SÒCRATES
Sòcrates va ser un filòsof grec considerat com el fundador de la filosofia occidental. La informació que actualment tenim, únicament ens ha arribat gràcies 
als seus deixebles, cosa que en els textos de Plató, també apareixia molta informació i descripcions del Sòcrates que coneixem. Així doncs, Sòcrates va començar a caracteritzar-se al formar part de l’ètica i, també, per donar el seu nom a la ironia socràtica i el mètode socràtic. Aquest últim, és un mètode pedagògic basat en un seguit de qüestions amb la finalitat de no aconseguir una resposta en concret, sinó de fer reflexionar a les persones sobre el tema.
Totes les aportacions que el filòsof va arribar a fer, van suposar una gran contribució important en l’epistemologia i la lògica. A més, les seves idees i la seva manera de pensar, va ser la part essencial del que es trobava formada la filosofia occidental.
als seus deixebles, cosa que en els textos de Plató, també apareixia molta informació i descripcions del Sòcrates que coneixem. Així doncs, Sòcrates va començar a caracteritzar-se al formar part de l’ètica i, també, per donar el seu nom a la ironia socràtica i el mètode socràtic. Aquest últim, és un mètode pedagògic basat en un seguit de qüestions amb la finalitat de no aconseguir una resposta en concret, sinó de fer reflexionar a les persones sobre el tema.Totes les aportacions que el filòsof va arribar a fer, van suposar una gran contribució important en l’epistemologia i la lògica. A més, les seves idees i la seva manera de pensar, va ser la part essencial del que es trobava formada la filosofia occidental.
El problema socràtic
El punt de vista filosòfic de Sòcrates, tot i que es complicat saber-lo per les poques fonts que han arribat d’ell, es coneix com el problema socràtic.
Sòcrates, va escriure textos de filosofia, cosa que el coneixement que tenia de la vida i de la seva obra es troben en els escrits que van fer els seus deixebles i dels seus contemporanis. Tenim, per tant, diàlegs de Plató, l’apologia de Xenofont i altres textos d’Aristòtil i Aristòfanes que ens donen informació d’ell.
En general, Plató és considerat com la font més fiable i d’on s’obté més informació sobre la vida d’aquest filòsof i de la seva filosofia. En algunes obres de Plató, apareix la versió literària de Sòcrates al expressar les seves idees. En els seus textos, apareixen descripcions incompatibles de Sòcrates.
Tot i això, se’l descriu com un mestre que nega tenir disciplina, com un home de raó que obeeix una veu divina que es troba dins del seu cap i com un home que acaba executat per l’Estat pels seus propis pensaments. Sòcrates, també era caracteritzat com aquell que menysprea els plaers dels sentits, tot i que era un home que s’emocionava per la bellesa.
En altres testimonis, com Xenofont, Aristòtil o Aristòfanes, ens fem una idea de la importància de Sòcrates per l’eina retòrica comuna de l’època a la que era utilitzat i per l’ús de l’argument ad verecundiam, que consistia que una eina havia de ser certa perquè ho havia afirmat Sòcrates.
Vida de Sòcrates
Sòcrates va néixer el 470 a.C. La seva filosofia ha tingut una gran importància en la filosofia occidental, sobretot per la seva influencia sobre Plató, tal i com s’ha vist anteriorment. Va néixer a Atenes, era fill de Sofronisc, que era un escultor, i de Fenareta, una llevadora. Va rebre una educació tradicional en la literatura, música i l’educació física. Més tard, va començar a interessar-se per la retòrica i la dialèctica dels sofistes i de la cultura que hi havia a Atenes.
Al principi, Sòcrates va seguir el treball que feia el seu pare i, per tant, va arribar a fer diverses estàtues i escultures, com la de les Tres Gracies. Tenia una vida prou sòbria, tot i que ell va saber fer amistat amb els personatges que més influïen en l’època del moment, com el d'un conjunt d’alumnes que els hi agradava qüestionar les seves creences. Aquesta tècnica que tenia de qüestionar i desafiar als savis el va portar a ser condemnat a mort pel govern dels Trenta Tirans l’any 399 a.C.
Al principi, Sòcrates va seguir el treball que feia el seu pare i, per tant, va arribar a fer diverses estàtues i escultures, com la de les Tres Gracies. Tenia una vida prou sòbria, tot i que ell va saber fer amistat amb els personatges que més influïen en l’època del moment, com el d'un conjunt d’alumnes que els hi agradava qüestionar les seves creences. Aquesta tècnica que tenia de qüestionar i desafiar als savis el va portar a ser condemnat a mort pel govern dels Trenta Tirans l’any 399 a.C.
La filosofia
Aquest filòsof creia en la superioritat de la discussió i no va deixar res per escrit. Va interessar-se en buscar la definició universal a partir d’un mètode inductiu. Ell, el que pretenia, era buscar aquesta definició, ja que tenia una intenció bastant pràctica. L’interès de la seva reflexió filosòfica es centrava al voltant de l’home i de la ciutat, cosa que va començar a abandonar l’interès que tenia per l’estudi de la naturalesa. Sòcrates va començar a practicar els temes propis de la sofística que va conèixer durant l’època d’esplendor en Atenes.
Va començar a utilitzar una tècnica característica en ell: iniciava diàlegs i discussions amb qualsevol persona que volgués escoltar-lo i, els qüestionava amb moltes preguntes. Aquest sistema s’anomenava maièutica, ja que feia que qui l’escoltava descobrís les seves veritats. Segons els testimonis de l’època, Sòcrates apreciava molt la vida i va arribar a tenir molta popularitat social per la seva intel·ligència i el seu sentit de l’humor.
Va començar a utilitzar una tècnica característica en ell: iniciava diàlegs i discussions amb qualsevol persona que volgués escoltar-lo i, els qüestionava amb moltes preguntes. Aquest sistema s’anomenava maièutica, ja que feia que qui l’escoltava descobrís les seves veritats. Segons els testimonis de l’època, Sòcrates apreciava molt la vida i va arribar a tenir molta popularitat social per la seva intel·ligència i el seu sentit de l’humor.
Estàtua de Sòcrates a Atenes
2n Batx
Comentaris
La veritat es que es interessant coneixer la vida de Sòcrates, els seus metodes i ensenyaments i tot el que ha fet.
Crec que amb totes les aportacions que va arrivar a fer aquest filòsof és natural que se'l consideri com el fundador de la filosofia occidental.
la veritat és que està molt ben explicat i crec que tot i que va ser un bon filosof és sorprenent que no tiguem res d'ell, és a dir coses escrites per la seva mà.