OMNIA VINCIT AMOR
Omnia vincit amor, és una famosa frase llatina que avui en dia tornem a escoltar sovint. Aquestes tres paraules tornen a tenir gran ressò ja que molta gent se la tatua ja que possiblement creuen en el què significa o perquè estan bojament enamorats de les seves parelles. També ha estat i és un del tòpics més cultivats de la literatura.
Omnia vincit amor és un tros del vers 69 de l'Égloga X de les Bucòliques, que són un conjunt de poemes pastorils de Virgili. El vers complet és: Omnia vincit Amor, et nos cedamus Amori. La seva traducció és: L'amor ho venç tot, deixem pas a l'amor.
El tòpic literari que va crear aquesta frase que és "l'amor ho venç tot" ha estat utilitzat en moltes ocasions i èpoques diverses. El trobem en autors barrocs i també romàntics.
EXEMPLES
Un dels poetes va ser Béquer. Aquí teniu un dels poemes en el qual Béquer l'utilitza i on es veu clarament aquesta fortalesa de l'amor, ja que diu que podrà passar qualsevol cosa però ell no deixarà d'estimar.
Podrá nublarse el sol eternamente;
podrá secarse en un instante el mar;
podrá romperse el eje de la tierra
como un débil cristal.
¡Todo sucederá! Podrá la muerte
cubrirme con su fúnebre crespón;
pero jamás en mí podrá apagarse
la llama de tu amor
Un altre dramaturg que l'utilitza és el conegut William Shakespeare i en un dels seus poemes més famosos el fa servir, el sonet 116. Aquest a nivell de contigut s'assembla a l'anterior però s'expressa d'una manera més rebuscada i potser elavorada i més aviat parla de l'amor en si, en lloc de ser ell l'emissor directe i el qui declara el seu amor.
Original
SONNET CXVI
Let me not to the marriage of true minds
Admit impediments. Love is not love
Which alters when it alteration finds,
Or bends with the remover to remove:
O no; it is an ever-fixed mark,
That looks on tempests, and is never shaken;
It is the star to every wandering bark,
Whose worth's unknown, although his height be taken.
Love's not Time's fool, though rosy lips and cheeks
Within his bending sickle's compass come;
Love alters not with his brief hours and weeks,
But bears it out even to the edge of doom.
If this be error and upon me proved,
I never writ, nor no man ever loved.
Traducció al català feta per Salvador Oliva
SONET 116
A la unió de dues ànimes lleials,
no admeto impediments. L’amor no és amor
si sofreix canvis amb els canvis temporals,
si, mancat de favors, es vincla al desfavor.
Ah, no: l’amor és com el sempre immòbil far
que mira les tempestes i mai no es desfigura.
De cada barca errant és l’estrella polar
d’insondable valor i sondejada altura.
L’amor no és la joguina el temps, ni que l’esclat
de rostre i llavis mori sota la seva faç.
No s’altera l’amor amb la fugacitat,
Sinó que sobreviu fins als dies finals
I si això és un error i em pot
ser demostrat,
Jo no he escrit mai, ni mai cap
home no ha estimat.
Míriam El Mouhadab Carbonell
4t ESO
Comentaris