EL RAPTE DE PERSÈFONE
Persèfone era una donzella molt bonica, nascuda d'un dels múltiples amors de Zeus. La seva mare era Demèter, deessa de l'agricultura.
Un dia mentre Persèfone estava collint narcisos en un prat, la terra es va obrir de sobte i en va sortir el seu oncle Hades, que la va raptar i se l'endugué al seu regne subterrani amb la pretensió de fer-la la seva esposa.
Demetèr es va desesperar buscant a la seva filla, ja que Hades no va deixar rastre i ella no va poder saber el que li havia passat. A les nits ella no dormia, només es dedicava a buscar la seva filla il·luminant-se amb una torxa, però malgrat buscar per tot arreu no va trobar res. Al desè dia, va demanar-ho a Heli, el sol, que li ho explicà tot.
 |
| El rapte de Persèfone per Hades |
En saber tota la veritat, Demèter va abandonar l'Olimp i, tota trista es va dirigir a Eleusis. Quan va arribar al palau va ser acceptada com a serventa i li encomanen el seu fillet Demofont. Demèter amb la intenció de fer-lo immortal, de nit el posa al foc i l'ungeix amb ambrosia, però una nit la descobreix Metanira, que fa un crit, i el nen mor. Aleshores la deessa descobreix la seva veritable personalitat i, instal·lada en un temple, impedeix que germinin les llavors, de manera que l'espècie humana és castigada per la fam i està a punt d'extingir-se.
Zeus, quan es va adonar de la gravetat de la situació, envia la seva missatgera Iris a ordenar a Hades que retorni Persèfone a la seva mare, però Hades no vol perdre la noia que estima. Llavors decideix donar-li a Persèfone una magrana dels inferns que ella mossega. Com que ella ha tastat el menjar dels inferns, Hades aconsegueix que Persèfone quedi lligada al món del morts i arriba a un acord amb Demèter, que és: Persèfone restaria un terç de l'any amb el seu marit sota terra i els altres dos terços podria viure amb la seva mare en el món superior.
En aquell moment Demèter institueix els misteris d'Eleusis, retorna la fertilitat als camps i fa el do del blat a Triptòlem, un altre fill de Metanira.
 |
| Plutó i Prosèrpina, Bernini, 1621-1622, Galleria Borghese, Roma. |
Comentaris
Bona entrada Marta!
Sincerament trobo massa injustícia dins dels mites... perquè pobra Persèfone, què havia fet ella perquè el seu propi oncle la raptés i la posseeixi? Només ser bonica? Trobo que durant aquesta època no els importava gaire si eren de la mateixa família ni res.
Per altra banda, pobra Demèter també... ja que deu ser molt dur perdre a una filla. I trobo que és molt egoista Hades amb la seva pròpia neboda, l'hauria d'haver deixat en pau; tot i que tampoc entenc per què no va fer res al respecte Persèfone, jo no m'hagués menjat en cap moment res del que em donés Hades perquè evidentment ja se sap que aquest faria qualsevol cosa per quedar-se-la.
Si no m'equivoco a través d'aquest mite ens expliquen el perquè de les diferents estacions de l'any no? Quan Persèfone torna amb Hades és hivern ja que Demèter està trista i les fulles cauen i res dóna fruit, la tardor dóna lloc quan Persèfone torna, la primavera és causada perquè Demèter està molt feliç per estar amb la seva filla, etc., i tot això és degut a que cada estació depèn de l'estat d'ànim de Demèter ja que aquesta és la deessa de l'agricultura.
D'altra banda anomenar que es un mite bonic, a passar d'aquest inconvenient que jo hi veig, aquest s'utilitza per desenvolupar el tema principal del mite, el canvi de les estacions.
Bona entrada!
Molt interessant Marta!