EL NAIXEMENT DE VENUS
"El naixement de venus" és un quadre que fou pintat per Sandro Botticelli a l'any 1444-1510. És un quadre d'estil renaixentista del Quattrocento. El corrent artístic que ocupa tot el segle XV i que en català es tradueix com el quatre-cents. Es coneix també com la primera fase del renaixement i s'ubica a Itàlia.
Autoretrat de Sandro Botticelli.
Com he esmentat anteriorment "El naixement de Venus" va ser pintat per Botticelli, dels quals Botticelli n'és el sobrenom de Allessandro di Mariano Flilipepi, però se l'anomenava "botticelli" perquè va ser estudiant i aprenent de Botticello. De la vida del pintor no se'n coneix gairebé res degut a la seva voluntat de privacitat i manca de documents.
Botticelli va ser un gran colorista, de vegades de manera fina i d'altres de manera brutesca, però tenia un do, que era la capacitat de crear efectes poderosos. La puresa de la seva línia entre d'altres, que es pot apreciar per exemple en "La divina comèdia" de Dant
Il·lustació de la "Divina comèdia" de Dant feta per S.Botticelli |
El naixement de Venus simbolitza l’alba de la vida,
així com l’Aurora anuncia el naixement del dia. La deessa es troba entre el
mar, a la seva dreta, al·legoria divina de la llum i del dia: i la terra, a la
seva esquerra, en penombra pel bosc que hi podem veure, al·legoria humana i de
la nit. Botticelli ens vol mostrar simbòlicament en aquesta pintura la unió de
l’esperit i la matèria. El naixement de Venus formava conjunt amb una altra
pintura de Botticelli, també de tema mitològic
La Primavera des dels temps de la Roma clàssica mai no s´havia representat aquesta deessa nua de tals dimensions, i el un femení en aquesta ocasió és símbol d’immaterialitat. No representa l’amor carnal o plaer sensual, sinó la idea d’intel·ligència pura o suprema saviesa. Aquesta temàtica respon a les doctrines neoplatòniques del cercle intel·lectual que es donava en la cort de Lorenzo de Médicis, segons les quals l’home ha de cercar la unitat entre Bellesa, Amor i Veritat que s’encarnen en la figura de Venus com a suprema conjunció d’amor sensual i amor ideal.
La Primavera des dels temps de la Roma clàssica mai no s´havia representat aquesta deessa nua de tals dimensions, i el un femení en aquesta ocasió és símbol d’immaterialitat. No representa l’amor carnal o plaer sensual, sinó la idea d’intel·ligència pura o suprema saviesa. Aquesta temàtica respon a les doctrines neoplatòniques del cercle intel·lectual que es donava en la cort de Lorenzo de Médicis, segons les quals l’home ha de cercar la unitat entre Bellesa, Amor i Veritat que s’encarnen en la figura de Venus com a suprema conjunció d’amor sensual i amor ideal.
"El naixement de Venus" |
Alba Sabadell
1r Batx
Comentaris
T'estimo nina. Bon estiu ;)