29 de març de 2013

EL MÚSCUL I EL RATOLINET

Si parlem d'etimologia, la metàfora és un recurs força freqüent per a la creació del lèxic. És a dir, les paraules sovint podem observar com s'han creat a partir de petites històries, això és l'etimologia, però a vegades aquestes petites històries o anècdotes s'han format a partir d'una mètàfora. Aquest és el cas de la paraula d'avui, múscul, que amaga una història bastant "rosegadora". Veurem per què.

En llatí, mus significa 'rata', i musculus és el seu diminitiu, 'ratolinet'. Pel que sembla, ja fa un temps el moviment dels músculs sota la pell recordava el d'un ratolí que fuig per sota d'un llençol o una tela. I per això es va associar el ratolí (o ratolinet) amb el múscul; el mus llatí ha acabant donant nom a l'òrgan carnós i contràctil que permet el moviment. Curiós, eh?


També se n'ha derivat la paraula 'muscle', la part superior de l'espatlla. 'Múscul', per tant, és un cultisme, una paraula agafada directament del llatí.

Podeu fer la prova arremangant-vos d'un braç i movent els dits amunt i avall. Observeu com a la part de sota del colze alguna cosa es mou... Passa igual si feu bola o si pugeu i baixeu el canell amb el puny tancat. Són els tendons i els músculs!, però vosaltres creieu que semblen ratolins? 

Martí Guallar
2n Batx

28 de març de 2013

ELS VAIXELLS DE CALÍGULA, ELS "TITÀNIC" ANTICS

Durant el seu curt regnat, Calígula es va fer construir dos grans vaixells per passar les seves estones de descans al Llac de Nemi. 

Calígula va ordenar als millors enginyers i arquitectes de Roma que li construïssin els vaixells més luxosos i majestuosos de tot el món antic amb grans columnes i un sistema propi de conducció d'aigua, el resultat va ser  dos vaixells de 70 metres de llarg per 20 metres d'ample.


vaixell de culte a la deessa Diana

D'acord amb les seves instruccions, el primer vaixell havia de ser un temple flotant de culte per posar a terme el seu ritual sexual de culte a la deessa Diana, i el segon una nau de luxe i plaer per a l'entreteniment de l'emperador i els seus convidats.

Però el més sorprenent, a més del tamany, va ser la qualitat dels materials d'aquestes naus, pa d'or, terres de mosaic, marbres, i més encara, la increïble tecnologia emprada en la seva construcció que reflecteixen la gran capacitat tècnica dels constructors i arquitectes navals romans.




vaixell amb un temple a dins



Els requisits per a la construcció dels vaixells eren extremadament difícils: ja que havien de ser prou amples com per equilibrar aquella superestructura pesada que havia de suportar columnes, mosaics, sistemes d'aigua freda i calenta, escultures, sostres daurats, jardins més de luxosos mobiliaris .


La tecnologia emprada va ser incomparable amb res vist fins llavors.

Després de la mort de Calígula l'any 41 d.C, assassinat per la seva guàrdia pretoriana, les naus van ser abandonades com vestigi d'un emperador tirà i capritxós, la memòria va voler ser enterrada.

Ja en el segle XX l'enginyer Malfatti estudia els dos vaixells amb un bus expert de la marina i redacta un informe, on deixa clars tots els aspectes de la trobada i la viabilitat de la seva recuperació. El seu pla era drenar parcialment el llac per mitjà d'un gran túnel, des de la llacuna cap a l'exterior

El 1928, Malfatti amb l'ajuda de Mussolini, va bombar fins que l'aigua va baixar. El que va aparèixer en el fons va sorprendre a tothom. Les primeres parts del vaixell començaven a sortir de les aigües després de més de 1800 anys.


llac Nemi

El 28 de Març de 1929 es van començar a veure les primeres parts dels vaixells.


vaixell trobat en el llac Nemi

Aquests grans vaixells van ser guardats en un museu construït just al costat del llac amb la intenció de preservar aquests vaixells, però durant la segona guerra mundial els alemanys van bombardejar el museu destruint les parts que quedaven dels vaixells.



Martí Vilalta
4t ESO 

27 de març de 2013

EURÍPIDES

Eurípides és conegut per ser un dels poetes més grans dins de la coneguda tragèdia grega. Va néixer el 485 a.C. i va morir el 406 a.C. a Salamines. Va escriure més de 92 obres, tot i que només se'n pot gaudir de 19, ja que pel camí s'han perdut le que falten.


És un poeta més jove que el seu company Sòfocles, tot i que és contemporani. Al llarg del temps, s'han pogut analitzar els seus poemes, i se n'ha extret les característiques més especials, fent-lo un autor realment únic i digne de ser llegit:
-Mostra un allunyament o un enfrontament crític amb els principis ideològics tradicions d'Èquil i Sòfocles.
-Té preferència pels aspectes de la vida humana (política, religió, moral societat,...), no usuals en l'obra tràgica.
-Ressalta l'apropament de la vida de cada dia, amb els seus moments feliços i tràgics.
-Parteix d'un allunyament dels grans herois de les tragèdia anteriors per apropar-se a personatges socials insignificants del moment, com les dones o els esclaus.
-Prefereix l'accentuació del patiment. 

En conclusió, Eurípides mostra l'home "tal com és". Els personatges descriuen les seves desgràcies amb un llenguatge contemporani, en termes humans. Cal dir que les seves representacions no van agradar gaire aquella època, ja que sortia de la normalitat per buscar noves formes d'escriure i representar. La seva obra més coneguda i representada és Medea.




Creieu que és interessant aquest escriptor? Estaríeu disposats a llegir alguna de les seves obres?

Laia Fernández
1r Batx

26 de març de 2013

IRON MAN!!!

Ja sigui pels còmics, els dibuixos animats, els videojocs o les pel·lícules, quasi tots coneixem al super heroi Iron Man (l'home de ferro). Doncs sabeu que el primer Iron Man de la història, millor dit l'Iron Hand (la mà de ferro), va ser el romà Marcus Sergius

Iron Man
Marcus Sergius, besavi de Lucius Sergius Catilina, era un general de Roma que va lluitar a la Segona Guerra Púnica contra Aníbal. Lluitava colze amb colze amb els llegendaris i va ser ferit en 23 ocasions, fins que li van amputar la mà dreta. El que molts haguessin fet hagués sigut retirar-se de primera línia d'atac, però la idea de Marcus era seguir lluitant. Es va posar en contacte amb un dels millors ferrers de l'època i li va fabricar una "pròtesis" per poder subjectar l'escut. Marcus va tornar a la batalla, però va sent presoner dels cartaginesos. Al cap de d'un any i vuit mesos va aconseguir escapar-se i tornar a Roma. 


Pròtesis
Una vegada retirat de l'exèrcit va intentar ser sacerdot, però no va poder...no tenia les dues mans. La pròtesis només servia per subjectar l'escut. 

Aquí us deixo el tràiler de la primera pel·lícula d'Iron Man i un enllaç a un web on veureu que fins i tot aquest heroi tenia una moneda on hi posava el seu nom. 



Mireia Linares
4t ESO

25 de març de 2013

TREBALL A L'ANTIGA ROMA

Molts filòsofs de l'època pensaven que el treball assalariat impedia als homes conquerir la virtut  i per tant l'home devia ser sotmès al govern dels notables. 
El treball va ser considerat com indigne dels homes lliures, tant a Roma com a Grècia. 

El comerç també va ser menyspreat (menys per Plató, que creia que era una necessitat), la població creia que el comerç havia de ser només un mitjà per a ser propietari de les terres. Un comerciant no era respectat si no hi posseïa terres. Es menyspreava el comerciant atribuint-li adjectius com "avariciós". De la mateixa manera, l'home pobre era aquell que no posseïa una fortuna personal, per més que fossin músics o mestres.
Un noble que a més era negociant era molt admirat, mentre que un simple home que era comercial solia ser menyspreat. 



Els filòsofs menyspreaven els assalariats, encara que molts emperadors protegien el treball del poble, ja sigui ponsant-li recursos, o tenint cura dels seus interessos. En altres llocs el treball era admirat, com a Pompeia.

A l'antiguitat, un forner, un carnicer o un comerciant de calçat no eren simples botiguers sinó plebeus rics amb molt capital i amb esclaus que treballaven per ells. 

La plebs romana estava composta per 3 grans economies:

La que viu el dia a dia i s'ha d'acontentar amb el mínim d'aliments, els pobres i sense capital que compren avui per vendre demà, i finalment els rics comerciants amb un capital estalviat suficient per comprar a l'engròs o amb capacitat d'emmagatzemar els seus productes.

I la dona, quin paper tenia  a la societat?

Irene Sànchez
4t ESO

23 de març de 2013

HABEMUS PAPAM!

Segurament molts de vosaltres heu sentit aquesta expressió llatina fa relativament poc, aproximadament una setmana. El dia 13 de març hi va haver l'elecció del nou Papa de Roma, anomenat Francesc , després de que l'antic, Benedicte, renunciés. 

        
                               Benet XVI                                                     Francesc 

Habemus Papam! és l'expressió que es fa servir quan s'acaba de produir l'elecció d'un nou Papa. Evidentment, és una expressió en Llatí dita pel cardenal protodiàcon. Es pronuncia aquesta expressió al balcó central de la Basílica de Sant Pere, al Vaticà. Després d'aquesta expressió el nou Papa fa el seu primer discurs després del conclave (reunió que es fa per escollir al nou bisbe). Seguidament fa la seva primera benedicció anomenada Urbi et Orbi. 

Aquest anunci es diu de la següent manera, evidentment en llatí:

Annuntio vobis gaudium magnum;
Habemus Papam:
Eminentissimum ac reverendissimum Dominum,
Dominum Georgium Marium
Sanctæ Romanæ Ecclesiæ Cardinalem Bergoglio,
Qui sibi nomen imposuit Franciscum. 


I en català, com seria?

Us anuncio un gran goig;
Tenim Papa:
L'eminentíssim i reverendíssim Senyor,
Senyor Jorge Mario,
Cardenal de la Santa Església Romana Bergoglio,
Qui s'ha imposat el nom de Francesc.


El Papa Francesc al balcó de la Basílica de Sant Pere

Aquest text està inspirat en l'evangeli de Sant Lluc 2;10-11. El text que explica Sant Lluc expressa les paraules que va expressar l'àngel als pastors quan va néixer el Messies. L'adaptació de l'expressió Habemus Papam va tenir lloc abans de l'any 1484, quan va ser utilitzada per anunciar l'arribada del Papa Inocenci VIII.


Com s'anuncia el nom del nou Papa?
  •  S'anuncia el nom de naixement del nou Papa en llatí amb el cas acusatiu.
    (Carolum, Iosephum, Georgium Marium,...)

  • S'anuncia el seu cognom sense fer servir cap mena de declinació.
       (Carolum Wojtyla, Iosephum Ratzinger, Georgium Marium Bergoglio,...) 

  • S'anuncia el nom papal amb el cas acusatiu o genitiu segons la frase.
       * "Qui s'ha imposat el nom de..." - Ioannis Pauli (GENITIU)

       * "Qui s'ha imposat el nom..." - Paulum Sextum (ACUSATIU)

Com tots sabem, en el moment en què hi ha l'elecció del nou Papa la gent es torna boja per ser testimoni d'aquest gran esdeveniment, aquí adjunto una fotografia on podeu observar la multitud de gent que hi va anar.

Plaça Sant Pere del Vaticà


Per últim, aquí us deixo el vídeo realitzat el 13 de març d'aquest mateix 2013, on es pronuncia el text que he incorporat a la part superior de l'entrada. Podem veure la primera aparició en públic des del balcó central de Francesc I.



Paula Campelo
4t ESO

22 de març de 2013

UNA MICA MÉS

Per sort, podem dir que la tradició occidental ens ha permès tenir una cultura mínima per relacionar-nos amb l'exterior. Es diu que la majoria d'estudiants de secundària marxen amb uns coneixements mínims de cada matèria, tot i que després cadascú es dediqui al que més li agrada. Aquests coneixements que per sort tenim, són només les arrels d'un arbre que poc a poc a d'anar a creixent a mida que augmentem la nostra saviesa.

Avui, però, deixarem de banda el que ens envolta, i ens fixarem amb el que ens interessa a nosaltres: la cultura clàssica. Com bé tots ja sabem, aquesta cultura és un altre dels fonaments que formen part de l'arbre, ja que si estudiem profundament la nostra actualitat podrem observar com la majoria d'aspectes tenen l'origen en aquella època. 


Aquesta entrada va dedicada a les branques d'aquests arbres que poc a poc han d'anar donant els seus fruits. Concretament, tractarem aquelles curiositats de l'antiga Roma més estranyes per nosaltres. Algunes ja les haurem escoltat algun cop al llarg de la nostra vida, però d'altres seran totalment noves per nosaltres i ens permetran un coneixement més ampli d'aquest món molt desconegut...


-Calígula va desitjar tant a una dona que va assassinar el seu general per aconseguir la vídua.

-Calígula va patir unes greus febres, i va decidir nombrar el seu successor al seu cavall. 

-Domicià va estar amb moltes dones, tot i que no en va arribar a estimar a cap i va matar ell mateix la majoria d'elles.

-Cada prostituta, a l'entrada de la seva habitació, tenia un dibuix representant quina era la seva habilitat. 

-Les dones romanes, per no quedar-se embarassades, buscaven amants que havien estat castrats durant la maduresa.

-La menta era considerada un gran afrodisíac. Durant la guerra se'n prohibia el seu ús, ja que deia que feia més dèbils els soldats. 

-En una família romana,el pare tenia el poder sobre els seus fills. Podia criar-los, matar-los, abandonar-los i vendre'ls com a esclaus.

-Popea Sabina va inventar la mascareta: una barreja de pasta i llet de burra que s'aplicava sobre el cutis i es deixava actuar durant tota una nit.


-La dona passava del poder patern al del marit, i si aquesta moria al del seu fill més gran.

-Viteli va perfeccionar l'art de vomitar introduint una ploma d'ocell al coll per així provocar-lo.


Aquestes són algunes de les curiositats romanes més gracioses o diferents per nosaltres. 

Quina us ha sorprès més?

Laia Fernández
1r Batx

21 de març de 2013

ANUNCIS AMB DETALLS ROMANS

Últimament, els anuncis que veiem a la televisió cada cop són menys originals, o això ens sembla mentre els mirem. Tot i que potser el que passa és que no ens hi fixem bé. Cada un d'ells té un perquè i un rerefons del que nosaltres no ens n'adonem.

Hi ha diversos anuncis amb aspectes romans en els seus anuncis, per què els posen? Per decorar, o és per una raó concreta? Jo us en posaré alguns dels exemples.

Fa poc va sortir una nova empresa, anomenada Acierto.com, treballa trobant preus d'assegurances, i en el seu anunci surt... Juli Cèsar!


Retrat de Juli Cèsar


En aquest anunci el primer pla és una festa d'aniversari en un garatge, els nens revolucionats acaben trencant-ho tot. Hi ha un Cèsar que va dient si les decisions que han pres els pares eren bones o dolentes. La pregunta és, per què un Cèsar? Molt fàcil.

Juli Cèsar va ser un conqueridor romà molt important, era un dictador líder i un molt bon estratega. Durant molt temps va ser el dictador de la república a Roma. Per tant al que es volen referir en aquest anunci és que ells tenen l'estratègia per fer-ho el millor possible, i com l'empresa original es diu Remo (Rem en castellà) volen dir que conquistarà i estarà per sobre de la competència,  curiós veritat?




Sabeu d'algun altre anunci amb aspectes romans que hagi sortit últimament?

Llúcia Gómez
4t ESO

20 de març de 2013

QUÈ EN SABEU DELS ROMANS?

La setmana passada vaig trobar un qüestionari sobre els romans que em va fer molta gràcia, i he pensat compartir-lo amb vosaltres. Com ja veureu hi ha de  preguntes que són molt absurdes i altres en què et quedes molt parat!

Imagina't la vida dels soldats romans:

1. Què portaven sota la teva faldilla? 

a) res
b) calçotets
c) fulles de figuera

2. Per on conduïen?

a) per la dreta
b) pel centre 
c) per l'esquerre

3. Quant de temps han d'estar a l'exèrcit un cop hi entren?

a) 25 anys 
b) 5 anys 
c) la resta de la seva vida

4. Qui els podia casar? 

a) qualsevol 
b) ningú 
c) un romà

5. Qui els pagava els seus uniformes, armes, menjar i enterrament?

a) l'emperador 
b) eren lliures 
c) ells mateixos s' ho havien de pagar tot

6. Quina estatura havien de tenir? 

a) més d'1,8 metres 
b) entre 1,6m i 1,8m 
c) menys d'1,6 metres

7. Què utilitzaven per netejar-se, en lloc del paper higiènic?

a) una esponja amb un pal, submergida en aigua freda
b) les seves túniques 
c) el diari

8.La llança d'un soldat (pilum) tenia una punta de metall que queia després de tocar alguna cosa. Per què creieu que passava això?

a) Perquè així l'enemic no pogués agafar la llança i llançar-la.
b) Per a que poguessin posar la punta de la llança en les seves butxaques quan marxaven.
c) Perquè no aconseguien que es posessin al seu lloc.

9. Per què es deia un centurió romà "dona-me'n una altra?"

a) Perquè li agradava que els seus soldats cantessin quan feien marxa. I quan acabaven deia "doneu-me'n una altra!".
b) Perquè era un golafre i després de menjar-se un cap de porc deia "Doneu-me'n un altre!".
c) Perquè pegava molt cruelment els seus soldats tan fort que trencava les seves canyes i havia de dir "doneu-me'n una altra!".


10.Per què els metges de l'exèrcit romà no es donaven compte dels crits quan curaven les ferides?

a) Perquè els agradava fer patir.
b) Perquè estaven entrenats per seguir sense prestar atenció a les queixes d'un soldat.
c) Perquè els romans només contractaven sorda per fer de doctors.


Les respostes serien:
1b, 2b, 3a, 4b, 5c, 6b, 7a, 8a, 9c, 10b.

Heu fallat alguna pregunta? Us ha sorprès alguna cosa? Què en creieu sobre la vida dels soldats romans?




soldat antiga roma

Angi Johana Chang
4t ESO

19 de març de 2013

SIRENES, ÉSSERS MITOLÒGICS

Les sirenes (del grec que vol dir "encadenat") són éssers que avui en dia tenim un concepte diferent a les de l'antiguitat avui dia les sirenes són éssers  que viuen al mar, amb cos de dona fins a la cintura i cua de peix, que atrau els navegants amb el seu cant: les sirenes apareixen en la mitologia grega i romana, representades com a dones mig ocells mig humà.

El cant de les sirenes, representa en la mitologia antiga, el poder del miratge i l'encanteri per apartar l'home de la seva ruta. Els mariners, en escoltar el seductor cant d'aquestes criatures marines, queien en un estat d'encant per tal de que els mariners estavellaven els seus vaixells amb les costes.


Sirena (Mitologia diversa)
En la mitologia grega les sirenes eren éssers meitat humanes l'altra meitat ocells que atreien els navegants amb els seus cants perquè s'apropessin a les costes i el vaixell naufragués. Aquest ésser tenia una veu molt peculiar. Eren tan dolços els cants de les sirenes que van decidir competir amb les muses, però les sirenes van perdre. Després d'haver perdut les muses van decidir treure les plomes a les sirenes i així és com les sirenes van quedar sotmeses en les costes i les roques del mar, esperant que algun navegant naufragués amb les seves veus.

L'embarcació d'Ulisses escapant de les sirenes

En el mite d'Ulisses és un dels mites més conegut en la mitologia grega. En ell s'explica una seqüència on Ulisses, en la mitologia grega Odisseu (Odysseus, Ὀδυσσεύς), era un heroi, rei d'Ítaca, conegut pel seu enginy i astúcia. Era fill de Laertes i Anticlea, estava casat amb Penèlope i era el pare de Telèmac. 

Ulisses en el vaixell i les sirenes
La mitologia grega explica que Ulisses es va embarcar en un viatge amb tots els seus tripulants. El rei en una de les seves aventures ha de passar per on són les sirenes. Demanà a la seva tripulació que el lliguessin per no caure en els bonics cants de les sirenes, perquè abans que ell comencés el seu viatge va ser advertit dels perills que podia comportar passar per allà.



Adrià Sánchez
4t ESO

18 de març de 2013

PÍRAM I TISBE

Píram era l'home més ben plantat, i Tisbe era la més bella de totes les noies de l'Orient. Tots dos vivien a l'antiga Babilònia  en cases veïnes, i aquesta proximitat va fer que es coneguessin i que poc a poc anés creixent el seu amor. Tot hauria d'haver acabat en un apassionant matrimoni si no fos que els seus pares s'oposaven a aquell amor i prohibien la seva trobada. 

Però tot i així ells buscaven totes les maneres possibles per veure's, i un dia decideixen escapar-se junts. Van establir un lloc i una hora per trobar-se; aquella nit enganyarien els guardes i es veurien al costat del Sepulcre de Nino, on es podia apreciar un arbre ple de de mores blanques i una gran font. 

En caure la nit, Tisbe va ser la primera en arribar. Tot seguit una feroç lleona que acabava de caçar, es va apropar per beure aigua de la font. Tisbe, espantada, decideix escapar-se i refugiar-se a la cova més propera, però mentre corria li va caure el vel que tapava el seu cap, i que, uns segons més tard, va agafar i destrossar la lleona. 

Píram i Tisbe representats en un mosaic romà
Quan Píram va arribar al sepulcre de Nino, va veure al terra el vel tacat de sang, però ell no sabia que es tractava de sang de la felina, i ràpidament va deduir que la seva estimada havia mort. Amb unes paraules, va afirmar que aquell amor havia de seguir, havien d'estar junts, encara que això signifiqués la seva mort. D'aquesta manera va treure la seva espasa, amb la qual es va apunyalar. 

La sang de Píram es va barrejar amb el fruit de la morera, causant el seu color negre. Quan aquest tiny va arribar a l'arrel, totes les mores que tenia l'arbre van adquirir aquest color. 

Tisbe, en sortir de la cova per explicar-li al seu amant de tot el que s'havia salvat, va veure el que havia passat. Al principi no s'ho creia, però tot seguit es va donar compte que era cert; el seu amant s'havia suïcidat  Espantada i encara més decidida per l'amor que sent cap al jove, agafa l'espasa que hi havia al terra, i la deixa caure sobre ella. 

Moment en què Tisbe va veure 
que el seu amant estava mort
He trobat un vídeo que explica la història de Píram i Tisbe d'una forma més divertida, diferent... 





Què en penseu d'aquesta història? Vosaltres seríeu capaços de fer el mateix que van fer ells? 

I per als més curiosos... De quin mosaic es tracta la primera imatge? 

Martina Maldonado
4t ESO

15 de març de 2013

IDUS DE MARÇ

Molt bon Idus de març bloggers!!
Avui, 15 de març fa anys que Juli Cèsar va ser assassinat, i per això li dediquem avui una entrada commemorant el dia de la seva mort i explicant el que va passar.


Juli Cèsar
En el calendari romà alguns dies puntuals tenien un nom concret amb el que se'ls reconeixía; un d'ells, eren els idus.
Els idus eren el dia 13 de tots els mesos exepte els mesos de març, maig, juliol i octubre, que es celebrava el dia 15. El març dia 15 era un dels idus més destacats ja que era dedicat a Mart, el rei de la guerra on el dia era ple d'alegria i de tranquil·litat, benestar que va durar fins l'any 44 a.C.
Aquell idus de març del 44 a.C va acabar amb una desgràcia, raó per la qual es coneix avui dia l'idus de març com un dia fatal:


Es parlava per aquells temps sobre el lideratge de Juli Cèsar, amb el qual molta gent, fins i tot del senat, no hi estava conforme. Es deia que Cèsar estava pensant de tornar a un imperi que per llavors seria manat des d'Alexandria i això, inclús al seu més fidel i estimat senador, Brutus, no li agradava ja que aquest era republicà de pura sang. Així doncs, es van posar d'acord, i en una reunió del 15 de març, Juli Cèsar va ser assassinat pel senat i pel seu amic Brutus i moment que va dir les seves últimes paraules: Tu quoque, Brute, fili mi" que traduït vol dir: "Brutus, tu també, fill meu".

Quadre representatiu, tots contra Cèsar


Aquest dia és recordat per la traïció a Cèsar per part de tots els seus companys de govern. Com a curiositat, el 2011 es va estrenar una pel·lícula dirigida per George Clooney anomenada  Els idus de març, un drama que barreja moral i política, guanyadora de varis premis cinematogràfics, aquí us deixo el tràiler!

Mireu també aquest anunci d'aquesta salsa, amb al·lusió directa al què hem explicat:





Creieu que Brutus va ser un traïdor i va fer malament de col·laborar en l'assassinat o per altra banda, va fer bé de salvar el poble romà del possible imperi, que era la principal preocupació, pels seus ideals republicans?

Clàudia Martínez
1r Batx

14 de març de 2013

VAIXELLS DE GUERRA ROMANS

Els romans tenien una flota molt desenvolupada. Aquí us deixo els diferents tipus de vaixells de guerra romans:
  • LiburnaEl seu origen es deu a una tribu de l'Adriàtic, els liburns. És molt veloç i era famós entre els romans perquè era molt utilitzat per la pirateria. El disseny original es va transformar passant a ser un vaixell amb dues fileres de rems, seguia sent petit i veloç però apte pel combat. Solia pesar unes 15 tones i tenia 50 rems, i la tripulació solia ser de uns 70 homes entre remers, mariners i soldats. La liburna va ser un vaixell molt popular a la armada imperial romana. 

Disseny Liburna
  • Trirreme: L'origen del trirreme es troba a la ciutat grega de Corint al segle VII a.C. Va ser un disseny pensat clarament pel combat naval. És el vaixell més veloç (fins i tot superior a vaixells més petitons) i podia girar 180º en una distància molt curta. Un trirreme típic tindria uns 170 rems amb els seus remers corresponents, i la seva tripulació completa seria d'uns 200 homes si hi sumem mariners i soldats. Desplaçava unes 50 tones.
Disseny Trirreme
  • Cuatrirreme: El seu origen s'atribueix als cartaginesos i ja se'ls coneixia en temps d'Alexandre Magne. Tenien dos homes per rem, per tant 90 rems i 180 remers. Era més ample que el trirreme i podia tenir 75 soldats a coberta. Desplaçava unes 60-70 tones, i la seva velocitat era semblant a la del quinquerreme. Era un vaixell de combat econòmic, ja que tenia un desavantatge en alçada comparat amb el quinquerreme.
Disseny Quatrirreme
  • Quinquerreme: La primera menció del quinquerreme va ser al 398 a.C i pot ser que fos un dels primers vaixells que van posar diversos homes per rem. Hi havia dos remers per rem a les fileres superiors i un per rem a les inferiors. Un quinquerreme típic disposaria de 180 rems(30 fileres a cada cantó) i 270 remers, a part dels 70-120 soldats que portaven. Desplaçaven unes 100 tones. A l'època es considerava innegable que un quinquerreme fos superior a un trirreme. Els quinquerremes eren més segurs en cas de tempesta i podien portar més soldats i instal·lar més torres. No eren tant ràpids i maniobrables com els trirremes però la seva pèrdua en velocitat no era gaire alta. Aquesta era la nau més equilibrat en relació a potència de combat i agilitat.
Disseny Quinquerreme
  • Hexarreme: El seu disseny s'atribueix al Dionís de Siracusa, cap al final del seu regnat. A Roma els hexarreme eren vaixells habituals de representació diplomàtica al port. Tenen el desavantatge del seu pes, pel que serien bastant maldestres als combats. Portaven unes 120 tones. Tenien dos remers per rem, i s'estima que un hexarreme típic tindria uns 180-200 rems portats per uns 360-400 remers. Portaria uns 140 soldats, però eren uns vaixells bàsicament per exhibir.
Disseny Hexarreme
Què us han semblat els vaixells? Quin us sembla millor? Els coneixíeu?

Maria Guallar
4t ESO

13 de març de 2013

PÈRICLES, LÍDER D'ATENES!




Pèricles, va ser un home d'estat grec atenenc, nascut al 495 aC i va morir 66 anys després. Va ser molt important per aquells temps, tant que fins i tot un dels segle va ser dedicat a ell, el segle V a.C, anomenat segle de Pèricles.

Fill d'Agarista i Xàntip d'Atenes, estratega militar, el vencedor de la batalla de Micale. Va ser líder del partit democràtic d'Atenes, va fer que tota la seva ciutat arribés a ser líder polític i cultural de zona. 

De jove va estudiar amb els millors experts del moment, gràcies a la posició dels seus pares, com Pitòclides i Damó a l'hora d'estudiar música, i Anaxàgores en filosofia. Temps després va dedicar la seva vida a la guerra, en què és destacat per la seva valentia. 

Durant la seva vida va tenir tres fills, per una banda amb una dona va donar la vida a Xàntip i Paralos, i al ser un matrimoni infeliç es va aparellar amb Apàsia de Milet amb la qual va tenir el seu tercer fill, anomenat Pèricles el jove. 

Pèricles donava molta importància als seus discursos ja que els feia servir per convèncer al poble de les seves idees i poder seguir endavant amb la seva carrera política, que va durar 40 anys.

Durant aquests anys va ajudar a estendre l'oratòria a partir de l'escola, i va protegir el teatre perquè no s'abandonés. Donava prestigi a les diferents religions i a la filosofia. 

I els seus últims anys de carrera política els va dedicar a impulsar gran quantitat d'obres públiques i de lleis que milloraven el comerç marítim, que era la principal font d'ingressos d'Atenes. Però la supremacia creixent de l'estat  va causar descontrol en les altres ciutats gregues que va fer que s'originés una gran guerra, la guerra del Peloponès. 

Pèricles, en una de les seves assemblees.

Va aparèixer una plaga al 430 a.C a Atenes. Ell, Pèricles, va dirigir 100 vaixells a les costes de Peloponès, contra aquestes plagues, on estaven en guerra. La plaga i els saquejos deien que el culpable de la guerra, era Pèricles, i per aquest motiu el poble estava enfadat amb ell, ja que també negava a dirigir l'exercit per la batalla, tot i que ell va intentar defensar-se a partir de assemblees on explicava i proposava el seu propòsit de la pau però no va tenir gaire d'èxit.

Un any després van anar morint des dels seus familiar i persones més properes, fins acabar també amb ell. 


Aquí us deixo un enllaç, amb més informació.

Sandra García
4t ESO

12 de març de 2013

L'ESCLAVITUD ROMANA

A l'antiga Roma, l'esclavitud era una cosa completament normal. Se'ls considerava inferiors però es respectava la seva "humanitat". Es considerava que néixer esclau era una qüestió de destí, i no es discutia si això podria canviar o no. Se'ls inculcava el deure moral "servir amb entrega i fidelitat". Encara que per altra banda els esclaus eren considerats com part del patrimoni de qualsevol ciutadà. Eren heretables, formant part de l'inventari patrimonial.


L'origen de la raça esclava provenia mínimament de les guerres, s'incrementava per la reproducció entre ell mateixos. També eren esclavitzats els nens abandonats. Alguns pobres es venien a si mateixos per tal de poder viure gràcies a qualsevol amo. El nom que se'ls posava solia ser d'origen grec.



Dintre de la classe esclava existien subclasses: tots els funcionaris de l'imperi eren esclaus de l'emperador. I per altra banda, es troben els esclaus rurals. Hi ha casos de països que es negaven a tenir esclaus, volien cultivar per compte seu ja que mantenir esclaus sortia massa costós. També els administradors solien ser esclaus de l'amo. Es diu que la gran majoria d'artesans residents a les ciutats eren esclaus. De manera que "els esclaus constituïen la quarta part de la mà d'obra rural". 














Els esclaus urbans, gaudien de privilegis que els rurals no tenien pel fet de viure a prop dels seus amos. Eren "criats" i complien gairebé totes les funcions, des de vestir i desvestir el seu amo. 


Els esclaus no tenien dret a la família, ja que aquest era un dret exclusiu dels ciutadans lliures. 

L'alliberació d'un esclau era irrevocable, l'antic amo perdia tots els seus drets sobre l'esclau alliberat. 
També hi havia mals esclaus, delinqüents, que havien de portar cadenes durant la seva vida.


La crueltat pel esclaus a Roma era bastant comú, inclús per part de les esposes que, per atacs de gelosia, manaven a assotar una sèrie d'esclaves.

Mols vivien en unes condicions miserables, sense drets particulars. Encara que més endavant els esclaus van anar aconseguint drets i fins i tot van aconseguir posseir una sèrie de regles morals.


Us sembla correcte la forma d'esclavitzar la gent? 

Irene Sànchez
4t ESO

11 de març de 2013

ZEUS, DÉU DELS DÉUS

Zeus, déu del cel i deu del tro, era el rei dels déus Olímpics. Era un déu amb diversos matrimonis d'aquí provenen els seus fills amb diferents dones humanes o deesses. 
Zeus i Hera


Nom grec: Zeus 

Nom roma: Júpiter 


Fill dels titans Cronos i Rea, germà de Posidó, Hades, Hèstia, Demèter i Hera.

És el rei dels déus, moderador i senyor. És el déu suprem, encara que va sofrir alguna rebel·lió. 


Home bell i fort; porta un fort cabell i una llarga barba. Assegut en un tron ​​d'or. A la mà té un ceptre i un raig, objecte que identifica Zeus. Als seus peus hi sol haver un àguila.

El seu animal són les àguiles. Les seves plantes són l'alzina i el roure. Sol anar acompanyat de Ganímedes i Hermes. Una representació artística coneguda és Zeus d'Olímpia de Fídies.

Unions i descendents de Zeus
Zeus va ser l'ultim fill dels titans Cronos i Rea, quan Cronos va ser advertit per Gea, que un dels seus fills al final el destronaria, Cronos va decidir menjar-se a tots els seus fills. Rea no podia fer res així que va decidir que no passaria el mateix amb l'ultim fill, quan el pare s'havia menjat els seus fills i només li quedava Zeus, la mare Rea va amagar Zeus perquè pogués sobreviure, a canvi la mare Rea va embolicar una pedra perquè Cronos penses que era Zeus.

CronosFrancisco de Goya, 1819-1823
Ell se'l va menjar d'un sol cop, després de que passessin uns anys Zeus decideix anar en busca del seu pare per destronar-lo així que amb ell porta una poció que més tard li donaria al seu pare, encara que Cronos no hi tenia constància que aquell era el seu fill. 


Cronos va acceptar i va beure la copa, poc després d'haver pres la copa, Cronos va començar a sentir-se malament. Finalment obra la boca i vomita tots els seus fills Hera, Hares, Posidó,... Cronos mana als Titans que matin als seus fills, a partir d'aquí comença la lluita entre déus i Titans.

Cronos menjant-se el seu fill



Zeus amb l'ajuda dels seus germans Hades, Hera, Posidó, Demèter y Hèstia, van enderrocar al seu pare Cronos del tron, deixant el lloc lliure pel pròxim déu, Zeus que més tard seria el rei dels déus.







Adrià Sánchez
4t ESO

8 de març de 2013

SIGNIFICAT DELS DIES DE LA SETMANA

Segur que teniu curiositat per saber a què estan dedicats els dies de la setmana, oi? 

Dilluns, lunae dies, era el dia de la lluna. Durant molt de temps es va contar pels mesos lunars. Encara avui hi han països i cultures que ho fan, com a Israel o països africans.

Dimarts, martis dies, era el dia de Mart. Mart va ser el déu de la guerra, també anomenat Ares pel grecs. De Mart en deriven paraules com "marcial". Hi ha un planeta dedicat a aquest déu.

Mart, déu de la guerra




















Dimecres, mercuri dies, era el dia de Mercuri, déu del comerç i dels viatgers. Per aquest motiu els seus temples s'edificaven a l'entrada dels pobles.

Dijous, Iovis dies, dedicat a Júpiter. En la mitologia romana era el déu assimilat a Zeus. Déu del cel i del temps atmosfèric. 


Zeus, Júpiter
















Divendres, veneris dies, dia de Venus. A partir del s.II aC, va ser assimilada a la deessa Afrodita, deessa de l'amor, ja que abans de la fundació de Roma, Venus era la protectora dels horts.


Venus
















Dissabte, del hebreu "sabbath", que significa dia de descans. Pels hebreus i la gent que viu a Israel era l'ultim dia de la setmana i el seu dia de descans.

Diumenge, del llatí dominicus dies, dia del senyor. Pels cristians és tradicionalment l'ultim dia de la setmana, encara que en realitat és el primer ja que es consagra una nova setmana a Jesucrist. Dia de descans.



Irene Sánchez
4t ESO