i galetes.

Ous

Mel

Fruits secs

All

PRANDIVM

Cap al migdia tenia lloc un segon menjar que acostumava a fer-se drets i era ràpid. Els aliments propis eren preparats en fred o guisats com llegums, peix i fruita del temps.

CENA

L'àpat més important era el sopar, (cena), començava a les quatre, en realitat a la posta de sol. Quan era un sopar amb convidats es perllongava fins altes hores de la nit. En les famílies riques era quasi com una cerimònia, perquè aleshores es posaven vestits bonics, de colors, molt diferents del que usaven habitual ment. Els convidats anaven al sopar amb dos o tres esclaus, que ajudaven a l'amo a prendre els aliments a la taula i a rentar-se les mans entre un plat i l'altre. Sovint els amos els donaven dolços de la taula. Era molt habitual que els convidats portessin una cistelleta en la qual posaven fruites o dolços per als fills, i portaven també la pròpia tovallola, (mappa).

 En el sopar es distingien tres parts:

• Gustus o gustatio que consistia en prendre uns entremesos: ous, olives, enciam, alls, bolets o peix en salmorra. Bevien mulsum (vi amb mel)
• El sopar era pròpiament plats de verdures, cereals, ous, llegums, carns i peixos
• Secundae mensae (postres) : habitualment amb dolços, fruita, fruits secs i vi dolç.

Foto on podem observar la postura que utilitzaven
a l'hora de sopar

Moltes poques cases tenien cuina per això molta gent comprava el menjar al thermopolivm.

El nom del menjador era triclinium, perquè eren tres llits amb el capçal davant d'una tauleta quadrada. Les dones solien menjar amb els seus marits i els esclaus només es posaven a taula amb els amos en alguns dies de festa.

Natàlia Bansell Hornowska

4t ESO