LES PARQUES

Les Parques eren, en la mitologia romana, les personificacions del destí. Filles de Júpiter, la seva mare hauria estat la titànide Temis o, segons altres versions, la deessa de la nit Nix.

Les Parques eren tres dones de vegades representades com joves donzelles, altres, com velles severes, la seva tasca consistia en escriure el destí de tots, mortals i déus. Elles estaven presents als naixement i filaven els fils de la vida, definint el futur de cada persona o déu.

L'origen de les Parques es troba en la mitologia grega, on se les coneixia com les Moires. Aquestes eren divinitats relacionades amb els naixements, ja que en aquests moments decidien el destí dels nadons, predestinant alegries, desgràcies i fins i tot la mort. 

Tota la vida d'un ésser era determinada mitjançant un fil de llana que variava depenent dels moments feliços o els tràgics. La llana blanca o daurada representava moments d'alegria i felicitat, mentre que la llana negra representava els fets dolorosos.

Les tres germanes eren:

Nona, "la que fila": era la més jove i la primera de les tres Parques. Ella presidia el moment del naixement i el del destí, portant el cabdell de llana i filant els fils de la vida amb la seva filosa, decidint el moment del naixement d'una persona.

Desena, "la que assigna el destí": la segona en edat, s'enrotllava el fil en un rodet, dirigint el curs de la vida i determinant el futur dels éssers. Ella és qui decidia el llarg del fil de cadascuna de les vides. 

Morta, "la inflexible": la més gran de les tres germanes. Ella era la responsable de prendre del carret el fil de la vida i tallar amb les seves tisores d'or, determinant el moment de la mort dels éssers. No tenia en compte  l'edat, estatus, poder ni res, ja que la mort ens arriba a tots per igual. 

                              

Anna Stsyra
4t ESO